Opinió
Carme Rocamora
Els Països Catalans han viscut en les últimes 24 hores una jornada frenètica de reivindicació constant amb l’objectiu d’enviar un missatge de solidaritat als activistes assaltats a la Global Sumud Flotilla, que pretenien trencar el bloqueig al poble palestí i exigir la fi del genocidi, i que han estat detinguts per Israel.
La manifestació més multitudinària d’aquest dijous ha sigut a Barcelona, on finalment centenars de persones han decidit acampar a la plaça de les Drassanes i han fet una crida a la mobilització indefinida. Entre els detinguts per Israel, hi ha persones mediàtiques com l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l’activista Greta Thunberg. Però també moltes persones anònimes. I altres de molta més proximitat per El Jardí, com són els militants de l’esquerra independentista de Cassoles, Adrià Plazas i Sofia Peris. Tots dos estan retinguts i incomunicats, i ara fa uns dies, els seus companys de militància, els hi van dedicar un escrit publicat en aquest diari.
S’ha parlat molt aquests dies de la Flotilla. Amics i familiars, amb por per la persona estimada que posa el cos. Persones sensibles amb la causa, admirades per la valentia. Però també humans de l’extrema dreta -catalana i espanyola- que fan activisme des del sofà piulant a X, amb l’únic objectiu de ridiculitzar l’acció. I encara més greu, representants de partits polítics -que tenen por de ser menjats per Aliança Catalana- amb una implementació molt important a Catalunya, que han minimitzat la gravetat dels fets i criticat que s’hagi suspès el ple del Parlament, quan no va ser així quan van condemnar per corrupció a Laura Borràs. Comparar una cosa amb l’altra fa feredat.
Algunes d’aquestes crítiques han estat pel “postureig” dels membres que han posat el cos en aquestes expedicions. Molts d’aquests membres, de l’esquerra independentista, de la CUP i els seus satèl·lits. Una esquerra independentista que no ha volgut penjar-se medalles ni fer bandera de forma electoralista d’una lluita que fa molts d’anys que abandera: la llibertat i el dret a ser de Palestina. Només cal mirar els dos santgervasiencs retinguts i la seva trajectòria per entendre que això no va d’una qüestió mediàtica. Fa un mes aturaven desnonaments, avui estan immobilitzats pel convenciment que “Des del riu fins al mar, Palestina vencerà”. Internacionalisme ben entès.
Adrià Plazas va néixer a Girona, però fa anys i panys que ha estat -i continua sent- un referent al Sindicat d’Habitatge de Cassoles, que tanta lluita ha generat per fer que cap veïna dormi al ras en plena crisi d’habitatge. De trajectòria acadèmica i laboral, és físic especialitzat en l’anàlisi de dades i ha treballat en qüestions d’urbanisme, com ara en models de segregació urbana per motius econòmics. És a dir, amb perspectiva de classe. Es va cultivar en l’escoltisme gironí, i actualment és membre del Sindicat d’Habitatge de Cassoles i militant de la CUP a Sarrià-Sant Gervasi, on va ser coordinador fins a l’octubre de l’any passat, quan va incorporar-se al secretariat nacional de la CUP. Ha publicat un vídeo gravat abans de ser retingut.
L’altra retinguda del barri és Sofia Peris, veïna i militant del moviment popular de Cassoles. Va iniciar el seu recorregut a l’Assemblea de Psicologia de la UAB, la qual s’organitzava amb la Coordinadora d’Assemblees de Facultat, on va arribar a ser-ne portaveu. Més tard, s’incorporà a Arran Casoles i al teixit associatiu del barri, esdevenint una figura clau entre el moviment popular.
