14.5 C
Sant Gervasi
| Dissabte 28 de novembre de 2020 |

Ferran Vives: “La qualitat humana que et dona militar, no te la dona cap altra cosa”

Entrevista al nou portaveu del Jovent Republicà a Sarrià - Sant Gervasi, un habitual als Consells Plenaris del districte amb 18 anys

Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Política

Carme Rocamora

Quan la pandèmia no havia capgirat les nostres vides i esdeveniments com els Consells Plenaris se celebraven de forma presencial, la sala estava plena de persones de 40 cap amunt. Sempre -i repeteixo, sempre- hi havia un jove que no fallava a cap convocatòria. Era el Ferran Vives, que a més, sorprenentment, aguantava fins a última hora, quan a la sala hi quedaven, tot estirant, quatre assistents. Recentment escollit portaveu del Jovent Republicà a Sarrià – Sant Gervasi, on milita des dels 14 anys -ara en té 18- i estudiant de Polítiques a la UAB, aquest jove sarrianenc que va anar a l’escola Sant Gregori reconeix que el que més li agrada de la política és la vessant local. A casa seva no parlaven mai de política, i per això sempre buscava algú amb qui parlar-ne: amb el vigilant del pati de l’escola, per exemple, recorda llargues converses. Per això i per la necessitat d’organitzar-se i implicar-se, va decidir militar a les joventuts d’Esquerra Republicana, que assegura que abans que res, són una escola de vida.

Sarrianenc de tota la vida?

La meva família no és gent que s’hagi fet rica i hagi escollit Sarrià per viure: els meus besavis i avis han viscut sempre al nucli antic. Jo també vaig néixer aquí, i de petit recordo anar a l’Esbart infantil i al Teatre de Sarrià: no em perdia un sol Estel de Natzaret!

“Parlava sobre política amb el vigilant del pati de l’escola”

D’on et ve l’interès per la política?

Al pati del Sant Gregori, la veritat és que sempre estava bastant sol, i llavors parlava amb el vigilant sobre política. De petit, també recordo que sempre li preguntava a la meva mare per què a algunes zones del barri no hi havia cap parc o per què la biblioteca no es construïa. Ella em deia que això era cosa de l’Ajuntament, i crec que d’aquí em ve la consciència de la necessitat de participar en el dia a dia del barri, per poder revertir coses que falten.

Vas decidir que el Jovent Republicà fos el teu lloc per militar perquè hi tenies algun amic a dins?

No hi coneixia a ningú. Simplement, crec que vaig veure que era la millor eina per canviar les coses, per canalitzar la voluntat de servei al barri, per implicar-me.

Ferrran Vives al seu barri a Sarrià © Elena Bulet

A què et vas dedicar els primers anys de militància?

El primer any vaig intentar estar a tot arreu, anar a tots els actes, conèixer els altres militants, veure com funcionava… Després vaig ser escollit secretari de Política Municipal a Sarrià – Sant Gervasi i em vaig fer més amb l’antic conseller d’ERC al districte, el Guillem Casals. M’encarregava no tant d’ajudar-lo sinó d’acompanyar-lo als llocs, veure què feia, i traslladar-ho a l’assemblea per poder treballar propostes per al barri.

“Caldria fer difusió dels Consells Plenaris des dels instituts i casals de joves”

És el teu pare polític?

(Riu). Sí, ell i altres persones com el Nil Font -actual conseller del districte del Jovent Republicà-, que també m’ha ajudat molt. Però el Guillem és la persona amb qui he après què era això de militar, d’implicar-se des de la base. La militància és una escola de vida, on fas amics, aprens molt, i et formes com a persona. 

Sempre em sorprenia veure’t a tots els Consells Plenaris, i aguantar-los fins al final. Eres dels únics joves que hi havia.

