treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: Javier Sardá i Jesús Mestre
La Gisela Gonzales Acosta, d’origen brasiler, i la Marcela Jimena Maldonado, argentina, són excunyades que, després de trencar els lligam matrimonial, es van trobar a Cortacans. I d’això ja fa set anys i mantenen una excel·lent relació personal.
Can Cortacans del carrer de Craywinckel 24 és una pastisseria centenària. La va fundar l’any 1911 el confiter Josep Major. Des dels primers anys, Camil Cortacans treballava a la botiga fent una mica de tot, fins que el 1927 es va casar amb Mercè Planas, cunyada de l’amo, i va passar a ser l’encarregat del negoci. Des d’aleshores la botiga és coneguda com a Can Cortacans. Un parent de Camil va fundar una altra pastisseria Cortacans a la plaça de la Bonanova.
El 1974, Camil Cortacans traspassà el negoci a Mariano Valdés Arnal, que demana a l’Ajuntament permís per convertir la pastisseria en xarcuteria. El negoci havia baixat i calia trobar alternatives. Uns anys després, l’agost de 1978, el matrimoni format per Joan Guitart Plans i Pilar Cambil Ferro van pagar el traspàs i lloguer de la botiga. Guitart provenia d’una família de flequers del Bages establerta a Terrassa i, per tant, coneixia el que era una pastisseria. Van posar de moda els panets de Viena que feien a l’obrador, i van aconseguir
A la imatge destacada, Gisela i Marcela en un dels taulells de Cortacans, on s’exposen productes tradicionals de la pastisseria.
Fotografies de Javier Sardá
retornar l’antic prestigi a Can Cortacans. Un dels empleats més antic era Carlos Carrizoza, d’origen colombià. Joan Guitart va morir l’any 1996, i Pilar Cambil va agafar el relleu, dedicant moltes hores al negoci. Un cosí, Rafael Caballero Morantes, la va ajudar tot encarregant-se de l’obrador.
La Pilar i en Rafael es van jubilar a finals de 2014, però abans van voler deixar un testimoni de la història de la pastisseria quan, el 2011, va fer el centenari. Li van demanar a l’escriptor Albert Manent, veí del mateix edifici, que els ajudés a reconstruir la trajectòria de la botiga. Manent, en un dels seus darrers treballs, ja que va morir l’abril de 2014, va escriure una deliciosa història de Sant Gervasi, del veïnat de Craywinckel i, òbviament, de la pastisseria.
Pilar Cambil ha volgut assegurar la continuació de la pastisseria i, en jubilar-se a finals del 2014, ha passat el negocia a quatre socis que han mantingut tots els empleats que hi treballaven. Els socis són dues parelles, la de Juliana Restrepo, d’origen colombià i centrada en la producció, i el seu marit Lluís Barberà, comercial i sommelier; i la de Maria Venegas, encarregada del màrqueting, i Luis Miguel Moreno, administrador. Entre les treballadores que segueixen hi ha, més de Gisela i Marcela, Manuel, Olga, Susana, Montse i Juan Pablo. Avui l’antiga pastisseria ha seguit diversificant-se i també és una fleca, cafeteria, xarcuteria, vinacoteca i moltes coses més. Fins i tot han obert una Cortacans a Sant Cugat, on intenten mantenir l’essència del Cortacans de Sant Gervasi.
