Publicitat

Èxit d’assistència en la inauguració de l’exposició “Sarrià i Barcelona. 1921. Vers la ciutat metropolitana”

Albert Batlle ha dit que en el seu moment, s'hagués oposat a l'absorció de Sarrià per part de Barcelona, posant de manifest la "personalitat pròpia" del barri

spot_img

Publicat el 5.11.2021 21:43

Societat

Jordi Isern

Tot i que l’agenda prevista per l’acte, emmarcat en el centenari de l’annexió de Sarrià a Barcelona, comptava començar amb parlaments per part de la regidora presidenta del Districte, Eva Parera; del regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, i del regidor, Albert Batlle, problemes de trànsit i d’agenda han propiciat un canvi de plans. Començant per la introducció del comissari de l’exposició, Carles Puigferrat, i d’una visita guiada que veient l’assistència -prop de 30 persones, amb molta presència de consellers- ha passat a ser un repàs de l’exposició. Del seu discurs n’ha destacat la seva tasca de documentació accedint a informació fins ara inèdita i aportar una mirada més detallada a una història ben coneguda, fins i tots pels coetanis.

Parlaments © Ajuntament de BCN

Ha estat poc abans d’acabar el seu discurs quan ha arribat Batlle, propiciant el segon canvi de plans. Primer es faria el seu parlament i després es veuria l’exposició. En el seu discurs, el regidor de Sarrià-Sant Gervasi ha ressaltat el contrast de facilitats d’annexió de municipis que van viure Barcelona i Madrid. Amb l’agregació de Sarrià, Barcelona pràcticament va deixar d’augmentar territori, tot el contrari de Madrid, que no va tenir problemes per anar assimilant els pobles veïns, sobretot durant el franquisme, a partir dels anys quaranta del segle XX. Així, Madrid, ha acabat sent la gran metròpolis que Barcelona somiava ser a principis del segle XX. Batlle, a tall d’anècdota, i lloant el “municipalisme democràtic de Barcelona” ha comentat que ell, en el seu moment, s’hagués oposat a l’agregació de Sarrià posant de manifest la “personalitat pròpia” del barri, però que amb el temps i ja formant part de la mateixa ciutat, s’ha mantingut de forma molt clara.

Publicitat
Visitants a l’exposició © Ajuntament de BCN

En acabat, Puigferrat ha fet un repàs per les cinc torretes que exposen el relat cronològic, amb alguns materials inèdits, destacant-ne imatges icòniques com la sortida del míting del cinema Spring, o un recull de vinyetes satíriques.

Exposició al MUHBA Vil·la Joana © Ajuntament de BCN

“Sarrià i Barcelona. 1921. Vers la ciutat metropolitana” es podrà visitar a Vil·la Joana fins al 12 de gener. Llavors es traslladarà a la seu del Districte i després està previst que vagi a la seu del Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

Una revista francesa de decoració “art nouveau” va ser font d’inspiració per decorar la Casa Tosquella

L'article que va inspirar aquesta pintura va ser editat l'any 1905, on es poden observar tres peces dissenyades per Maurice Dufrêne
spot_img

El neolític: l’origen d’un món nou

La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí