El Racó del Veïnat
Montserrat Cornet
Suposo que, com tothom, continuo confinada. I com que soc gran, puc sortir de 10 a 12 del matí i de 7 a 8 del vespre. I, màxim, a un quilòmetre de casa.
I com que soc obedient de mena, sempre he sortit amb la mascareta posada i he intentat respectar la distància entre els altres.
He de reconèixer, però, que aquest estat de coses, s’està allargant massa. I la paciència té un límit.
A primers de març la meva filla amb marit, fills i nets se’n van anar, com de costum, a Sant Pol de Mar… i no van poder tornar. Per als quatre nets (besnets meus) han estat unes meravelloses vacances. Per als grans, no tant.
Tots són ja a Barcelona menys la filla i el gendre. «Mare, ves mirant, per al teu barri, un bar on puguem veure’ns».
Quan els obrin, buscaré un bar, a prop de casa, demanaré número per reservar taula, per poder veure (no tocar) a la meva filla. Petons prohibits.
La qüestió dels nets i besnets, tot i que viuen a Barcelona, haurà d’esperar.
Ho respecto però em costa molt d’entendre.
