Explorar El Jardí
M. Josep Tort
La finca de l’antic convent de Sant Ignasi de Loiola està situada al centre històric de Sarrià, amb entrada pel carrer Major 238, i conté dos edificis singulars d’estils molt diferents que alberguen respectivament, el Centre Assistencial Sant Ignasi de Loiola i la residència de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que gaudeix d’un bonic espai enjardinat on viuen alguns arbres destacables.
Història
La història de les germanes franciscanes, es remunta a l’any 1599, quan la congregació laica de la Nativitat de Nostra Senyora fundada a l’església de Betlem de les Rambles de Barcelona es dedicava a l’exercici de la caritat amb els malalts de l’Hospital de la Santa Creu i de les presons reals. El jove cirurgià Francesc Darder, funda l’any 1731, una agrupació de dones que es dediquen a la cura i atenció diària de les malaltes de l’hospital. Són les germanes ‘Darderes’ que més tard, el 1896, es constitueixen en congregació religiosa de la mà d’Isabel Ventosa Roig, la Mare superiora de les Darderes.
L’esperit d’aquests dos fundadors conforma un estil de vida i servei, humil senzill i fraternal i, sempre amatent, davant les necessitats constants de les persones. La seva tasca s’inscriu en la vocació i exercici de la caritat als malalts més vulnerables. Actualment, el centre assistencial ofereix un servei de centre de dia i de residència assistida per a gent gran i un servei de menjador social. La congregació està present en tres continents i, a Barcelona, s’allotja la Casa General, la Casa Fundacional i la Casa Sant Ignasi de Loiola a Sarrià, que fa una crida entusiasta als voluntaris que vulguin ajudar, per a cobrir serveis d’acompanyament.
Els edificis
L’edifici històric amb entrada pel carrer Major de Sarrià, 238 s’utilitza com a centre assistencial per a gent gran. És d’estil historicista i el va projectar l’arquitecte sabadellenc Enric Fatjó Torres. És construir l’any 1903, com a Residència de Convalescència Sant Ignasi per a joves obreres i, entre els anys 1997 i 2002 es va completar la construcció de la cantonada de l’edifici amb el carrer Tres Reis. L’edifici de caràcter auster, destaca pels seus acabats de pedra i maó vist, que decoren portes i finestres i, la preciosa cornisa superior. A l’interior, s’alça una capella d’estil neogòtic del mateix arquitecte.
L’edifici situat a l’interior de la finca, amb accés per la plaça Borràs número 4, correspon a l’antiga torre amb jardí que va ser adquirida per la congregació l’any 1899 per albergar la Comunitat de germanes i joves convalescents, residents al carrer de la Pau de Sarrià. L’edifici es va rehabilitar entre els anys 1997 i 2002 i, actualment és la residència de la Comunitat religiosa que pot gaudir d’un equipament modern i funcional i d’un jardí centenari.
Els jardins
Des de la plaça Borràs, per sobre el mur de tancament de la finca, s’albiren les capçades de dos grans arbres centenaris que atorguen al jardí el seu caràcter històric. Una gran magnòlia amb un tronc força rectilini, s’enfila darrere l’edifici i, un vell cedre del Líban, amb un perímetre de 3,10 m, estén el seu brancatge amb la sublim elegància que caracteritza aquesta espècie.
Els jardins que envolten parcialment l’edifici residencial els podem agrupar en dues tipologies diferents. Davant del carrer Isaac Albéniz, s’estén un jardí ombrívol d’estil paisatgista que alberga el gran cedre centenari, un bonic til·ler de capçada arrodonida i una olivera que s’enlaira al bell mig d’un parterre de plantes aromàtiques. Una filera de xiprers tanca la finca al límit del carrer i, a l’extrem, una rampa d’accés, també flanquejada per xiprers, separa un espai recollit amb bancs de pedra i algunes plantes d’ombra, apte per a la contemplació.
A l’altre costat de la rampa s’estén el jardí d’estil més contemporani. La gran magnòlia s’enlaira poderosa darrere l’edifici i, més enllà, un seguit de parterres amb gespa delimiten uns camins encerclats amb blocs de rocalla on s’albiren palmeres, oliveres, baladres, iuques, llorers, taronges, llimoners, ciques, algunes plantes de mata baixa com les clívies i algunes enfiladisses.
En el mur que limita amb el carrer Tres Reis, cal destacar la presència d’una antiga font de rocalla i un petit estany semicircular molt ben cuidat, que conté algunes plantes aquàtiques i peixos vermells.
El cedre del Líban (Cedrus libani) creix a les muntanyes del Líban Síria i Turquia. La seva llarga longevitat amb exemplars mil·lenaris coneguts i, la imputrescència de la seva perfumada fusta l’ha convertit en un dels arbres sagrats de la Mediterrània. El temple de Jerusalem es va construir amb fusta de cedre i els egipcis l’utilitzaven, sis mil anys enrere, per a construir vaixells, edificis i decoracions funeràries. A la Bíblia el cedre apareix esmentat 80 vegades.
