Educació
Dani Silva
Des dels anys 80, els estius a casa nostra s’han anat escalfant gradualment fins a assolir, any rere any, temperatures més altes de l’habitual. El 2022 va ser el més calorós registrat a l’Estat, i també a tot Europa. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, els estius són cada vegada més llargs: duren cinc setmanes més i augmenten un ritme de nou dies per dècada. Fa dos anys i mig que no plou amb regularitat, han augmentat també les onades de calor, tant en freqüència com en intensitat, i les morts per culpa de l’escalfament són cada vegada majors, tal com vam explicar a El Jardí.
Per combatre aquesta tendència, el bé més útil i preuat que tenim és l’aigua, un recurs que el patiment del qual s’està transcrivint amb rius, i llacs amb cabals ínfims, boscos secs -on augmenta el risc d’incendis-, pantans desolats… Un panorama que ha provocat restriccions de l’ús de l’aigua i una major conscienciació en la població. També en els més petits, que en plena temporada de casals han vist de primera mà com els seus responsables s’han hagut de reinventar, com és el cas dels casals gestionats per la Fundació Pere Tarrés a Sarrià – Sant Gervasi.
“És una oportunitat educativa per donar exemple i sensibilitzar els nostres infants sobre la importància de la bona utilització dels recursos”, comenta a El Jardí la responsable de la Campanya de Casals d’Estiu de la Fundació Pere Tarrés, Aina Espona. Per a Espona, l’aigua és “necessària” per a les activitats d’estiu perquè “hem de procurar per la salut dels nostres monitors i infants”, però a la vegada, la situació de sequera “fa que ens replantegem l’ús que li donem”.
Les remullades amb manguera, un clàssic dels casals d’estiu, s’han deixat de banda a causa de la considerable xifra de litres d’aigua que es malgasten en el seu ús, i ha donat pas a les anomenades “remullades amb consciència”, on intervé la bona utilització del recurs. “L’aigua es posa en galledes i els jocs s’encaren en aquesta línia”, explica Espona, qui exemplifica les noves dinàmiques amb circuits en què es transporta l’aigua i venç qui menys aigua perdi o jocs col·laboratius on els infants han de salvar l’aigua. Les mangueres s’han substituït per esponges i polvoritzadors i a l’aigua ja utilitzada se li dòna una segona vida en els horts dels centres, que en son dos:
Escola Sant Gregori. Ubicada al carrer de Carles Riba, 11-15, compta amb 46 infants i cinc monitors per setmana, a més de dos vetlladors. Tenen un conveni amb la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia i col·laboren perquè infants supervivents de càncer puguin gaudir del casal a l’estiu. Aquest any en tenen dos.
Escola Poeta Foix. El centre, situat al carrer Balmes 298, duplica gairebé les xifres del Sant Gregori amb 96 participants per setmana, deu monitors i cinc vetlladors per a infants amb necessitats educatives especials.
Són, en total, 170 inscripcions al districte durant les setmanes de casal. La Fundació Pere Tarrés està adscrita a l’Agenda 2030 i treballen a partir dels ODS, els objectius de desenvolupament sostenibles fixats per la UE per al futur més pròxim. “Aquest any, a causa de la sequera, hem fet especial esment al recurs de l’aigua”, conclou Espona. Malgrat les dades i la tendència, està en les nostres mans evitar el desastre. En les nostres i en les de les següents generacions.
