Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Joan Cebrian i Clavo
Fa més de tres mesos que l’ascensor del número 10-12 del carrer d’Ivorra no funciona. Per als veïns, però, l’avaria és només una part d’un problema, que ve de més lluny. A la finca hi viu gent gran i dues persones amb discapacitat i, des que van saber que el propietari havia posat l’edifici a la venda, asseguren que s’han anat acumulant problemes de manteniment sense resoldre. Durant dos mesos també van estar sense antena de televisió i una de les veïnes arrossega humitats des del novembre. Davant d’aquesta situació, els residents han acabat denunciant el que consideren un cas d’assetjament immobiliari.
L’ascensor havia estat instal·lat tot just dos anys abans, després que els mateixos veïns el reclamessin emparant-se en la normativa d’accessibilitat. El 20 de maig va deixar de funcionar i els tècnics van detectar problemes en la instal·lació elèctrica i una potència insuficient. Segons va explicar RAC1, l’administrador de la finca va assegurar als residents que ja havia fet les gestions necessàries amb Endesa, però la companyia va confirmar al mitjà que no havia rebut cap petició per augmentar-ne la potència. A finals d’agost, més de noranta dies després de l’avaria, l’ascensor continuava aturat.
Al darrere del conflicte hi ha també la venda de l’edifici, de la qual els veïns asseguren que es van assabentar fa aproximadament un any a través d’un portal immobiliari. Des d’aleshores, diversos possibles compradors han visitat la finca. Tres dels residents tenen contractes de renda antiga, mentre que, als llogaters amb contractes més recents, el propietari ja els ha comunicat que no els el renovarà. La finca pertany a un particular, que la va heretar del seu pare fa més de trenta anys.
Un edifici similar: més de 3 milions d’euros
Un anunci immobiliari localitzat al carrer d’Ivorra i amb la mateixa configuració de set habitatges i un local comercial permet situar també el valor que pot assolir una finca d’aquestes característiques. L’edifici apareixia anunciat per 3,15 milions d’euros i es presentava com una oportunitat per a inversors o patrimonialistes. L’anunci destacava que els immobles estaven llogats i que això permetia obtenir rendibilitat immediata.
Lloguer mitjà: quasi 1.600 euros
Haver de deixar un pis a Sarrià, a més, significa entrar en un dels mercats de lloguer més cars de Barcelona. Durant els tres primers mesos del 2026, el lloguer mitjà a Sarrià – Sant Gervasi es va situar en 1.599,89 euros mensuals, el més elevat dels deu districtes i gairebé 463 euros per sobre dels 1.137,35 euros de mitjana de la ciutat. El preu per metre quadrat també és superior, amb 18,75 euros davant dels 16,89 del conjunt de Barcelona. Per a una persona que fa anys que viu al barri amb un contracte antic, buscar un nou habitatge pot significar, en molts casos, haver de marxar del mateix entorn on ha construït la seva vida quotidiana.
El marge per trobar alternatives assequibles dins del districte és, a més, reduït. L’estudi SOS Habitatge, elaborat per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona, comptabilitzava el 2024 un total de 15.956 habitatges protegits a la ciutat, dels quals només l’1,3 % es trobaven a Sarrià – Sant Gervasi, el percentatge més baix de Barcelona. La FAVB també assenyala que entre el 2016 i el 2024 uns 75.000 contractes de lloguer es van extingir sense continuïtat a la ciutat, un fenomen que l’entitat vincula al desplaçament residencial de prop de 180.000 persones.
El cas d’Ivorra tampoc arriba de manera aïllada al districte. El 2024, El Jardí ja va explicar la situació de cinc famílies del carrer Bonaplata, 20, que havien de deixar els seus pisos després que la propietat decidís no renovar-los els contractes per destinar així els habitatges a ús turístic. Al bloc només hi podia continuar una veïna de 101 anys amb un contracte indefinit de renda antiga. Tot i tractar-se de propietats i operacions diferents, els dos casos mostren les dificultats que poden afrontar els residents de llarga durada quan els habitatges on viuen adquireixen un nou valor dins del mercat immobiliari.
Els veïns d’Ivorra han traslladat el cas a Serveis Socials i Habitatge de l’Ajuntament, al Departament de Drets Socials, a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i al Síndic de Greuges. Finalment també se’ls va informar de la possibilitat de denunciar els fets davant la Unitat d’Assetjament i Disciplina de l’Habitatge. Després de mesos reclamant solucions, la preocupació dels residents ja no passa només per saber quan tornarà a funcionar l’ascensor, sinó també per si podran continuar vivint a casa seva.
