Societat
Natalia Parejo
El 21 d’abril del 2020 la Mercè Morató i l’Isidro Muñoz, veïns del barri de Can Rectoret de les Planes, veien arribar a casa seva unes fortes pluges que durant hores van caure sobre la ciutat de Barcelona. Enmig del temporal es va produir una esllavissada de terres i la terrassa de casa de la Mercè va cedir, i en el cas de l’Isidro, tot el que va arrossegar l’aigua va anar a parar a casa seva. Tres anys i sis mesos després, l’esvoranc que el fort aiguat va provocar al carrer Major d’aquest barri de la muntanya, a tocar de casa de la Mercè, ha estat reparat -no sense haver de passar més de dos anys amb el carrer tallat-, però els danys a casa seva i de l’Isidro continuen exactament igual. O pitjor, perquè el temps passa i la ferida no cicatritza.
“Des de l’Ajuntament em van dir que se’n farien càrrec i cinc mesos després ara ja no ho saben”, explicava la Mercè a El Jardí l’estiu del 2020. Actualment, la situació no és molt diferent. Les víctimes de l’esllavissada estan a l’espera que se’ls notifiqui la resolució del procés de reclamació que van posar en marxa, que podria desembocar en tres possibles escenaris segons el seu advocat: una indemnització que superi els 50.000 euros -entre els dos veïns-, que l’Ajuntament es mostri disconforme a pagar l’import íntegre, o que es desestimi la reclamació presentada. Sigui com sigui, els ha costat tres anys i mig arribar fins aquest punt, que sembla ser una espurna de llum dins d’un túnel fosc, però durant tots aquests mesos han hagut de fer front a costos que no s’esperaven com l’advocat i un arquitecte.
Abandonats per la política i l’Associació de Veïns
Com que les assegurances de la Mercè i l’Isidro no es van voler involucrar en l’incident, perquè recalcaven que el responsable era l’Ajuntament de Barcelona, la responsabilitat ha recaigut en el consistori i en el Districte. “L’Ajuntament ens deia que no ens preocupéssim, que ells tenien diners per cobrir aquestes coses, i d’això ja fa més de tres anys”, explica la Mercè a El Jardí.
Tots dos s’han sentit, també, abandonats per les associacions i agrupacions del barri, que se suposa que els havien de fer costat, i recalquen que no han estat a l’altura “ni com a persones, ni com a polítics, ni com a veïns del barri”. L’Isidro era membre de l’Associació de Veïns de Can Rectoret des de l’any 2000, i s’ha sentit totalment desacompanyat en aquest “llarg, incert i dolorós” procés.
En l’actualitat, amb el canvi de govern a la ciutat, diuen que no han presenciat cap canvi en positiu i que només el PP i ERC els han inclòs dins les seves agendes. La Mercè i l’Isidro expliquen a El Jardí que en el moment en què va succeir el desastre, la solució que se’ls va oferir va ser anar a viure en una residència d’avis, en plena pandèmia de la covid-19. “Encara estaríem allà, perquè de moment casa nostra no l’han arreglada”, assenyala la Mercè. Els Bombers, de fet, els van fer firmar un document de responsabilitat segons eren ells, voluntàriament, qui decidien continuar vivint en els respectius habitatges, malgrat les condicions d’aquests.
Danys que no es veuen a simple vista
Tothom que passi pel carrer Major de les Planes podrà veure les irregularitats en la terrassa de la Mercè, però els perjudicis no són únicament materials. La veïna del barri, durant aquest temps ha vist néixer la seva neta i explica que ha necessitat ajuda psicològica i que, de fet, encara la necessita un cop cada dues setmanes, perquè la situació és “deshumanitzadora”. Després de més de tres anys, la situació també ha superat l’Isidro: “Em pensava que hi hauria una solució, però quan va passar un any i mig del desastre, vaig necessitar ajuda professional psicològica”, afegeix.
Com se sentirien els polítics si casa seva trontollés?, es pregunten l’Isidro i la Mercè. El futur de les seves llars encara és incert i mentre ella afronta la situació amb “por” i “desconfiança”, ell tampoc té clar quin serà el resultat de la resolució, però el que sí que afirma amb certesa és que està disposat a anar a judici i que “aguantarà fins al final”.
