La mirada jove
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
Si alguna cosa podem dir que la defineix és la seva energia i empenta. Suposo que és aquesta característica que li dóna força per participar en molts i diversos moviments socials, tant a escala local, nacional com internacional. Estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, amb 22 anys la Marta Rosique, veïna de Galvany, és membre de la Permanent Nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana (Jovent Republicà) amb el càrrec de secretària de política i cooperació internacional.
També ha estat durant dos anys al secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), la plataforma que representa les organitzacions juvenils aquí. I no és tot, l’hem poguda veure també com a portaveu de la plataforma Universitats per la República, element clau en mobilització juvenil abans i després del referèndum.
Quedem a la Plaça Molina en un moment que m’ha donat abans de marxar a Alemanya per assistir a l’assemblea general de l’EFAy, l’ala juvenil de l’Aliança Lliure Europea, el partit polític europeu que agrupa diverses formacions polítiques que defensen el dret a l’autodeterminació.
La teva trajectòria de militància va començar a Jovent Republicà, com hi entres?
Jo sempre havia estat fent feina a escala internacional i vaig veure que també em feia falta ser a alguna organització que lluités al país alhora que tractés diferents lluites.
I com arribes fins al CNJC?
A la sectorial internacional de Jovent Republicà se’ns va proposar anar a una trobada d’ecologisme com a CNJC. Allà va ser quan vaig fer el primer contacte amb el Consell i posteriorment des del secretariat van proposar a Jovent Republicà que jo entrés per ocupar un perfil de caire internacional. Així que em vaig encarregar de cooperació internacional, de temes d’interculturalitat i d’antirracisme.
Quina va ser la teva tasca?
Jo m’encarregava de portar els posicionaments que prenien aquestes organitzacions de manera conjunta a l’àmbit internacional. També vam treballar amb temes de cooperació a la mediterrània.
Què és el que més et va agradar?
A escala internacional fèiem moltes activitats de formació i jo vaig acabar portant el que implicava la formació del CNJC i va ser un dels aspectes més gratificants perquè implica que qualsevol entitat del Consell pot demanar una formació sobre qualsevol aspecte que tractem.
Hi ha hagut moments complicats en els dos anys que has estat?
Ens vam trobar que després de l’1-O el Consell es va veure amb les finances controlades pel govern i que per tant les subvencions de les entitats perillaven amb el 155. Això requeria la necessitat de coordinar-nos entre les diferents entitats i alhora demostrava la por que hi ha que el jovent s’organitzi, perquè precisament l’organització és un dels símptomes d’una democràcia i en el moment en què l’organització fa por vol dir que potser no es defensa tant la democràcia.
Com valores aquests dos anys al CNJC?
Positivament. Han estat molt intensos, m’han aportat molt i crec que també he pogut aportar. Per exemple, per mi veure que ara el Consell també fa formacions a les entitats és un canvi positiu en què vaig treballar. Quan veig també que el Consell ha hagut de fer posicionaments que eren complicats, sé que era important que hi fos, no només pel meu posicionament polític, sinó perquè calia afrontar aquests posicionaments amb un mínim de valentia. A més, he pogut veure com és l’associacionisme català.
I com és?
Potent. Tenim molta sort de tenir un escoltisme i esplais molt forts, perquè així aquestes persones joves a mesura que creixen es van organitzant en altres espais. Alhora veig que a Catalunya hi ha un sentiment de voler reivindicar els nostres drets que és molt més fort que el d’altres regions d’Espanya. Nosaltres quan fèiem trobades d’internacional, ens deien: com és que esteu absolutament per tot arreu? I és que hem esdevingut un actor internacional important gràcies a la nostra organització. Això demostra que no som joves que ens volem quedar amb els braços plegats, sinó que tenim una voluntat de canvi.
I a Sant Gervasi, com veus el moviment?
A aquest barri generalment la gent ve d’una classe força alta i si mirem la gent que participa de l’associacionisme són gent com a mínim de classe mitjana, ja que és gent que té temps i oportunitats per dedicar-s’hi. Així que al nostre barri hi hauria d’haver més moviment, perquè si tu tens una situació socioeconòmica més bona, tens possibilitats de dedicar-te a fer de voluntari i reivindicar els teus drets.
“Al nostre barri hi hauria d’haver més moviment, perquè si tu tens una situació socioeconòmica més bona, tens possibilitats de dedicar-te a fer de voluntari i reivindicar els teus drets”
Llavors no hi ha jovent organitzat aquí?
A Sant Gervasi hi ha jovent organitzat, però és diferent de l’organització que pots trobar a altres llocs com Nou Barris. Les característiques són diferents, només cal mirar els instituts. Som el districte amb més escoles i només 4 instituts són públics. L’organització estudiantil per tant ja és diferent.
Com il·lustres aquesta diferència?
Per exemple amb els fets que s’han produït darrerament al nostre barri, amb el feixisme al carrer. Si això passa a Nou Barris, s’organitzen totes les entitats de forma que puguin combatre el feixisme conjuntament, entenent que és com una solidaritat de classe. Però aquí, si hi ha protesta, sempre són les mateixes agrupacions. Cal ampliar la coordinació entre les entitats del barri.
Com?
Un dels problemes que hi ha sempre en els moviments socials és que si tu els vols ampliar, has de simplificar el teu discurs. Això implica que hagis de deixar certs conceptes que per a tu són imprescindibles. M’explico, un exemple és la campanya “Volem Acollir”. De sobte vam aconseguir mobilitzar molta ciutadania amb un discurs senzill que consistia a dir que cal aconseguir que les persones refugiades puguin arribar a Catalunya. No se centrava en temes més tècnics com quina acollida volíem, quines eren les vies… En canvi Proactiva o Stop Mare Mortum fan una feina més específica i conseqüentment no poden arribar a tanta gent. Això no vol dir que no facin bona feina, al contrari, trobo que fan una feina boníssima.
Aquesta forma l’aplicaries doncs a Sant Gervasi?
Aquí és imprescindible que comenci a haver una coordinació clara contra el feixisme però el que passa és que tots els que estem mobilitzats per aquest tema i gairebé per totes les lluites som joves i ens costa molt arribar a gent de mitjana edat o més alta. És un tema de discurs.
Aquí és imprescindible que comenci a haver una coordinació clara contra el feixisme
I pel jovent que no està organitzat, quina és la teva anàlisi?
Una cosa que crec que s’ha de millorar d’aquest barri sobretot quan mires els efectes que pot tenir l’autoorganització de les persones que viuen aquí és que ens tanquem en una bombolla. La gent que va a l’escola al barri i fa tota la vida al barri no amplia mai la seva mirada i per tant no pot entendre la solidaritat entre barris i lluites, crec que és imprescindible que es surti del barri i es vegin altres zones de la ciutat.
