Fundació Uszheimer
Roger Balagué
La fisioteràpia és una disciplina de la Salut que ofereix una alternativa terapèutica no farmacològica, a través de medis físics i moviments. A diferència del metge , que busca restablir la salut del pacient, el fisioterapeuta busca la prevenció, el manteniment i la recuperació de la màxima funcionalitat i mobilitat.
Un dels àmbits on es poden trobar alteracions del moviment i la funcionalitat és en el camp de la neurologia. Per aquest motiu el fisioterapeuta pren un paper clau i essencial quan una persona pateix una lesió cerebral com pot ser un ictus. L’ictus, accident cerebrovascular(ACV) o com abans era conegut, embòlia o atac de feridura, segons la OMS, és un fenomen causat per la interrupció de les vies de subministrament de sang al cervell. El seu principal símptoma és la pèrdua de força o l’entumiment d’una part de la cara o la meitat del cos (hemiplegia). Tot i això la seva manifestació pot ser molt diversa, tot depèn de quina àrea del cervell hagi estat l’afectada, l’extensió i la severitat, per això també sovint trobem símptomes en la parla, vista, deglució, equilibri, etc.
Un cop la persona torna a està estable a nivell mèdic, es troba amb que el seu cos ha canviat i té una sèrie de dèficits i limitacions funcionals. Aquí és on entra la fisioteràpia. El fisioterapeuta ha d’avaluar el pacient i plantejar estratègies de tractament per intentar recuperar, dins les possibilitats, aquests dèficits, evitar seqüeles o ensenyar al pacient alternatives per poder restablir al màxim la seva autonomia. És de vital importància que el procés de rehabilitació comenci quan abans millor, ja que hi ha molts estudis que avalen que la màxima recuperació funcional se sol donar dins del període dels primers 6 mesos després de patir la lesió cerebral. Tanmateix, és molt important que aquest procés sigui continu i regular.
Finalment, hi ha alguns aspectes a destacar en aquest procés de canvi i rehabilitació. En primer lloc, cal tenir en compte que no es pot establir una sistemàtica de tractament, ja que cada pacient és únic i s’ha d’individualitzar aquest, no només perquè el ACV té presentacions diferents sinó perquè l’estat físic i emocional del pacient sol ser inestable i és un factor condicionant a tenir en compte en cada sessió. En segon lloc, que el pacient és un actor fonamental en la seva rehabilitació. Aquesta no depèn només del fisioterapeuta sinó que és necessari establir un binomi fisio-pacient per tal d’aconseguir els objectius establerts, doncs la persona haurà d’implicar-se i seguir fent els exercicis pautats i els consells del professional fora de les sessions per a seguir progressant. En tercer i últim lloc, s’ha de tenir en compte que davant d’un ictus i el cop dur que aquest suposa, tant pel pacient com pel seu entorn, s’ha de ser conscient de la nova realitat, però és de vital importància ser valent i lluitador per tal de recuperar la funcionalitat el màxim possible i combatre les dificultats del dia a dia.
Roger Balagué és fisioterapeuta
