Publicitat

Èxit d’assistència en la inauguració de l’exposició “Sarrià i Barcelona. 1921. Vers la ciutat metropolitana”

Albert Batlle ha dit que en el seu moment, s'hagués oposat a l'absorció de Sarrià per part de Barcelona, posant de manifest la "personalitat pròpia" del barri

Publicat el 5.11.2021 21:43

Societat

Jordi Isern

Tot i que l’agenda prevista per l’acte, emmarcat en el centenari de l’annexió de Sarrià a Barcelona, comptava començar amb parlaments per part de la regidora presidenta del Districte, Eva Parera; del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i del regidor, Albert Batlle, problemes de trànsit i d’agenda han propiciat un canvi de plans. Començant per la introducció del comissari de l’exposició, Carles Puigferrat, i d’una visita guiada que veient l’assistència -prop de 30 persones, amb molta presència de consellers- ha passat a ser un repàs de l’exposició. Del seu discurs n’ha destacat la seva tasca de documentació accedint a informació fins ara inèdita i aportar una mirada més detallada a una història ben coneguda, fins i tots pels coetanis.

Publicitat
Parlaments © Ajuntament de BCN

Ha estat poc abans d’acabar el seu discurs quan ha arribat Batlle, propiciant el segon canvi de plans. Primer es faria el seu parlament i després es veuria l’exposició. En el seu discurs, el regidor de Sarrià-Sant Gervasi ha ressaltat el contrast de facilitats d’annexió de municipis que van viure Barcelona i Madrid. Amb l’agregació de Sarrià, Barcelona pràcticament va deixar d’augmentar territori, tot el contrari de Madrid, que no va tenir problemes per anar assimilant els pobles veïns, sobretot durant el franquisme, a partir dels anys quaranta del segle XX. Així, Madrid, ha acabat sent la gran metròpolis que Barcelona somiava ser a principis del segle XX. Batlle, a tall d’anècdota, i lloant el “municipalisme democràtic de Barcelona” ha comentat que ell, en el seu moment, s’hagués oposat a l’agregació de Sarrià posant de manifest la “personalitat pròpia” del barri, però que amb el temps i ja formant part de la mateixa ciutat, s’ha mantingut de forma molt clara.

Publicitat
Visitants a l’exposició © Ajuntament de BCN

En acabat, Puigferrat ha fet un repàs per les cinc torretes que exposen el relat cronològic, amb alguns materials inèdits, destacant-ne imatges icòniques com la sortida del míting del cinema Spring, o un recull de vinyetes satíriques.

Exposició al MUHBA Vil·la Joana © Ajuntament de BCN

“Sarrià i Barcelona. 1921. Vers la ciutat metropolitana” es podrà visitar a Vil·la Joana fins al 12 de gener. Llavors es traslladarà a la seu del Districte i després està previst que vagi a la seu del Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El Jardí 120, setembre de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/11/1553-El-Jardi120_Setembre25_0409.pdf

El Jardí 122, novembre de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/11/ElJardi_122.pdf

El Jardí 121, octubre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/11/1593-El-Jardi121_Octubre25_3009a.pdf
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí