Gent del Barri
Sergi Alemany
Jaume Padrós Selma (Barcelona, 1959) és metge de família i president del Col·legi de Metges de Barcelona des de fa set anys. Això el porta cada matí a trepitjar el districte de Sarrià – Sant Gervasi, on hi ha la seu d’aquesta institució fundada l’any 1894 per defensar els interessos col·lectius de la professió mèdica i vetllar per la bona pràctica de la medicina i el dret de les persones a protegir la seva salut. Va ser cofundador del primer banc d’aliments a l’estat espanyol i impulsor a Catalunya del Programa de Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), en favor de les persones més vulnerables. El 2017 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat i fa pocs dies ha estat el pregoner de la Festa Major de Sant Gervasi.
És moment de recuperar espais de trobada.
Amb responsabilitat. Pensant que no vivim sols en aquest món i que allò que fem ha de tenir una repercussió en positiu sobre els altres, i mai posar en risc la seva salut. És part del discurs que vaig dir durant el pregó de la Festa Major de Sant Gervasi.
Però vostè no és del barri.
No, però ja fa anys que el conec. M’agrada Sant Gervasi perquè conserva aspectes de barri com la botiga petita, i té una varietat de carrers que el fan interessant.
“M’agrada Sant Gervasi perquè conserva aspectes de barri com la botiga petita”
Hi ha molts centres mèdics.
També. I li donen una peculiaritat diferenciada, igual que la gran quantitat d’escoles. Només cal veure el volum de cotxes a les entrades i sortides dels centres. Per cert, jo soc de l’Eixample. Nascut i viscut.
És molt preocupant l’aire que respirem a Barcelona?
Aquest és un dels grans reptes de ciutat i de país, i diria que del món. El nou codi de deontologia aprovat pel Consell del Col·legi de Metges de Catalunya ja parla d’un capteniment molt més actiu dels professionals sanitaris sobre els temes derivats del canvi climàtic: reduir l’emissió de residus i vetllar per un consum més racional.
Deixem el cotxe a casa.
És obvi que ni la ciutat ni el barri poden suportar d’una manera indefinida la pressió de cotxes que utilitzen el seu mètode energètic a partir de cremar combustible fòssil. Sobretot en un barri com aquest, al peu de la muntanya, en què hi ha èpoques de l’any que la situació anticiclònica fa que s’estacionin partícules en l’aire.
“Cal interpretar bé el que ens està passant al món”
Potenciem el transport públic.
Cal reforçar-lo, però tots sabem com estan d’aturades les obres del metro (línia 9) que ha de connectar aquesta part de la ciutat.
Com es desplaça cada matí de l’Eixample a la Bonanova?
Malauradament, com que al llarg del dia surto molt fora de la ciutat per la feina, he d’utilitzar el cotxe sí o sí. No tinc més remei. Tinc un cotxe híbrid, això sí, que és el pas intermedi.
Qui no mori de covid morirà per contaminació?
No. És una afirmació que no es correspon a la realitat. És veritat que Barcelona és una de les ciutats més contaminades, amb molta densitat de població, però em preocupen molt més les desigualtats socioeconòmiques que puguin generar situacions de pobresa.
“Calen polítiques que no deixin gent exclosa del sistema del benestar”
Com una pandèmia.
Ha deixat morts, malalts, seqüeles, i ens ha canviat a tots, però també ha provocat situacions de major marginalitat i pobresa, i aquesta és la pitjor de les malalties que podem tenir.
És el gran repte del segle XXI en salut?
Cal interpretar bé el que ens està passant al món, i al mateix temps intentar influir sobre els governs perquès les variables de desigualtats no acabin repercutint sobre la salut com ho estan fent ara. Calen polítiques que evitin que hi hagi gent que queda exclosa del sistema del benestar.
La salut és un concepte global, ens dieu els metges.
Sí, i cada cop hi ha una major evidència que tot el que té a veure amb el medi ambient és un condicionament en la salut molt important. Continuem actuant com si el planeta fos il·limitat en el consum de recursos i en l’emissió de contaminants, quan la salut ha deixat de ser només un concepte individual.
Està a favor de la superilla projectada a la Bonanova?
No m’atreveixo a opinar sobre això. Personalment, com a ciutadà de Barcelona, puc dir que estic preocupat perquè Barcelona perdi cohesió.
“Barcelona té el perill de convertir-se en un Port Aventura urbà”
Per què?
Per la certa degradació que pateix l’espai públic de Barcelona. Potser no es nota al barri de la Bonanova, però conforme vas baixant cap al mar, la cosa impacta. Hi ha zero respecte pel patrimoni cultural, que està ple de pintades, i els carrers estan bruts, molt bruts… és un sentiment que tenim molts barcelonins.
A l’Eixample també ho viu igual?
Jo visc en un barri amb molts pisos turístics i és obvi que Barcelona té el perill de convertir-se, si no ho ha fet ja, en un Port Aventura urbà. Un reclam per festes, alcohol i comportaments incívics de turisme de baixa qualitat. Ho sento, però no podem caure en aquest risc.
