El Racó del Veïnat
Frederic Bou
Sarrià va ser l’últim poble annexionat a Barcelona dels que estaven situats al seu voltant. Primerament foren Sants, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia l’any 1897, i Sant Joan d’Horta el 1904. El 4 de novembre de 1921, el ministre Cambó declarava a Madrid l’annexió del nostre poble a la ciutat, acció que provocaria la dimissió de l’alcalde de Sarrià, el doctor Rafael Batlle, que després seria el metge del barri durant la postguerra i que ara té a les Tres Torres un carrer amb el seu nom.
Amb l’annexió referida, el poble passava a ser un barri més de Barcelona, operació que va generar un canvi radical del seu ambient. El Sarrià independent tenia fama de tenir bons paletes, hi havia recaders, tallers de fusteria i de mecánica, esglésies, convents i escoles de tota mena. A l’estiu, era el destí turístic de la gent benestant de Barcelona, que fins i tot adquiria cases i torres com a segona residència.
Encara que Sarrià ha sabut mantenir el seu caliu durant molts anys, la guerra i l’arribada de gent forastera han fet que, de mica en mica, hagi anat perdent aquell caràcter de poble que l’havia caracteritzat.