Sobre Fisioteràpia
Jordi Bertran
L’exercici físic, a mida que ens anem fent grans, requereix seguir unes pautes quasi tant exactes com les que seguim quan ens prescriuen una medicació. Així, no fer exercici és dolent (de totes totes), però fer el que no pertoca o en excés, també.
Ninguna medicació ha demostrat els beneficis que proporciona l’exercici en la prevenció i tractament de malalties com són les malalties cardiovasculars, respiratòries, obesitat, diabetis, osteoporosis, artrosis, depressió, fragilitat i malalties neurodegeneratives com el deterior cognitiu i la demència.
La pràctica d’exercici és la intervenció més eficaç en la fragilitat per retardar la pèrdua de capacitat funcional.
Quan parlem d’exercici en persones d’edat avançada cal deixar clar que la majoria ja tenen problemes relacionats amb la mobilitat i dolor (artrosis en determinades articulacions, pèrdues de massa muscular i de flexibilitat, etc.). Això obliga a fer una valoració per part d’un professional del món de la salut que permeti programar un pla personalitzat i absolutament adaptat a cadascú.
El fisioterapeuta i el programa d’exercicis
El paper del fisioterapeuta és imprescindible. El programa d’exercici ha de ser multicomponent, de manera que hem de treballar la resistència, l’equilibri, la força i la flexibilitat, i fer-ho adaptant el programa a la persona, mai a l’inrevés.
El pla de treball ha de ser progressiu, amb augments graduals de treball tant en els aspectes de l’entrenament de força com en l’entrenament de resistència aeròbica (per entendre’ns, la capacitat de fer exercici com caminar, sense cansar-nos, tolerant cada cop recorreguts més llargs), començant amb 5-10 minuts les primeres setmanes.
La inactivitat física, que freqüentment s’associa a l’envelliment és un dels factors principals que fan que aparegui “sarcopènia”.
I què és la sarcopènia. Doncs no és res més que la pèrdua de massa muscular associada a l’envelliment, que òbviament comporta una pèrdua de força, i aquest fet és un dels principals factors del que en diem fragilitat.
Resumint, a mida que ens fem grans perdem capacitat física. L’aparició de dolor i altres malalties fa que augmenti la nostra inactivitat i ens provoca pèrdua de massa muscular (sarcopènia). Això, tanmateix, fa incrementar les dificultats de mobilitat i per tant entrem en un cercle viciós que provoca que quant menys ens belluguem, menys capacitat tenim de fer-ho i més fràgils ens tornem.
L’edat no ha de ser excusa per “deixar-nos”, ens al contrari, amb l’ajuda d’un professional hauríem de fer-nos un pla a mida per tal de mantenir i millorar la força, equilibri, elasticitat i resistència.
Heu probat l’Alter G? I l’Imoove? I el Tergumed?
A Fisiobcn disposem de fisioterapeutes I dels mitjans necessaris perquè un fet natural com és l’envelliment no comporti una mancança de capacitat per moure’ns i seguir gaudint en plenitud de la vida.
Jordi Bertran és fisioterapeuta, fisiobcn.eu