És difícil que una persona jove se senti motivada a assistir-hi. Crec que una de les maneres perquè els joves s’impliquessin més seria que es fes difusió des dels instituts i els casals de joves i no tant des del canal oficial de l’Ajuntament. També que en aquests espais es portin a debat temes que afectin els joves. 

“És necessari avançar cap a un oci menys capitalista i més inclusiu”

Costa que els joves es quedin a Sarrià a fer barri? Se senten més atrets per altres districtes com per exemple Gràcia?

Sarrià està estigmatitzat i la gent es pensa que som ‘quatre pijos’. Tot depèn de com presentis el barri i de com estigui conformat: si a Sarrià hi hagués més zones per als vianants i es fessin més activitats a les places, segur que s’hi acostaria més gent. Una altra qüestió és el transport, i la L9 seria una bona eina per a joves, perquè si reforces la comunicació amb altres barris i treus barreres, et vindrà més gent. També caldria intentar canviar l’oci del districte, com el de discoteques -molts cops amb emblemes masclistes- de la zona de Galvany. És necessari avançar cap a un oci menys capitalista i més inclusiu.

Ferran Vives en l’entrevista amb El Jardí © Elena Bulet

Ara has estat escollit portaveu de les Joventuts. 

Sí, vam fer un congrés també amb la intenció de reorganitzar-nos i tenir més presència: portàvem un temps de baixa activitat i ara volem estar hiperactius i al servei del barri.

“El nostre repte és mantenir contactes amb tots els moviments socials: la Buenos Aires, la Tecla…”

Què esperes del Jovent Republicà al districte?

Que els joves vegin en nosaltres una eina per transformar la societat. Portar propostes a l’Ajuntament des dels carrers i construir uns barris més amables pels joves. Ara que tenim el Nil Font com a conseller, crec que podem ser una eina molt bona pels joves d’aquest barri.

Com treballeu les propostes amb el Nil, ara que representa al Jovent Republicà al districte?

Hi ha molt bon feedback amb ell, i crec que està fent molt bona feina. Potser ens falta treballar precisament això: com arribem als joves. És el nostre repte: mantenir contactes amb tots els moviments socials, ser-hi a dins com a Jovent Republicà, tenir un paper més d’aportar la veu dels joves a les institucions.. I no abandonar carrers, fer activisme, agitar el barri, agitar consciències. 

“M’agradaria que tot el jovent del barri s’organitzés i milités a algun lloc”

Us agradaria participar més de certs moviments juvenils de l’esquerra del barri com la Tecla, la Buenos Aires…?

Fins fa poc temps hi teníem molt bona relació però a poc a poc hem anat perdent el contacte, a mesura que perdíem militants, esclar. Potser ara els contactes personals estan més trencats, però continuem donant suport a projectes com la Buenos Aires i posarem tots els recursos que calguin perquè sigui per a barri, o a la Tecla perquè segueixi sent un espai jove a Sant Gervasi. El nostre compromís amb aquest tipus de moviments socials continua intacte. 

Et sap greu no poder tenir aquesta bona relació personal?

No és que tinguem mala relació, és que ens hem distanciat. Ens sap greu no poder ser a tot arreu, però és important que no deixem de fer la nostra feina a les institucions. Si continuem compromesos i allargant la mà a aquests moviments quan ho necessiten, tampoc crec que sigui tan sagnant la ferida. Però sí, evidentment, m’agradaria que tot el jovent del barri s’organitzés i milités a algun lloc, ja fos a sindicats d’habitatge, partits polítics o on sigui. 

Ferran Vives, sarrianenc de tota la vida © Elena Bulet

Esquerra va ser l’únic partit de l’oposició que va donar suport per activa i passiva a la Buenos Aires. Però des de la Buenos Aires tampoc estan gaire contents amb vosaltres després del desallotjament, ja que ERC forma part del Govern.

