24.7 C
Sant Gervasi
| Dilluns 04 de juliol de 2022 |
Publicitat

Fer art amb els taps de suro

Una petita exposició a la Casa Orlandai de fotos de taps que et connecta a les petites coses

Publicitat
Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia o Europa Press. Actualment, treballo com a redactora de política a ElNacional.cat. Però sobretot aprenc a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Cultura

Betlem Vidal

Amb la claror dels vitralls modernistes del bar de la Casa Orlandai mires cada foto de l’exposició El tapón rulante’ com si fos a través de les llàgrimes del vi en una copa, però són llàgrimes d’alegria. La Sandra Llubià juga amb les fotos i les fica dins altres fotos, en les quals deixa caure un cilindre d’escorça de quercus suber, és a dir un tap de suro.

Un tap: quin objecte! Al mateix temps que xucla els aromes del vi, aquí et transporta al camp, a la terra. No cal dir que hi ha un sentiment per tot el que té a veure amb el vi, que a la Sandra Llubià li ve de tenir un avi de Vilafranca del Penedès, al qual han dedicat un carrer que creua Sant Adrià del Besòs. El tap fa pensar en l’arbre d’on es treu, l’alcornoque, o alzina surera. Un arbre, com molts d’altres, meravellós pel que dona.

Publicitat

A més, són taps amb noms o missatges bonics: “cosecha propia”, “petites estones”, un dibuix de la terra llaurada. En una foto, uns taps fan l’efecte de ser paques de palla en un camp, després de fer-ne la recol·lecció. En una altra foto, la Sandra ha enxampat un home sortint content d’un bar i li ha col·locat un tap sobre el cap amb el títol: “De Strankis”, que li va com l’anell al dit.

Fotografia de l’exposició ‘El tapón rulante’ @ Betlem Vidal

I un altre gran missatge: les persones somrients sota els taps de suro. No els surt la rialla per dir Lluís, sinó per l’estat mental que neix de l’estona compartida o de la sintonia entre l’artista i l’enfocat.

Publicitat

Per estimar la terra s’ha de conèixer; per això la fotògrafa recomana als barcelonins que l’anem a trepitjar, per exemple a Cassà de la Selva, on fabriquen taps. Aneu-hi, ara que els brots ja treuen el cap! La Sandra té un estil fresc, potser més sentit que pensat. L’art és com el vi: una excusa per passar-s’ho bé!

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.