Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Societat

Carme Rocamora i Seguí

Davant de la creixent crisi de l’habitatge, que cada vegada impacta sobre més sectors de la població, neixen noves iniciatives per combatre, de manera organitzada, l’expulsió constant dels veïns i veïnes dels barris. A Sarrià-Sant Gervasi ja fa anys que el Sindicat d’Habitatge de Cassoles manté una activitat persistent, i ara, als barris de muntanya, s’està cuinant un nou projecte: el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya.

Després de mesos de preparació entre el grup impulsor -format per una desena de persones- serà el 25 de febrer quan es faci una primera assemblea oberta al veïnat, a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera.

En un comunicat, les persones impulsores assenyalen com el preu mitjà del lloguer l’any 2025 -segons dades dels dos primers trimestres- superava els 1.480 euros mensuals als barris de muntanya. «Aquesta xifra és el resultat d’un procés d’elitització que s’arrossega des de fa dècades i que expulsa les veïnes, privatitza la natura i destrueix el teixit veïnal. La conversió d’espais naturals en zones residencials de luxe —especialment a l’entorn de Collserola— ha incrementat el preu del sòl i de l’habitatge de manera exponencial», assenyalen.

La situació habitacional s’agreuja dia rere dia per a la majoria social del país, i l’habitatge cada vegada s’allunya més de ser un dret material bàsic. A Catalunya, el preu del lloguer ha augmentat un 29 % en l’última dècada, mentre que a Barcelona la pujada s’enfila fins a un 60 %, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona. Mentrestant, l’habitatge de lloguer social continua sent residual: només al voltant d’un 2 % del parc de lloguer total, tant a Catalunya com a Barcelona.

«Aquest procés es concreta als barris en pujades constants del lloguer, contractes que no es renoven i una manca de manteniment dels habitatges (humitats, avaries i deficiències estructurals), que obliga moltes veïnes a marxar o bé a viure en condicions d’infrahabitatge. Tot plegat respon a un model basat en l’especulació immobiliària, imposat per agents de la propietat i fons voltors, amb la complicitat activa de les institucions. Allà on abans hi havia vida comunitària, s’imposa un model residencial excloent, reservat a una minoria privilegiada», afegeixen des del grup impulsor.

Per tot plegat, han decidit passar a l’acció mitjançant l’organització veïnal, per defensar que l’habitatge és un dret, i no un negoci. «Apostem per l’organització i l’acció col·lectiva per fer front a la vulneració sistèmica i continuada del dret a un habitatge digne. Volem ser un espai de suport i acompanyament per a totes les que patim dificultats d’accés a l’habitatge, així com un espai de denúncia i d’incidència política als barris de muntanya», conclouen.