Publicitat
spot_imgspot_img

Finalitza la restauració de la Casa Baltasar Garriga, l’icònic edifici de Creu Blanca

Durant les obres s'han descobert valuosos esgrafiats ocults a la coberta, que s'han restaurat per tornar a l’edifici la seva esplendor original

Publicat el 13.12.2024 6:30

Cultura

El Jardí

La Casa Baltasar Garriga, també coneguda com a Quinta Sant Isidre, ha estat restaurada per la Clínica Creu Blanca, que ja va realitzar una ampliació de la finca l’any 2019. El projecte ha comptat amb la guia del departament de Patrimoni Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, amb l’objectiu de preservar la història i la identitat de la imposant construcció.

Les obres s’han centrat en la rehabilitació integral de les quatre façanes i les cobertes de l’edifici principal, incloent-hi cornises, revestiments, fusteries, paviments de terrasses i motllures. En tractar-se d’un edifici amb nivell de protecció C (bé amb elements d’interès), inclòs en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament, s’han emprat tècniques tradicionals en els treballs de restauració i s’han adaptat els nous cromatismes als descobriments realitzats en els estudis històrics sobre la finca. A més, durant les obres es van descobrir valuosos esgrafiats ocults als ràfecs de la coberta, els quals han estat restaurats per tornar a l’edifici la seva esplendor i encant originals.

Publicitat

Més de cent anys d’història

Construïda el 1921, la Casa Baltasar Garriga ha sigut testimoni de la rica història de la capital catalana. El projecte va ser encarregat a Joaquim Lloret i Homs, arquitecte de la singular Clínica Barraquer, i posteriorment va ser ocupada per la família Baltasar Garriga. Degut a la falta d’hereus, l’edifici va quedar en desús durant la Guerra Civil. Al llarg dels anys, la Casa Baltasar Garriga va tenir diversos usos fins que, l’any 2000, el grup Creu Blanca en va prendre la gestió i la va transformar en la seva primera clínica multidisciplinària.

La Quinta Sant Isidre destaca pel seu imponent mur de contenció de maó, visible des de l’Avinguda Foix, així com per la riquesa ornamental dels seus finestrals, el conjunt de teulades corbes, les galeries de mig punt i la seva impressionant torre mestra amb magnífiques vistes. Aquestes característiques confereixen a l’edifici un aire senyorial que el converteixen en una veritable joia arquitectònica.

Els jardins de la finca, d’especial interès paisatgístic, alberguen una gran varietat de vegetació local i internacional, creant un oasi de pau enmig de la bulliciosa Barcelona. Amb una clara influència noucentista, la Casa Baltasar Garriga es considera un dels edificis més excepcionals del barri de Sarrià.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

L’arbre de l’amor: curiositats i característiques

Es cultiva com a arbre ornamental per la vistositat de les seves flors hermafrodites, de color rosa intens, porpres, liles o blanques que apareixen abans de l’eclosió de les fulles en grups nombrosos

Can Puig o ‘La Ciudad de los Muchachos’, després del soroll mediàtic

"La resolució del síndic va tornar a posar el tema sobre la taula. Ara falta veure si tot plegat acaba convertint-se en un debat puntual o si finalment apareix algun gest que faci visible la història"

Les claus de la visita del papa Lleó XIV, a debat a la parròquia Sant Ildefons

El politòleg Manuel Manonelles analitza la dimensió social, política i espiritual del futur viatge papal davant d’una sala plena

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí