Cultura
Roser Díaz
Dins del cicle LlibreSons del Grup Enderrock, que lliga el sentiment musical de les noves promeses emergents amb títols literaris, aquest dilluns tocava gaudir de l’actuació de la jove cantant Júlia Blum en un escenari màgic com el pati de la llibreria Casa Usher, amb l’artista envoltada de petites llums i acompanyada d’un públic reduït, però molt entregat, a qui l’artista va delectar amb melodies fresques i alegres. Les seves cançons amb lletres potents, musicades suaument, marcades per ritmes onomatopeics que donaven força als textos i només sustentades amb els acords de la guitarra del seu acompanyant, Arnau Grabulosa ‘Grabu’ varen transportar-nos als presents a moments feliços.
La jove artista barcelonina ha fruït d’una sortida molt bona a la seva carrera, sense cap dubte, merescuda. Cançons com Respira, que va agermanar amb el llibre Alquimista, de Pablo Coelho, ens parlen d’una filosofia de vida explicada, com ella diu, a través d’un «conte per adults… on es busca un somni». Per ella, el millor somni és millorar pas a pas la seva carrera musical, graonet a graonet.
Una segona cançó, amb un títol directe Encara he de cagar-la més, decidí agermanar-la amb el llibre Zorras, de Noemí Casquet. Un títol molt potent que ens deixa entreveure una crítica injusta cap al món femení. El feminisme de la Júlia és optimista, creu que hem millorat en l’apoderament de la dona, però que encara ens manca molt de camí. Es declara sorpresa agradablement per una novel·la amb un punt d’erotisme i frivolitat. En resum, bones vibracions, però encara falta molt per aprendre a base d’errors.
I arriba una tercera cançó, On mai sé el que penses, que Blum l’associa a un llibre de l’any 1985, amb un univers d’un futur distòpic El Cuento de la Criada, una novel·la de Margaret Atwood, seriada a la televisió. En aquest nou univers d’un futur estrany cada persona (fonamentalment les dones) tenen assignat un rol inamovible. Les Criades són les que tenen la finalitat de reproduir el sistema amb la procreació dels ciutadans. Aquest llibre li va arribar a la Júlia en un mercat de llibres de vell, i observa en la seva temàtica una derivació actual en el tema de la gestació subrogada.
En la seva cançó Happy, en anglès, fa una anàlisi de la necessitat de conflictes perquè una relació pugui avançar. El títol és enganyós, arranca en les seves arrels americanes d’on admira l’obra del pop intimista de Law. El tema sorgeix d’un trencament on se li desitja felicitat a la persona perduda. Una solució positiva a conseqüència d’una situació negativa. Crec que aquesta frase és la que millor defineix el tarannà de l’artista.
Les assistents al pati de la Casa Usher, al carrer Santaló del barri de Galvany, no vàrem notar el fred del capvespre. Júlia Blum ens va transportar al seu món especial. Va ser un moment per recarregar piles emocionals amb alegria, un sentiment que, en la conjuntura actual, costa tant de trobar.
GALERIA | CONCERT D’ENDERROCK A CASA USHER
