El Racó del Veïnat
Associació Mercat Cultural Vallvidrera @MercatCultural
El passat quatre de novembre, elMercat fou punt de trobada de diversos equipaments de gestió cívica de Barcelona. Aquesta trobada es va realitzar amb la idea de compartir experiències entre els diversos processos de constitució i gestió dels espais, amb la idea de compartir precisament les particularitats de cada equipament i de cada context. Tots els equipaments, però, van coincidir en la centralitat de certs valors d’inici com són: la transparència, el canvi en l’entorn i l’acció democràtica.
Ens van acompanyar, en representació de la Casa Orlandai, Leo Bejarano i Maria Homs; de l’Ateneu Popular 9barris, Xavier Artal; del Casal de Barri Pou de la Figuera, Aidà Almirall, i la moderació i dinamització de la trobada fou a càrrec de Laura Tey de elMercat.
D’una planta industrial il·legal a Ateneu Popular
En Xavier Artal ens explicà els inicis i consolidació de l’Ateneu Popular 9Barris. Es tracta d’una planta industrial il·legal, al qual les veïnes l’ocupen per tal de generar-hi activitat sociocultural. Al llarg de més de quaranta anys d’aquest fet i amb la multiplicitat d’experiències que s’han donat, l’estat de l’espai s’ha anat regularitzant fins a constituir-se una associació i haver-hi treballadores assalariades que s’encarreguen de la gestió de l’equipament. Actualment, les decisions es prenen per consens a les assemblees.
En Xavier va compartir les particularitats d’aquest equipament on en destaca dos fets: per un costat, la pluralitat cultural fruit de la immigració, a la qual es vol donar espai promocionant activitats transversals, i per l’altre, l’aposta per l’espai circ en l’ateneu, que ha generat molta identitat i comunitat. Alhora, és també una font d’ingrés, el qual alimenta la branca de l’autofinançament, que permet que avui dia l’equipament pugui funcionar amb un pressupost del 50% de fons públics i per criteris d’autonomia l’altra 50% es genera a través de recursos propis.
Descobrir un món d’activitats a través de l’espai del bar
El Leo i la Maria ens van explicar com funciona Casa Orlandai. Es tracta d’un equipament amb la particularitat de ser un punt de trobada i socialització molt important al barri de Sarrià. L’espai de bar està separat de l’espai d’activitat, i ambdós tenen força per si sols. Això facilita que sovint es generi una sinergia on qui va a fer una activitat descobreix el bar, i qui va al bar descobreix l’activitat que es duu a terme. Són les tècniques que hi treballen les qui gestionen la disponibilitat i obertura dels espais i qui en guarden les claus.
En governança, a la Casa Orlandai funcionen prenent les decisions per votació en assemblea. Es dona un fort suport a l’equip tècnic des de les comissions, i aquest actua com executor.
L’equipament vist com una extensió de l’espai carrer
Finalment, al Casal del Pou de la Figuera l’Aidà ens explicà que el funcionament és una mica diferent del dels altres dos equipaments. El casal del Pou està al capdavant d’una federació d’entitats. No hi ha un règim establert d’activitats sinó que aquella entitat que sol·licita l’espai (en cas que estigui disponible i en horari d’obertura) podrà utilitzar-lo sempre que l’activitat que hi realitzi sigui sense cap cost per les usuàries i en un horari determinat. El fet que les activitats són sempre gratuïtes genera una accessibilitat, alhora que manté una situació de finançament pràcticament subvencionat en el seu total.
Ens ha encantat conèixer el @MercatCultural i compartir amb la seva gent, conjuntament amb @casaorlandai i @ateneu9b! https://t.co/tjaAoaXVxv
— CasalBarriPouFiguera (@CasalPou) November 4, 2022
Les tècniques de l’espais són qui més presencia té en la presa de decisions i es troben a uns 400 metres de l’equipament. Aquest fet porta a forjar una relació de confiança entre l’entitat, les tècniques i aquelles que fan ús de l’espai, i a l’hora permet que aquestes últimes se’l sentin seu. Ens obre pas a una qüestió molt interessant, on l’equipament es torna una extensió de l’espai carrer -de forma literal, ja que a més es tracta d’un edifici vidriat on tot es veu– i, per tant, es desdibuixen les jerarquies d’ús, límit i pertinença.
Des d’elMercat veiem tres models de gestió comunitària on podem observar diverses formes de finançament, tots ells característics de les condicions que s’han donat i les particularitats de cada territori; també en l’estructura i gestió de la governança dels espais. És interessant reflexionar sobre tots ells.
Les relacions dels equipaments amb el districte són contextuals i diverses, però tots tres equipaments en consonància amb elMercat, s’alineen en la necessitat de fer front comú a les diverses qüestions que interpel·len els equipaments de gestió comunitària. Quelcom necessari per a enfortir-los(nos) i arribar més lluny; per exemple el denominador comú que travessa diversos equipaments és la voluntat i necessitat de transcendir les fronteres de classe a l’hora d’aconseguir la participació del veïnat en aquests. Volem arribar més enllà i fer teixit de forma transversal.
Moltes gràcies a @ateneu9b, @CasalPou i @Casaorlandai per acostar-vos al @MercatCultural, compartir les vostres experiències i generar debat!
Una jornada molt interessant de complicitat per teixir, fer xarxa i posar perspectiva a la gestió comunitària conjuntament! pic.twitter.com/QVN6qiKE12
— elMercat (@MercatCultural) November 5, 2022
Ens sembla essencial obrir un fil de reflexió i és que si els equipaments han d’assumir despeses de subministrament alhora que les subvencions no augmenten, les possibilitats de mantenir una activitat i programació d’accés a la pluralitat de la població es dificulten de forma considerable i progressiva. L’acte es va tancar amb la satisfacció d’haver compartit diversitat de realitats i haver engegat quelcom que ben segur es farà més i més gran.