“La comunió entre els sanitaris i la societat ha trontollat per moments”
Pels professionals de la salut, la pandèmia ha estat com combatre un gran incendi en la vida d’un bomber?
Ningú que estigui viu, ja sigui metge, infermera, arquitecte, quiosquer o paleta havia viscut abans una pandèmia. L’última va ser el 1918, amb la grip. En menys d’un any hem tingut un tractament preventiu (la vacuna) que s’està demostrant que evita que es dispari la mortalitat.
La comunió entre els sanitaris i la societat ha estat bona?
Diria que ha estat gran, però per moments també ha trontollat, segurament per l’esgotament mental de part de la societat amb el confinament i les restriccions. Però, escolteu, en aquesta vida l’important no és el que passa, sinó com ho afrontes.
És el que ens ha tocat viure.
Exacte. I ho hem d’afrontar amb responsabilitat. Aquí el concepte de solidaritat és molt important. Està bé dissenyar projectes de futur, però cal ser conscient en cada moment de què és el que pertoca fer per no oblidar-se de gaudir del dia a dia. I no tant queixar-se! Les solucions en un pandèmia passen per actituds col·lectives.
“Si ens podem comparar amb altres països del món és pel compromís dels nostres professionals”
La pandèmia no s’ha acabat…
No. És una evidència que els virus ha vingut per quedar-se, i per tant l’hem de convertir en una de tantes malalties estacionals. Hem de fer que no impacti com ho ha fet fins ara, i això s’aconsegueix amb un sistema sanitari enfortit.
Falta múscul.
Si ens podem comparar en salut amb altres països del món és pel compromís dels nostres professionals. No em puc imaginar que ni ho hagi un escenari amb un augment fort dels pressupostos en sanitat: estem molt tocats després d’una pandèmia. S’han de posar diners, no com una reivindicació dels metges, sinó per protegir els ciutadans.
“No em puc imaginar un escenari sense un augment fort dels pressupostos en sanitat”
Quan s’acabarà la pandèmia?
Quan la majoria de la humanitat estigui vacunada. No n’hi ha prou amb vacunar els catalans i els europeus, cal vacunar tots els ciutadans del món.
Després farem vida normal.
Depèn del que entenguis per vida normal. Jo crec que la màscara ha vingut per quedar-se molt temps en determinats espais. Durant molt temps els occidentals ens miràvem amb displicència els turistes orientals quan la portaven.
Quantes dosis de la vacuna hi haurà?
Segurament necessitarem que s’administrin d’altres dosis, però ara no. L’evidència indica que la prioritat és que el màxim de la població arribi a les dues dosis, i aplicar-ne una tercera de reforç a les persones vulnerables.
“Tenim una societat infantilitzada en molts aspectes”
Durant la pandèmia és quan més por ha passat?
Des del punt de vista de l’exercici professional, evidentment. Tots hem patit i plorat… els sanitaris no som herois. Segurament hem tingut sentiments i sensacions més intenses que la resta de la població, però també som humans.
Hi ha alguna cosa que li faci ràbia de la seva feina?
El poc valor que de vegades es dona al compromís dels professionals. Quan arribava una nova onada tots ho vivíem com un retrocés, però sabíem que un pas enrere n’eren dos endavant. Mentre ho estàs passant, genera frustració i ràbia veure la lleugeresa d’algunes persones davant la pandèmia. Diria que tenim una societat, en molts aspectes, infantilitzada.
“Tinc tres fills que han entès molt bé el moment i com havien d’actuar”
Infantil en quin sentit?
Tothom vol planificar què farà al llarg de la seva vida, i aquesta pandèmia ens ha fet de corrector. Per Nadal tot allò de les bombolles era tan infantil… però al final la majoria de la societat es va comportar de manera exemplar.
I els joves?
Hem normalitzat els “botellons” i ho trobo una manifestació d’oci molt degradant. Però també hi ha moltíssima gent jove que no fa això, i per tant fugiria de generalitzacions. Jo tinc tres fills (29, 31 i 33 anys) que han entès molt bé el moment que hi havia i com havien d’actuar. Només els puc felicitar. Molta gent jove ha actuat de manera responsable i solidària. I escolta, també s’han vacunat, i de forma massiva!
“Per trobar-nos millor, cal començar a fer coses diferents”
Hi ha hagut decisions polítiques que l’hagin molestat?
Personalment no em trobaran remenant en crítiques que no siguin per millorar i construir. La nostra institució ha acompanyat i molt a la presa de decisions i a establir el discurs pedagògic sobre la població. Jo podia opinar, però al final qui havia de prendre les decisions té altres variables i havia de mantenir certs equilibris.
Esperem haver après unes quantes lliçons.
Quan hi ha crisis, hi ha oportunitats per repensar coses: podem ser més feliços sense deixar-nos endur per l’ambient consumista? Podem millorar les relacions personals si les cuidem més? Quedar ancorats en un excés de notícies negatives i en la incertesa pot fer malbé el nostre benestar mental. Per trobar-nos millor, cal començar a fer coses diferents. Ara tenim una gran oportunitat.
