Dimarts 23, abril 2024
12.3 C
Sant Gervasi
12.3 C
Sarrià
Publicitat

Experiències del confinament, per Glòria Vilalta

"Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi"

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Opinió

Glòria Vilalta

Fa uns 20 anys, en un curs de desenvolupament, em van preguntar què volia en el meu futur, on m’agradaria arribar o què creia que em faria feliç. Recordo que vaig respondre “tenir pau interior, tenir serenitat”.

Publicitat

Quan estàs tranquil, quan et sents serè i en pau, tot està bé. L’entorn t’afecta molt menys, tot es veu amb una altra perspectiva. Hi ha aquella frase que sovint em ve al cap: “Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color con que se mira”, que em recorda que tot depèn de nosaltres, de com ens ho mirem. I ens ho mirarem d’una manera o d’una altra segons com estiguem. Els que tenim fills hem experimentat sovint com canvia el dia amb ells segons com estem nosaltres. Si estem contents i tranquils, les coses són molt més fàcils; si arribem cansats i estressats, tot es complica. Això no és cap secret i és lògic: som energia, i la transmetem al nostre entorn, en siguem o no conscients.

Publicitat

Aquest temps d’introspecció, aquest confinament, m’ha permès reflexionar sobre això. De fet, aquesta parada obligada ha fet que em pogués fer les preguntes de sempre amb més calma: Qui soc? Què vull? En què puc ajudar? Quina és la meva veritable essència? La sorpresa ha estat descobrir que la meva essència és justament la serenitat, allò que transmeto i que a la vegada jo he buscat durant anys. Sovint, busquem fora el que ja tenim a dins. Només cal que ens donem permís per parar i per sentir: per escoltar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi.

Soc conscient que la situació de cadascú és diferent i que no tothom sentirà que aquesta situació l’ha ajudat en alguna cosa, especialment qui ha perdut algun familiar o amic, o qui s’ha quedat sense feina. Sigui quin sigui el cas, però, segur que no en sortirem igual que hi vam entrar i que, poc o molt, la vida ens ha fet un gir inesperat. Confio que d’aquí a un temps, quan puguem mirar-ho amb perspectiva i serenitat, i a banda de tot el patiment i les pèrdues personals, puguem dir que hem crescut com a persones i com a societat.

Glòria Vilalta és enginyera de professió i metgessa de vocació

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.