26.5 C
Sant Gervasi
| Dissabte 19 de setembre de 2020 |

“Hi ha molta necessitat. Molta”

Notícies de Sant Gervasi

Juanjo Compairé

Voluntàries del Banc dels Aliments.©Juanjo Compairé

Em reuneixo als jardins de Vil·la Florida amb un grup de voluntaris i voluntàries d’El gran recapte del Banc dels Aliments, pocs dies abans del recapte que es farà els dies 1 i 2 de desembre. Són Matilde Piulachs, Jordi Farguell, Oriol Rovira, Álvaro Gual, Lourdes Fàbregas i Rosa Maria Moseguí, amb Manuel Romero com un dels coordinadors. Són sis voluntaris entre els més de 27.000 en total, arreu de Catalunya. Alguns d’ells són primerencs, com ara el Jordi, la Matilde i l’Oriol (que és el més jove del grup, amb 17 anys), mentre altres repeteixen.

Què us motiva per apuntar-vos- hi com a voluntaris?

Publicitat

Álvaro: M’imagino que com a tothom, la meva motivació és ajudar els altres, el més desafortunats.

Tothom hi coincidiu, suposo [assentiment general]. Però què passa la resta de l’any? Sembla que hi hagi una època –novembre, desembre- que a tothom li “pica” la consciència (les grans campanyes de les ONGs, la “Marató” de TV3, el gran recapte). I la resta de l’any?

Rosa Maria: Al Nadal la gent està més motivada, però al llarg de l’any la gent pot fer moltíssimes coses. Jo, per exemple, participo amb altres ONGs. El que passa és que “El gran recapte”, com es publicita tant, la gent està més conscienciada. És com si fos una obligació moral que tens aquell dia.

Matilde: Nosaltres fa molts anys que participaven com a col·laboradors, no com a voluntaris. I sempre havíem dit de participar-hi. Llavors, aquest any va sortir el director de campanya a RAC1 demanant que faltaven molts voluntaris. I va ser aquell mateix dia immediatament que ens vam apuntar. I és que deia la Rosa Mari, es poden fer moltes coses, però de vegades no ets tan conscient de tot el que pots fer i la campanya publicitària ens va despertar: com és que encara no ho hem fet?

Jordi: Sí, però a la resta de l’any no hi ha una conscienciació a nivell general. Ho deies tu: és una cosa del novembre-desembre. A mi em passa: la resta de l’any si em demanes ajuda, la faig. Però és una ajuda econòmica que no m’implica cap acció personal; visc una mica desconnectat d’aquesta realitat.

Manuel: Jo crec que l’important és el pas que fan persones com ara el Jordi o la Matilde. És passar del “jo soc a casa meva, assegut al sofà, vaig al súper, compro i entrego una bossa” al “vull formar part d’aquest engranatge”. Donar aquest pas és molt important.

 

Els joves i la consciència

Matilde Piulachs..©Juanjo Compairé

Oriol: Jo veig que hi ha una gran diferència entre les accions solidàries durant l’hivern, per mitigar les desigualtats socials del sistema en què vivim (desigualtats que van creixent cada any) i aquesta. Al jovent ens falta molta conscienciació. Sembla que creiem que el món és perfecte. Potser en el fons ens adonem del que passa, però som una mica hipòcrites: veiem que el món no està bé, però com que estem bé i vivim dins d’un país desenvolupat, ja ens està bé. Tenim molt feina per fer encara.

Què els diries a la gent de la teva edat, als teus companys d’escola?

Oriol: Que en la mesura del possible s’hi impliquin. Que sentin les notícies, que prenguin consciència del que passa al món. I més ara al Nadal, quan se sent la solidaritat a nivell global.

No és una mica xocant que una part del jovent estigui molt conscienciada políticament i, en canvi, en aquests temes de solidaritat no participi tant?

Oriol: Sí, però es veu. Jo vaig a un col·le on quatre persones tenen idea del que passa i la resta estan acomodats.

Jordi: És que adonar-se d’una cosa com aquesta és molt dur. Tu te n’adones perquè ets capaç d’assimilar-ho i pair-ho. Però jo entenc que la gent jove (i tots ho hem estat i volem viure la vida amb una certa alegria) digui: “Això deixem-ho una mica enrere i vivim la vida”.

Matilde: Crec que l’Oriol té molta raó. I crec que és cosa també d’aquest barri, amb una situació econòmica benestant. Jo l’admiro: que un noi tan jove, que vegi aquesta realitat i que s’hi impliqui tant! Nosaltres vivim en unes condicions que el menjar no et falta cada dia a casa; llavors has de fer un esforç per implicar-t’hi.

Manuel: Cada vegada hi ha més gent jove implicada. Admiro aquests nois com l’Álvaro que, amb 24 anys ja fa tres o quatre que col·labora. Al Banc dels Aliments l’any passat vam atendre més de 137.000 persones cada mes i vam repartir gairebé 18 milions de quilos de menjar, completant el 27% de la seva dieta alimentària. És a dir, hi ha molta necessitat. Molta.

