Opinió
Carme Rocamora
Avui tenia festa. Bé, de fet, fa tota la setmana que faig vacances, però he tornat a la tarda a Barcelona i justament han convocat una mobilització espanyolista a la plaça d’Artós de Sarrià, contra l’amnistia. Després de l’octubre del 2017, en feien moltes, i jo tenia molt temps per dedicar a El Jardí, així que les vaig cobrir gairebé totes. Llavors el barri s’omplia d’ultres, i manifestacions de plataformes antifeixistes plantaven cara. Aquestes últimes van rebre càrregues policials -dels Mossos d’Esquadra- que van ser difícils d’entendre. Res d’això ha passat aquest dijous. Res d’això és vigent avui.
En aquells temps la plaça d’Artós va esdevenir polvorí de la dreta més extrema, d’unes plataformes espanyolistes que feien més gran la ferida, que celebraven les càrregues policials de l’1-O, que aplaudien l’empresonament dels presos polítics, i que atiaven la crispació als carrers contra els indults. En una d’aquestes convocatòries, quatre ultres que es van concentrar a Artós van acabar apallissant un jove independentista a l’Eixample.
Els convocants eren Los de Artós, una plataforma de joves que havien coincidit estudiant a la zona alta. Després, però, se’ls va escapar de les mans, i es van arribar a desmarcar d’algunes convocatòries purament neonazis a la mateixa plaça. Havien alimentat la bèstia. Aquest dijous, però, han intentat revifar el seu esperit i no ho han aconseguit. No han trobat a la plaça d’Artós l’escalf d’altres vegades. Per què en aquest indret? Fa ja anys, es van cedir a exmilitars pisos del voltant de la plaça per agrair-los el seu servei. “Zona nacional”, li diuen al barri.
Quan he pujat fins a la plaça hi havia poc més de 30 espanyolistes. Després, a tot estirar tallant la Via Augusta, han estat 200. Abans d’iniciar-se la marxa, creuant per un pas de vianants, m’he trobat la Marta Masats, veïna incansable de Sarrià vinculada a la plataforma Bici Augusta, a la Casa Orlandai, i a tots els llocs bons que pot haver-hi al barri. No anava a la manifestació, eh? No fotem! Baixava a fer unes compres. Demà ens veurem a l’acte que celebrem a Orlandai: 100 números d’El Jardí i presentació de llibre. Ens veurem amb ella i amb tota la gent que fa viure Sarrià dia rere dia.
No hi seran aquests 30 que eren avui a la plaça, que no els hem vist mai en res que suposi fer barri. Sarrià és molt més que un malentès barri nacional. Per cert, a la manifestació, més enllà dels clàssics, hi ha hagut insults homòfobs. “Puigdemont, maricón”. La convocatòria espanyolista no mereix ni una línia més. Fins demà, Marta! Fins demà, Sarrià.
