explorar el jardí
M. Josep Tort
Els jardins de Ferran Casablancas es localitzen a l’illa situada entre els carrers Ganduxer, Josep Balarí, Torres Pujalt i Cerignola que estan dedicats al il·lustre industrial Ferran Casablancas i Planell (Sabadell 1874-1960) que va revolucionar la industria cotonera gràcies als intel·ligents invents que van permetre millorar els mecanismes de la filatura de grans estiratges de cotó.
La plaça conté una font amb una làmina d’aigua, al bell mig de la qual es situa una escultura anomenada “Enginyeria tèxtil”, en homenatge a l’industrial sabadellenc, realitzada per l’escultor madrileny Àngel Ferrant Vázquez (Madrid 1891-1961), un dels artistes més important de l’avantguarda d’aquell moment.
Els jardins són força assolellats, oberts als quatre carrers i amb una vida veïnal força activa gràcies a la presencia d’un petit quiosc i de dues terrasses on es pot fer una parada i prendre un aperitiu. Una pista de petanca i un espai per a la mainada acaben d’arrodonir l’oferta lúdica d’aquesta plaça.
A la part que llinda amb el carrer Ganduxer una sèrie de parterres de gespa s’ordenen paral·lels al voltant de l’estany. La presencia d’espècies arbòries hi es escassa, hi destaca només una olivera, dos pollancres recentment podats, un enorme pi blanc testimoni de la vegetació mediterrània primitiva i una iuca espectacular.
Al centre de la plaça conflueixen tots els camins de sauló sota un paraigua de tipuanes i a l’altre meitat del jardí que llinda amb el carrer Torres Pujalt, la geometria dibuixa línies obliqües on s’hi arrengleren conjunts d’arbres que proporcionen una magnífica ombra i parterres amb vegetació arbustiva. Cal destacar al costat de l’àrea infantil una tipuana molt gran que pot tenir més de 60 anys.
A la zona d’entrada i sortida del pàrquing, dos parterres acullen uns magnífics exemplars de iuca i margalló.
Pollancre (Pinus nigra)
Arbre caducifoli de creixement molt ràpid que pot assolir els 30 metres d’alçada, amb la capçada oberta, les branques esteses i les arrels molt profundes. La varietat itálica (Populus
pyramidalis) creix amb les branques acostades al tronc com un xiprer.
Viu en zones humides, al costat de rius torrents i rierols, des del nivell del mar fins als 1.800m d’alçada. És molt abundant als boscos de ribera de la terra baixa i la muntanya mitjana, la seva àrea de distribució s’estén des del nord de l’Àfrica fins a Siberia.
Les fulles verdes i lluents per les dues cares i finament dentades adopten forma romboïdal o triangular amb el pecíol d’uns 6cm una mica aplanat.
Les flors masculines i femenines és situen en arbres diferents i apareixen abans que les fulles. S’agrupen en inflorescències pèndules de forma allargada que es converteixen ràpidament en un fruit sec proveït d’un plomall cotonós que s’escampa arreu deixant una catifa blanca molt característica. En algunes indrets l’anomenen ‘arbre blanc’ per aquest fet.
El pollancre i sobretot la varietat itàlica s’utilitza molt com arbre ornamental, a molts parcs i jardins de les ciutats, també es planta com a pantalla per apaivagar el vent.
Els seus usos industrials són múltiples, la seva fusta tova i dèbil s’utilitza en treballs de fusteria de baixa qualitat com caixes i palets i sobretot s’utilitza en la producció de pasta de paper.
Tipuana (Tipuana tipu)
Totes les fotografies són de M. Josep Tort
Les tipuanes són arbres de fulla caduca que poden assolir més de 20 metres d’alçada. La capçada ampla i frondosa projecta una ombra immillorable que fa que s’hagi cultivat extensivament arreu del mon per guarnir jardins i places. A més a més te una gran tolerància a les condicions mediambientals extremes.
Les fulles verdes son compostes, d’uns 25 cm de llarg amb un nombre de folíols variable. Les flors d’un color groc brillant agrupades en ramells floreixen a finals de l’estiu i donen un fruit molt característic, un llegum en forma d’hèlix amb la llavor a l’extrem que, al caure, es dissemina donant voltes sobre si mateixa com un helicòpter.
La fusta, forta i fibrosa es de color blanquinós i si la tallem, la resina que supura te un color vermell intens.
En els països d’origen, pràcticament tot Sud-Amèrica les tipuanes esdevenen espècies invasores. Les seves potentíssimes arrels poden aixecar asfalt i formigó, per la qual cosa s’ha de tenir la precaució de plantar-les lluny de les cases, edificis i altres construccions.
El gènere Tipuana està representat només per aquesta espècie.