 

Diversitat solidària

Jordi Farguell. ©Juanjo Compairé

Jordi: Però és que caldria que hi hagués més d’un recapte a l’any. Perquè es concentra tot a final d’any i és molt difícil gestionar tot això…

Lourdes: Estàs allà demanant i ve la senyora que veus que està fent un sacrifici per poder-te comprar un pot de llenties. Una persona que penses que està necessitada.. Mai saps com reaccionarà la gent. Hi ha qui quan li dones la bossa et respon: “Es que vengo a comprar para una señora; no es para mí”.

Manuel: L’any passat va venir una dona a comprar: “Es que me ha dicho mi señora que compre alimentos por un importe que me ha dado y lo done”. I al cap d’una estona torna a comprar. I jo li dic: “Escuche, dígale a su señora que venga, que la quiero conocer”. “Es que no puede caminar”. “Que venga, que le quiero enseñar a dónde van los alimentos que ella está comprando”. Als 10 minuts va venir la senyora: no podia caminar i la portava del braç la cuidadora. Estava commoguda. Va ser una cosa preciosa!

Lourdes: És que és molt gratificant per un mateix! Us n’adonareu. Jo que soc veterana ho sé. Veus com la gent dona i això et posa content, et fa molt feliç. Acabes el dia i tens un “subidón”! . Què bé! Si no, no repetiries un any i un altre. Jo ho espero cada any. Si no, haver de demanar, tampoc no és agradable.

Es diu que el barri de Sant Gervasi és un dels que més aporta en relació amb la població que té.

Manuel: Això no estaria bé quantificar-ho. Sí que aquí a tots els supermercats la gent s’hi aboca.

Jordi: Per una qüestió del poder adquisitiu.

Lourdes: Aquest és un barri on antigament sí que el poder adquisitiu era molt alt, però ara ens hem trobat que molta gent gran, pensionistes, han fet una davallada.

Jordi: Hi ha gent que el que dona representa més sacrifici que aquell que dona més.

Lourdes: Hi ha que ve amb tot el carro ple. I hi ha gent que no vol donar. Que no li agrada el Banc dels Aliments i punt. I altres que potser col·laboren amb altres ONGs i ja no volen donar més.

Lourdes: Hi ha qui porta el pot de cigrons, de llenties, etc. Però hi ha qui s’entesta en “que tengan su barra de turrón”.

 

El Banc dels Aliments

Les banyeres. ©Juanjo Compairé

Us heu trobat amb gent que no vol donar per motius ideològics; per pensar que això és més caritat que justícia?

Manuel: Pel tema ideològic no. Però hi ha qui opina que “El gran recapte és un gran negoci per a les grans superfícies”. Si bé, aquest cap de setmana un supermercat augmenta la seva venda, per contraprestació donen una determinada quantitat d’aliments. i, a més a més, tota la part logística, del trasllat de les “banyeres”[1] a la gran nau de classificació de la Zona Franca, la fan elles. El Banc dels Aliments no tindria prou pressupost per posar en marxa tota la flota de camions, furgonetes, etc. La gent ha de saber que les cadenes fan aquesta aportació importantíssima, que té un cost molt gran.

Voleu dir alguna cosa per animar la gent a col·laborar-hi?

Lourdes: Que la gent s’animi i participi, tant com a voluntaris com aportant el seu gra … d’arròs!

Jordi: Si és tan gratificant com dieu, entenc que tu, Lourdes, estiguis tan enganxada.

Lourdes: Jo és que ja porto cinc anys!

Oriol: Que vagi pujant el percentatge de joves participants!

Manuel: I augmentar el percentatge de menjar que li donem a la gent, que ara només és el 27% de la dieta. Ha pujat el menjar recollit i baixat el nombre de persones que rebran, doncs, més quantitat d’aliments, cosa que està molt bé.

Què cal per figurar com persona beneficiada?

Manuel: Totes les persones són derivades dels serveis socials dels Ajuntaments, en funció de les seves necessitats, si tenen o no feina, el nombre de persones de la família. En base a aquests criteris, les entitats socials els donen els aliments que nosaltres recollim i altres entitats també aporten.

Lourdes: Hi ha molts controls. Jo l’altre dia que estava amb l’assistenta social, veia que hi ha un seguiment.

Lourdes: Per exemple, tu dones pel tercer món i vés a saber quin percentatge hi arriba. En canvi, aquí els perceptors són els nostres propis conciutadans, la gent que tenim més propera.

Jordi: Cada cop la societat està assumint la realitat d’aquest tercer sector. Fa quaranta anys hi havia la Creu Roja i poca cosa més. I Càritas. És a dir, malgrat el que està passant, la societat comença a conscienciar-se de la nostra realitat social, tan dura com és. I cada cop cal fer més esforços per conscienciar a nivell intergeneracional.

Lourdes: Crec que si els vostres fills us veuen col·laborant-hi, en un futur ells també vulguin fer-ho. Això es transmet. Igual que per Nadal fas cagar el tió, el Banc dels Aliments es convertirà en una tradició. Serà una cosa familiar.

Jordi: Comencem pel Nadal i després la consciència serà extrapolable a la resta de l’any.

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració

Grup de voluntàries. ©Juanjo Compairé

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.