Dimecres 24, abril 2024
9.4 C
Sant Gervasi
9.3 C
Sarrià
Publicitat

Izumi, organista: tocant tecles a molts nivells

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Treballanat a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i J. Mestre

Izumi Kando va néixer al Japó l’any 1961. En els seus anys d’estudiant al Japó, la música alemanya va ser molt influent i va pensar venir a Europa per conèixer els orígens de l’òrgan.

L’any 1986 Izumi va decidir traslladar-se a França per seguir els estudis d’especialització en òrgan, estudiant la tècnica de l’òrgan francès amb el professor Xavier Darasse (1934), que donava classes a Lió. L’any 1991, com a concertista, arriba a Espanya amb una beca del ministeri per fer una recerca sobre la música d’òrgan ibèrica. Izumu volia conèixer els molts òrgans que segueixen en funcionament a Catalunya, Balears, Castella o en grans catedrals, on sempre troba persones apassionades que estimen i conserven, en la mesura de les seves possibilitats, l’instrument i la passió per la música d’òrgan. Ha tingut el privilegi d’interpretar diverses peces a l’òrgan de la Catedral de Barcelona.

Publicitat

La va sorprendre la poca tradició que va trobar a Espanya, tenint en compte la importància dels tallers constructors d’òrgans. A Catalunya destaca dos tallers constructors i restauradors d’òrgans que reben peticions de totes les parts del món. Un és el taller de Gerhard Grenzing  al Papiol, que manté l’òrgan de la Comunitat Evangèlica de Sant Gervasi, que en construeix i restaura arreu del món. Un altre taller important està a Collbató, el d’Albert Blancafort; l’avi Gabriel Blancafort va participar en la construcció del gran òrgan del monestir de Montserrat.

Publicitat

Izumi a l’església alemanya de Sant Gervasi

Les mans de Izumi tocant l’òrgan.A la imatge destacada, Izumi Kando i l’òrgan de l’església de la
Comunitat Evangèlica de Sant Gervasi.
Fotografies de Javier Sardá

La vinculació d’Izumi amb Sant Gervasi és conseqüència d’un cúmul de circumstàncies, que la van portar a conèixer la Comunitat Evangèlica de parla alemanya del carrer Brusi. Aquesta Comunitat es va establir a Sant Gervasi l’any 1943, quan al seu entorn només hi havia horts i parcel·les sense edificar. Anys després, el 1967, es va instal·lar l’òrgan que va ser fabricat i portat des d’Alemanya. Aleshores hi havia l’organista Friedel Bou que va tocar l’instrument fins a la seva jubilació, el 1992, i va proposar a Izumu com concertista, per recomanació de Josep Maria Mas i Bonet (Terrassa, 1937). Els càntics litúrgics adquireixen una altra dimensió i importància quan els feligresos són acompanyats per l’òrgan.

Izumi gaudeix de cada òrgan que ha tingut oportunitat de tocar, mentre descobreix la personalitat de cadascun d’ells, amb sons i tècniques diferents. Destaca el que hi ha al col·legi Jesús i Maria, també a Sant Gervasi, que ha pogut tocar en alguna ocasió, i considera que és un fantàstic òrgan de grans dimensions, fabricat al País Basc. Es tracta d’un instrument clàssic de tres teclats, neoimpressionista, i considera que la caixa acústica és molt bona però és una pena la falta de recursos del col·legi per fer-li una restauració que li permetria recuperar la soltesa del teclat que, de vegades, s’enganxa. Permetria més fluïdesa en les notes.

Tenia la idea de tornar al Japó quan finalitzés la beca, però va conèixer a “el seu” català, en Josep Martí Pérez, antropòleg, amb qui es va casar el 1993 a la mateixa església alemanya. Després d’un període de deu mesos a Alemanya, per motius de treball del seu marit, van tornar a Barcelona on es va retrobar amb l’òrgan que cada diumenge acaricia amb les seves gemmes dels dits i modula amb la dansa dels seus peus.

Les seves dues filles catalanes amb aires japoneses, no han seguit els passos de la seva mare, i la seva relació amb el barri es va limitar als jocs infantils en els jardins de la Casa Sagnier, enfront de l’església en la qual la seva mare tocava i segueix tocant l’òrgan. Izumi creu que l’idioma és cultura, i per això s’esforça a parlar el català, que entén, igual que l’alemany, ja que per a ella el més important és la comunicació entre persones.

Vitrall de l’església alemanya. Fotografia de Javier Sardá

La seva vida, però, és la música i la viu durant tota la setmana col·laborant amb grups de cant coral, fent concert, activitats en esglésies, celebracions litúrgiques els diumenges, amb alguna classe esporàdica d’estudiants d’alemanys i gent que s’acosten a ella per conèixer detalls de la tècnica de tocar l’òrgan. També interpreta i fa classes de piano i clavicèmbal, un instrument clau de la música barroca. En la cultura alemanya, la música forma part activa de la vida i es nota en la quantitat de càntics que inclou la litúrgia de cada diumenge, tots ells acompanyats per les notes que expiren de l’òrgan d’Izumi Kando.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.