Petits Amics
Mercedes Romañà, La Veterinària de Sarrià
I de cop i volta, un dia el teu company de vida t’observa amb la mirada ennuvolada, et segueix el pas una mica més lent, es passa les hores dormint i se li encanudeixen la cara i les potes… T’adones que s’ha fet gran.
La vida dels nostres estimats amics de quatre potes és més curta. Als 8-10 anys -depenent de la raça- es pot dir que són sèniors. En els gossos ho notem més, ja que ja no ens segueixen el ritme com abans, caminen a poc a poc, de vegades arrossegant les potes, dormen tan profundament que no ens escolten quan entrem a casa. També pot ser que canviïn hàbits (caminen per la casa de nit, ploren, vocalitzen), o que no aguantin i demanin sortir al carrer més aviat o que es facin les necessitats a casa.
Si als nostres companys els donem una bona alimentació que els mantingui en pes adequat, els alleugerim el dolor articular, els exercitem cada dia amb passejades tranquil·les, els donem estones de socialització amb els seus amics i els enriquim l’ambient amb jocs o amb ajudes -si ja no hi veuen bé- tindran un final d’etapa molt més plàcid i sa.
“Com a veterinaris, ens encanten els nostres pacients sèniors, tan experimentats, tan tendres, més dòcils”
Els nostres pacients sèniors necessiten un ambient tranquil, on no trobin gaires obstacles com escales, tenir àrees segures lliures d’amenaces, sobretot els gats. I àrees enriquides que els estimulin els sentits, com per exemple accés a finestres o terrasses protegides, i jocs olfactius per buscar menjar. Si no hi veuen bé, els podem ajudar posant catifes que els indiquin el camí cap al menjar i l’aigua o cap al seu llit. Necessiten ser raspallats més sovint, s’empolainen menys, tenen la pell més fràgil. Sovint, tenen problemes cognitius, es despisten durant el passeig, embruten la casa. No cal renyar-los.
Com a veterinaris, ens encanten els nostres pacients sèniors, tan experimentats, tan tendres, més dòcils. La medicina preventiva és molt important en aquesta etapa: portar la vacunació al dia, fer analítiques semestrals que ens permetin detectar canvis, inicis de malaltia, i poder fer un seguiment de les malalties cròniques.
“Deixin que els ajudem a fer que el seu company visqui amb més dignitat i sense necessitat de medicar-se en excés”
Quan els tutors ens diuen “és que està gran, no vull que pateixi” nosaltres sempre contestem “nosaltres tampoc volem que pateixin”, però els demanem que ens deixin ajudar-los a fer que el seu company visqui millor, sense dolor, amb més dignitat, sense necessitat de medicar-los en excés, i alleugerir la càrrega de feina a la família.
Fins que arriba un punt en què entrem en la medicina pal·liativa, on la nostra filosofia no és viure més sinó millor. Procurem que la nostra família multiespècie se senti sostinguda i acompanyada, que el nostre estimat pacient estigui assistit fins al darrer moment.
Mercedes Romañà és veterinària, responsable de Medicina Interna a La Veterinària de Sarrià
