“A l’esquena el Tibidabo, des d’aquí s’albira el mar, vista que no me l’acabo, un paratge singular.” Amb aquestes paraules l’actriu i cantant Lloll Bertran va obrir el pregó de la festa major de Sant Gervasi – la Bonanova aquest divendres al vespre, donant pas a nou dies de celebració amb una vintena d’activitats programades. Amb lloances al barri, però també alguna crítica benèvola a l’Ajuntament com el doble canvi de sentit del carrer Sant Gervasi de Cassoles, Bertran va demostrar haver-se documentat bé després de rebre l’encàrrec del president de la Comissió de Festes de Sant Gervasi – la Bonanova, Lluís Juanet.
“He parlat amb algun espia perquè em digués coses del barri”, reconeixia en conversa amb El Jardí la pregonera, just acabat el pregó. Bertan, nascuda a Igualada però amb una segona residència a Barcelona, al barri de Gràcia, veu en la Bonanova un barri “de primera, tranquil i agradable”, que no ha perdut la identitat ni la personalitat: “Aquí encara reconeixes casa teva, que hi ha barris de Barcelona que han perdut bastant”, confessa a aquest diari.
La idea de Lloll Bertran a l’hora d’escriure el pregó era encomanar alegria entre el veïnat, “gresca, que la vida son quatre dies”, diu. Per això, va recórrer a la poesia, on va fer gala del seu humor habitual, per exemple, quan va titllar de “iaios” a la gent de la comissió de festes o va parlar d’un “duo mediàtic” que viu al carrer Muntaner, com son Clara Chía i Gerard Piqué. Sant Gervasi-Bonanova, com les Sechelles o Hawai, ho juro per una anxova, és un lloc que és súperguai!.
El pregó sencer escrit per Lloll Bertran i el seu marit, Celdoni Fonoll…
Bons amics que sou aquí,
president, autoritats,
de bon grat us he de dir:
Sigueu tots ben saludats.
A l’esquena el Tibidabo,
des d’aquí s’albira el mar,
vista que no me l’acabo,
un paratge singular.
Reverència als dos patrons,
d’aquest vostre bell oasi,
que són dos germans bessons:
Sant Gervasi i Sant Protasi.
I glòria, Marededéu
de la Bonanova, mare!
Que per ‘naltros prega a Déu
i els Afortunats empara.
Sé d’una font que hi havia
rere la Verge amorosa,
que en rajava nit i dia
una aigua miraculosa.
I venien fins aquí
les fadrines engrescades
per si, amb algun rajolí,
podien quedar prenyades.
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!
En ‘quest món que farà un pet
potser només tenen dret
a viure amb el cap ben dret
els grans tocats del bolet.
Ai, senyor, quin món de mones!
Tot està ben capgirat.
Sort que hi ha bones persones,
i tocs de felicitat.
Com les gresques més sonades,
les nostres festes majors,
autèntiques alenades
de vida, colors i olors.
Quan el mes de juny arriba
es fa la Festa Major
i Sant Gervasi s’activa
i ofereix el bo i millor.
Fins ara a la Comissió
sempre hi ha hagut uns bons paios,
pro, us en demano perdó,
sou una colla de iaios.
Però amb una gran saviesa
hi heu incorporat jovent
que aporten tremp i fermesa,
energia i nou talent.
I avui, amb la Comissió,
hi ha els Centres Cívics del barri.
Ara hi ha més unió
i foteu molt més xivarri.
Hi ha els de la Vil·la Florida,
el Pere Pruna, també!
I s’hi apunten de seguida
els de la Casa Sagnier.
Pro no oblideu mai, mainada,
l’experiència dels més grans,
que han fet llarga caminada
i n’hauríem de ser fans.
Que tots som prou necessaris
i ens ajuden amb passió,
fent sovint de voluntaris,
com bé diu una cançó:
Ai, ai, ai, ai! Les iaies i els iaios!
N’hi ha que pensen: “Buf! Quins paios!
No se’ls pot pas aguantar!”
Ai, ai, ai, ai! Les iaies i els iaios!
I no sap que si no hi fóssim, ens trobaria a faltar.
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!
Enguany la fareu sonada,
serà espectacular,
que hi haurà ben celebrada
la cultura popular.
Hi ha gegants i cercavila,
correfoc i encara més!
Tindreu, de nou, a la vila
uns magnífics castellers.
Tenen un lema molt sensat,
que fora bo per ‘tota la humanitat.
I és la dèria que els empeny:
la força, l’equilibri, el valor i el seny.
Tant de bo que aquest esprit
guiï els nostres mandamassos,
que ara això és un neguit
i un desori de nassos.
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!
És un barri de primera
i té personalitat,
no ha perdut mai la solera
ni tampoc la identitat.
Elegant i acollidor,
molt tranquil, molt agradable,
i a mi em sembla que el millor
és la gent que és molt amable.
Com la meva amiga Sandra
que, amb una gran il·lusió,
decidida i sense mandra,
s’ha adherit a aquest pregó.
“Sant Gervasi-Bonanova,
com les Sechelles o Hawai,
ho juro per una anxova,
és un lloc que és súperguai!
El meu barri és de medalla:
hi ha un veïnat molt culte i fi,
no hi ha vulgo, ni morralla,
i tothom té pedigrí.
Com uns que tenen un àtic
al carrer de Muntaner,
és un duo molt mediàtic:
són la Chia i el Piqué.
I sort que per ‘quí no hi passa
el carrer Consell de Cent,
que, de pols, n’hi ha molta i massa!
N’hi haurà fins el 2100!
Ni tampoc no ens fa cap falta
cap campanya electoral
que, porfa, a la zona alta
s’hi va muntar un bon sidral!
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!”
I, per cert, algú m’ha dit
que ho passeu la mar de bé,
tot canviant el sentit
d’algun o altre carrer.
Sant Gervasi de Cassoles,
quina bona distracció,
au, toquem les castanyoles
que en canviem la direcció!
Primer anava de pujada,
després el van fer anar avall,
va ser una bona cagada
i un autèntic guirigall.
Cap aquí, cap allà! Cap aquí, cap allà! Ha, ha, ha, ha, ha!
Cap aquí, cap allà! Tornem-ho a provar.
Cap aquí, cap allà! Cap aquí, cap allà! Ha, ha, ha, ha, ha!
Cap aquí, cap allà! Deixem-ho com està!
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!
Sant Gervasi viu i tresca
amb autèntica il·lusió,
us heu ben guanyat la gresca
i una gran Festa Major!
Al districte de la Vila
tothom penca i va que peta,
pro aquests dies de barrila
també perdran la xaveta.
Barrejarem seny i rauxa,
festa, mam i bon menjar.
Sant Gervasi serà xauxa,
tot el barri fliparà!
Sant Gervasi sempre avança
en la millor direcció.
Pro, de tant en tant, descansa
i viu la Festa Major!
Un barri que el cor et roba:
Sant Gervasi-Bonanova!
Lloll Bertran, Celdoni Fonoll, 9 de juny del 2023