Ens fa mal personalment que estiguin dolguts, però ho podem arribar a comprendre. Nosaltres, la gent que els dona suport des d’Esquerra, som militants de base, i això ho han de tenir clar la gent de la Buenos Aires. Hem fet tot el possible perquè sigui un espai per al barri, però no sempre podem tenir una influència tan forta malgrat que ERC estigui al Govern. De fet, ERC Nacional va donar suport a la Casa, recolzant també una proposició de llei al Parlament. La policia, al cap i a la fi, és enviada per un jutge i no pel Govern. Podem entendre que estiguin enfadats per la mala gestió policial; nosaltres també volem que es depurin responsabilitats sobre les males praxis.

“La gent d’Esquerra que dona suport a la Buenos Aires, som militants de base, i això ells ho han de tenir clar”

La joventut no té incidència dins del partit?

Som militants, de les joventuts en aquest cas, però no som el partit. Potser ens manca influència interna per portar a Esquerra segons quins discursos i per defensar segons què. Com a Jovent de Sarrià – Sant Gervasi, el nostre objectiu és aquest, pressionar ERC perquè doni suport a segons quines coses.

Com és la relació de les Joventuts amb ERC al districte?

Molt fàcil. Tenim la sort que ens tenen presents en les seves decisions; prova d’això és que el Nil sigui conseller. Tot i això, les joventuts tampoc estem en el nostre millor moment. El 2017, amb l’1-O, hi va haver un boom d’implicació amb l’entrada de nous militants i on es van poder fer moltíssimes coses. Ara la covid-19 i altres raons han desmotivat els joves i hem anat perdent totes dues coses: militància i activitat.

“El 2017, amb l’1-O, hi va haver un ‘boom’ d’implicació amb l’entrada de nous militants”

Quins són els eixos que situeu ara com a prioritaris des del Jovent?

Crec que l’anàlisi que fa l’Esquerra Independentista i les Joventuts d’Esquerra és exactament el mateix: la pandèmia ha fet accentuar els problemes socials, ha posat de manifest que les retallades i el passat s’ha gestionat molt malament, s’ha menyspreat el sistema sanitat… així que hem de treballar per defensar tot allò que és públic i de qualitat. Defensar els treballadors, la sanitat, el benestar social.

Com a estudiant de Polítiques, on et veus treballant d’aquí a uns anys?

No puc fer una previsió de com estaré d’aquí a uns anys, però el que tinc clar és que mai deixaré d’estar en un partit o de ser actiu en política. I això no té res a veure amb cobrar o no, amb ser càrrec electe… però tinc clar que amb 90 anys moriré sent militant del que sigui, d’Esquerra si pot ser. 

“Tinc clar que amb 90 anys moriré sent militant del que sigui, d’Esquerra si pot ser”

Política municipal? 

Sempre he dit a tothom que això és el que més em motiva. Crec que des de la base és des d’on es canvien les coses. Tenir contacte amb els veïns, parlar-hi cara a cara, aquesta és la política més autèntica i humana i segurament la que més m’agrada. 

Per què algú de Sarrià – Sant Gervasi hauria de militar al Jovent Republicà?

Per fer un servei a la societat, per ajudar al barri des de baix, des de la base. Per canalitzar el sentiment de ràbia, d’impotència per les coses que no ens agraden. També per formar-te: no cal que t’agradi la política ni que vulguis treballar a un partit, però s’ha de militar perquè és escola de vida. 

“Militar és escola de vida, a mi el Jovent Republicà m’ha ajudat a ser millor persona”

A tu com t’ha canviat la vida el fet de militar?

El Jovent Republicà m’ha ajudat a ser millor persona, ja ha tingut un paper importantíssim en la meva formació. M’encantaria que tothom milités a algun espai per ajuntar-se i organitzar-se, perquè militar és quan estàs a una manifestació i està carregant la policia i tens al costat un amic que et preocupa més que no pas la teva integritat física. Aquesta qualitat humana no te la dona cap altra cosa que militar.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.