Publicitat

Escric per tu, mare

"Aquesta columna pretén generar una resposta en les lectores que derivi en una comunitat d’afectes", escriu Bascompte

spot_img

Publicat el 13.3.2025 8:00

Opinió

Maria Bascompte

Publicitat

Soc a la Biblioteca Jaume Fuster, és la primer vegada que hi vinc. Haig d’acabar de llegir l’obra Anatomia d’un suïcidi, d’Alice Birch, que s’estrenarà el pròxim mes de maig al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de la dramaturga Glòria Balanyà. Dissabte vinent he quedat amb ella i les actrius per parlar sobre l’experiència del suïcidi i del patiment mental en primera persona.

Publicitat

Ja l’he acabada i em sento satisfeta. Tinc idees que em travessen molt i que crec que les podrem esprémer satisfactòriament en la nostra trobada. Mentre recullo les meves coses per marxar, em dic: “Ara quan arribi a casa he de trucar a la mare, i explicar-li que he vingut a aquesta biblioteca…”  De cop: gelor aclaparadora, paràlisis i sobresalt, adobat amb uns instants d’irrealitat que obren les portes al pànic.

La mare va morir el Nadal passat. Per tant, ja no la puc trucar. De fet, sí que puc, i provar de deixar saltar la bústia, o escoltar el missatge: “aquest número no existeix”. No existeix, eh? Que ràpid deixem d’existir, nosaltres, els nostres cossos, que ens representen, que ens identifiquen, nosaltres, i les nostres coses deixen d’existir, de ser, i de bategar.

Ja no hi ha llum a casa la mare, perquè ja no hi ha vida. Quan hi passo, i miro de reüll, mig temorosa i prudent, m’aclapara el negre de la mort. Un buit gran, buit que em bufeteja i em xucla al ritme d’una banda sonora bastant notòria i violenta.

Quina és la millor manera de suportar, per acabar superant-lo, l’ofec que esfondra, i desconcerta tant, que es diu dol? Sens dubte amb les cures i la força col·lectiva.

Com tan amorosament explica la psiquiatra Àngels Vives Belmonte, hi ha alguna cosa en allò afectiu, per tant, en les relacions col·lectives, que potencien la salut. El sistema capitalista ens evoca a l’individualisme ferotge, teixint constantment relacions entre el jo i el que és material. Obligades a sobreproduir i a autoexplotar-nos, és molt probable que caiguem. I la soledat, sobretot si no és volguda, ens pot evocar a un espiral descendent.

Per contra, amb les relacions col·lectives trenem relacions de reciprocitat entre persones, entre d’altres, i generem així comunitats d’afectes. Sí, és un desafiament, des de les cures, pretendre ajudar l’altre a sortir del lloc d’horror que habita. Però no ha de suposar una càrrega, al contrari, més aviat una satisfacció, participar i exercitar la responsabilitat individual i col·lectiva envers el patiment de les altres. I d’això va la reciprocitat: avui per tu, i demà, potser per mi.

De fet aquesta columna pretén, potser pretensiosament, generar una resposta en les lectores que derivi en una comunitat d’afectes.

Sé molt bé quina és la teoria, doncs. Però això no treu que t’enyori profundament, mare. I que en aquesta profunditat senti que em perdo, i quan em perdo estic sola. Perdona’m per haver protestat durant els últims dos anys d’haver d’acompanyar-te setmanalment a l’hospital. Ara pagaria per poder dir: “Demà matí no puc, tinc hospital amb la mare”, i així, tenir algú a qui cuidar. Em sento monstruosament detestable, per això.

Et ploro, i provo de tirar endavant, per exemple escrivint aquesta columna, de la qual tu eres la lectora número u. Entenc que això, juntament amb el fet de participar de les esferes socials, i deixar-me cuidar, alleujarà aquesta etapa tan demolidora. Soc la primera que no vull ser xuclada per l’espiral descendent, així doncs, ho intento. Porto tota la vida intentant-ho.

Mentrestant, escric per tu, mare.

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

S’inaugura un nou espai lúdic i esportiu a la plaça Germans Rubió i Bellver

El nou mobiliari s'instal·la després de l'impuls de l'Associació de Veïns del Peu del Funicular

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí