Opinió
Lluís Mallart Casamajor
Adrienne Monnier (01/05/1892 – 19/06/1955) va ser una de les personalitats més destacades del modernisme literari del segle XX. Va tenir un paper important en el suport a escriptors del moment. El passat dia 19 de juny es van complir setanta anys de la mort d’Adrienne Monnier, una de les literates més importants del món. Dic literata per què Monnier va cultivar pràcticament tots els oficis associats a les arts de les lletres, de la literatura. Va escriure vers i prosa, va editar en nom propi o mitjançant la seva llibreria, es convertí en promotora d’escriptors novells i admiradora dels consagrats, en bibliotecària i també en una llibretera excepcional.
Amb dues frases d’ella es vesteix la seva personalitat i sobretot es pot deduir la seva estimació pels llibres: “En fer-me llibretera no era per guanyar-me els favors dels autors, sinó els dels seus llibres, llibres en què posaven el millor de si mateixos i de tots nosaltres” (Rue de l’Odeon, 1960: 39-40). “En l’ofici de llibretera les càrregues les compensen les visites maques: les dels autors i els aficionats versats. En aquests moments la vida brilla en tota la seva esplendor, la conversa canviant i més d’una vegada ens deixa ebris i agitats” (Rue de l’Odeon, 1960: 41).
Aprofitaré l’oportunitat que em proporcionen els editors de la revista El Jardí per escriure una mica sobre el model de llibreria creada per Adrienne Monnier. La Maison des Amis des Livres, la seva llibreria, va néixer l’any 1915 i va tancar l’any 1950. Va ser quelcom més que una llibreria. Va ser un lloc, un espai de trobada on l’aire respirable inspirava. La porta de la llibreria sempre era oberta a escriptors novells i a escriptors consagrats. Però també a pintors, músics, a les arts escèniques i sobretot als lectors. També a tertúlies i esdeveniments múltiples.
Molta gent ja coneix Adrienne Monnier. Jo no fa gaire que l’estic estudiant, ella i l’univers literari que va girar al seu entorn. Tot i aquest poc temps d’estudi crec que aquesta gran donassa de les lletres mereix d’un reconeixement públic a casa nostra que permeti, als encuriosits, conèixer amb més detall el que Adrienne Monnier va significar per a la literatura. És per això que aprofito aquest espai per demanar a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa i organitzi l’esdeveniment que mereix aquesta llibretera: un model de referència universal.
Crec que La Maison des Amis des Livres d’Adrienne Monnier va ser un jardí on les lletres no requerien reg. Les visites, les conferències, els manuscrits i les tertúlies enriquien Les livres à venir.
