Cultura
Juanjo Compairé
El vespre del dimecres dia 13 de març va tenir lloc l’acte inaugural d’Ohlalà, la segona edició del festival de cinema francòfon de Barcelona, a l’Institut Français. Al llarg d’una setmana a la seu de l’Institut del carrer Moià es van projectar a concurs 11 pel·lícules de tota mena.
Totes elles de producció francesa, però també belga, canadenca i d’altres països (fins i tot de la RD del Congo), però fora del circuit comercial del nostre país. Paral·lelament, els cinemes Texas van fer una retrospectiva de 4 films, dedicada a la directora Agnès Jaoui, declarada enguany “padrina” del festival.
Sorpreses de la inauguració
Aquesta inauguració va comptar amb la presència a la catifa vermella de l’actor Sergi López i la directora Isabel Coixet. El festival volia remarcar, doncs, els vincles cinematogràfics entre Catalunya i França, atès que tots dos han treballat en produccions franceses. El festival va gaudir també de la presència de Catherine Corsini i de l’actor Pierre Deladonchamps.
Amb la sala de l’Institut plena a vessar -les entrades estaven exhaurides feia dies-, Mélody Brechet-Gleizes i Ana-Belén Fernández, organitzadores, i la directora de l’Institut Français, Pascale de Schuyter, van convidar als assistents a gaudir del bany d’emocions que els depararien els films projectats.
La sorpresa de l’acte d’inauguració va ser sentir cantar a la padrina Agnès Jaoui el vals Que nadie sepa mi sufrir i el bolero Es la historia de un amor, entre altres peces. D’aquesta manera la música francesa es va barrejar amb la d’Amèrica Llatina.
Balanç del festival i premis
Les diverses projeccions van ser seguides amb molt d’interès, amb les entrades exhaurides en la major part dels casos, de tal manera que es va batre el rècord d’assistència amb 3.100 espectadors, 600 més que l’any passat.
El premi del jurat, format per un grup de periodistes, va recaure en el film Mon cher enfant, de Mohamet Ben Attia. Es tracta d’una pel·lícula tunisiana que explica la vivència d’un pare enfrontat a la radicalització gihadista del seu fill. I també va rebre una menció especial Un amour impossible, de Catherine Corsini, que tracta també una relació maternofilial.
El festival va disposar, a més, d’un altre jurat, format per joves alumnes de l’institut, i vam comprovar a l’acte de cloenda que s’havien pres la seva tasca de forma molt conscient. La pel·lícula premiada per aquest jurat va ser Les chatouilles, d’Andréa Bescond i Eric Métayer, amb una menció especial per a Les rois mongols, de Luc Picard.
Finalment, el premi del públic -atorgat en funció de les votacions al final de cada sessió- va recaure en el film documental L’homme qui répare les femmes, de Thierry Michel, sobre el Doctor Denis Mukwege, premi Nobel de la Pau 2018.
Si tenim en compte que també s’han fet tres sessions cinematogràfiques adreçades al públic escolar, podem concloure que aquest festival ja té un lloc important a la llista d’esdeveniments anuals de la nostra ciutat.
