Cultura
Marco Renzelli
El passat primer d’octubre l’Institut Francès va acollir la inauguració de la 3a edició de l’Ohlalà que aquest any es presenta en un format batejat, per les mateixes directores de l’esdeveniment, com a “híbrid” en tant que part de la seva cartellera es presentarà online a través de la plataforma Filmin. La cita s’allargarà fins el 8 d’octubre.

Amb una nit màgica com aquesta podem dir que l’Ohlalà s’ha consagrat ja, no només com a festival de cinema, sinó com a festival de cultura. L’eix principal són les pel·lícules, sí, però també tot el que les envolta. Entrar a la sala i sentir-se dins d’una bombolla on la llengua vehicular és el francès i les càlides paraules de benvinguda són bilingües afegeix una tercera dimensió a un format artístic de dues.
Per acabar la presentació, un petit muntatge amb escenes de les pel·lícules que veurem els dies vinents ens revela el necessari per picar la curiositat sense trencar el misteri. El públic aplaudeix les paraules de les directores del festival, Mélody Brechet-Gleizes i Ana-Belén Fernández, davant el sentiment d’haver recuperat la cultura perduda durant la quarantena, i agraeix a l’organització la seva fermesa a l’hora de no cancel·lar, sinó posposar fins ara, un esdeveniment que haguéssim trobat a faltar sense saber-ho.