El festival de cinema francòfon Ohlalà inicia la 3a edició amb passis a Filmin

Les entrades ja estan exhaurides i això no és d’estranyar. L’estreta relació entre el cinema català i el francès ha agermanat ambdues cultures gràcies a incomptables coproduccions. Això sense mencionar que va haver-hi un temps on el sinònim de cinema no era Hollywood, sinó França. A mitjans del segle passat directors com Rivette, Truffaut o Godard van reinventar el cinema, creant un llegat que encara influencia fins i tot als directors més “nouvelles”.

Per descomptat “francòfon” no vol dir “França” i això és precisament el que fa tan màgic a aquest festival, la seva voluntat de donar visibilitat a altres veus. Amb prop de la meitat de llargmetratges dirigits per dones i important pel·lícules de tot arreu on es parli la llengua, des de Quebec fins a Tunísia, el festival se surt de la norma i acull visions del món que no veiem en les cartelleres convencionals.

Amb una nit màgica com aquesta podem dir que l’Ohlalà s’ha consagrat ja, no només com a festival de cinema, sinó com a festival de cultura. L’eix principal són les pel·lícules, sí, però també tot el que les envolta. Entrar a la sala i sentir-se dins d’una bombolla on la llengua vehicular és el francès i les càlides paraules de benvinguda són bilingües afegeix una tercera dimensió a un format artístic de dues.

Per acabar la presentació, un petit muntatge amb escenes de les pel·lícules que veurem els dies vinents ens revela el necessari per picar la curiositat sense trencar el misteri. El públic aplaudeix les paraules de les directores del festival, Mélody Brechet-Gleizes i Ana-Belén Fernández, davant el sentiment d’haver recuperat la cultura perduda durant la quarantena, i agraeix a l’organització la seva fermesa a l’hora de no cancel·lar, sinó posposar fins ara, un esdeveniment que haguéssim trobat a faltar sense saber-ho.