treballant a Sant Gervasi
Fotografies: Javier Sardá; textos: Jesús Mestre
Una vella enclusa que encara es manté activa a la serralleria Joaquim Briz Figueras, al carrer Atenes cantonada amb la Ronda del Mig, probablement assenyala l’antiguitat d’aquest taller: 1867. Estem parlant de fa gairebé 150 anys, i d’un indret ben representatiu de Sant Gervasi de Cassoles, la seu de l’Ateneu. Actualment l’edifici encara és la seu d’aquesta antiga institució, tot i que compartit per altres establiments, i el seu aspecte va canviar molt amb la reforma que es va fer l’any 1966, obligada per l’obertura de l’avinguda de General Mitre. Però la ferreria es va mantenir intacte, cosa que permet veure com havia estat l’antic edifici. Segons ens diu Joaquim Briz, els anys cinquanta el porter de l’Ateneu de
Fotografia de Javier Sardá
Sant Gervasi es va associar amb el manyà Josep Dalmau i van obrir l’actual serralleria. El gener de 1966, arran de la remodelació de l’Ateneu, Josep Dalmau queda com a únic propietari del taller i aleshores és quan en Joaquim Briz entra a treballar com a oficial de 3a, completant l’equip de treball amb en Dalmau i el seu fill Carles.
L’1 d’octubre de 1973, Briz adquireix per traspàs mitjançant una contracta vitalícia el taller a Josep Dalmau i la seva esposa, que passa a dir-se Serralleria Joaquim Briz. Uns anys més tard van morir Dalmau i la seva esposa, cosa que deixa a Briz com a únic propietari del negoci. Joaquim Briz i la seva dona Pilar han tingut quatre fills, cap dels quals ha seguit l’ofici del pare. El taller ha treballat sobretot per diaris, com La Vanguardia i El Noticiero Universal, però també empreses com Ralocar o Arboretum. Els processos de manipulació i tractament dels metalls ha canviat molt. Abans es feien moltes rebladures i soldadures de forja, que van donar pas a l’autogen amb gas de carbur —que es feia al mateix taller— i va acabar sent substituït per l’acetilè i la soldadura elèctrica tal com es fa actualment. La vella enclusa i totes les eines associades resten com a muts testimonis d’unes tècniques de treball que s’han anat perdent. Però, tanmateix, al bell mig de Sant Gervasi encara si pot trobar un ferrer de tall. Potser per no gaire temps.
Fotografies de Javier Sardá
