27 C
Sant Gervasi
| Diumenge 20 de setembre de 2020 |

Experiències del confinament, per Glòria Vilalta

"Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi"

Opinió

Glòria Vilalta

Fa uns 20 anys, en un curs de desenvolupament, em van preguntar què volia en el meu futur, on m’agradaria arribar o què creia que em faria feliç. Recordo que vaig respondre “tenir pau interior, tenir serenitat”.

Quan estàs tranquil, quan et sents serè i en pau, tot està bé. L’entorn t’afecta molt menys, tot es veu amb una altra perspectiva. Hi ha aquella frase que sovint em ve al cap: “Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color con que se mira”, que em recorda que tot depèn de nosaltres, de com ens ho mirem. I ens ho mirarem d’una manera o d’una altra segons com estiguem. Els que tenim fills hem experimentat sovint com canvia el dia amb ells segons com estem nosaltres. Si estem contents i tranquils, les coses són molt més fàcils; si arribem cansats i estressats, tot es complica. Això no és cap secret i és lògic: som energia, i la transmetem al nostre entorn, en siguem o no conscients.

Publicitat

Aquest temps d’introspecció, aquest confinament, m’ha permès reflexionar sobre això. De fet, aquesta parada obligada ha fet que em pogués fer les preguntes de sempre amb més calma: Qui soc? Què vull? En què puc ajudar? Quina és la meva veritable essència? La sorpresa ha estat descobrir que la meva essència és justament la serenitat, allò que transmeto i que a la vegada jo he buscat durant anys. Sovint, busquem fora el que ja tenim a dins. Només cal que ens donem permís per parar i per sentir: per escoltar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi.

Soc conscient que la situació de cadascú és diferent i que no tothom sentirà que aquesta situació l’ha ajudat en alguna cosa, especialment qui ha perdut algun familiar o amic, o qui s’ha quedat sense feina. Sigui quin sigui el cas, però, segur que no en sortirem igual que hi vam entrar i que, poc o molt, la vida ens ha fet un gir inesperat. Confio que d’aquí a un temps, quan puguem mirar-ho amb perspectiva i serenitat, i a banda de tot el patiment i les pèrdues personals, puguem dir que hem crescut com a persones i com a societat.

Glòria Vilalta és enginyera de professió i metgessa de vocació

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.