25.5 C
Sant Gervasi
| Dissabte 08 d'agost de 2020 |

Jordi Ratón Sánchez i la Bodega Pàdua

treballant a Sant Gervasi

Fotografies: Javier Sardá; textos: J. Sardá i Jesús Mestre Campi

Fotografia antiga d’en Jordi quan era un nen i el seu gos. Fotografia cedida per Jordi Ratón A la fotografia destacada, en Jordi i la Ruth, al despatx. Fotografia de Javier Sardá
Fotografia antiga d’en Jordi quan era un nen i el seu gos.
Fotografia cedida per Jordi Ratón
A la fotografia destacada, en Jordi i la Ruth, al despatx.
Fotografia de Javier Sardá

El destí i treball de Jordi va quedar assenyalat els anys cinquanta quan el pare, Vicente Ratón Gil, amb tan sols 15 anys, va pujar a un tren des de Galícia per venir a treballar a Barcelona. Fins al 1965 va fer diverses feines mentre el germà petit treballava a un celler del carrer Pàdua, que Marcial Grasa havia obert el 1949; el germà va recomanar a Vicente per cobrir el seu lloc, ja que havia de fer el servei militar. La Bodega Pàdua va començar comercialitzant vi a granel, amb servei de repartiment a domicili, però els anys següents va començar a vendre refrescos, vins i aperitius servits al mateix local. El caràcter de Vicente el va portar de mosso de celler a tenir un tracte amb el patró més semblant al de pare-fill. L’any 1979 Marcial va arribar a un acord de traspàs del celler i la família Ratón va enfortir la seva vinculació amb el barri del Farró.

Publicitat

En Jordi va néixer el 1967 a l’Hospitalet però tota la seva vida ha estat entrant i sortint del celler; quan anava a l’escola, estudiava en una taula apartada o ajudava als pares en qualsevol cosa que podia. A 15 anys va estudiar a l’Escola Industrial i als 16 es va decidir per posar-se a treballar. Des de 1980, Jordi viu al barri, al mateix carrer Pàdua. Català de naixement i sentiment, és barreja de sang gallega per part del pare i andalusa per la mare. Ana María Sánchez, la mare, va començar a treballar al celler quan van decidir ampliar l’oferta del negoci amb servei de cuina. L’obertura de supermercats al barri va obligar a reconvertir el celler en un bar restaurant, i fer una reforma que va transformar la rerebotiga en l’actual menjador.

Des de l’any 2000, amb la jubilació del pare, en Jordi i la seva dona Ruth Calatayud Cap, dirigeixen la Bodega Pàdua. Jordi i Ruth, es van conèixer anys abans en un altre barri però en menys d’un any, van decidir anar a Sant Gervasi per viure junts. Quan van fer el restaurant han necessitat que hi treballin entre 5 i 7 persones, però amb la crisi van haver de reduir la plantilla per suportar els canvis d’hàbits. Jordi comenta que treballar en un restaurant requereix un mínim de treballadors, inclosos ells dos, que es reparteixen les tasques.

Abans de la crisi, molts clients eren treballadors
que es trobaven al barri per feina
i necessitaven menjar fora de casa.

20160527JordiRatonTranajandoEnSantGervasiBodegaPaduaElFarro_DSC9402Jordi s’ocupa de l’organització de la cuina i els menús, i Ruth del menjador i la barra. Les seves funcions conflueixen en la gestió que fan en el petit espai de dos metres quadrats que s’han habilitat com a oficina administrativa. Quan Ruth torna a casa per ocupar-se dels dos fills, la major de 10 i el petit de 7 anys, Jordi s’ocupa del tancament del dia, per començar el següent a les 7 del matí. Abans de la crisi, molts dels clients eren treballadors que per motiu de feina es trobaven al barri i necessitaven menjar fora de casa. Però ara el públic ha canviat i la clientela és majoritàriament del mateix barri i per això han adaptat la carta per oferir una dieta lleugera, variada i saludable més adequada a les persones que cerquen un menú diari.

20160527JordiRatonTranajandoEnSantGervasiBodegaPaduaElFarro_DSC9433 copiaEn Jordi troba a faltar un mercat al barri del Farró, que donaria vida i essència, a més de facilitar-li la compra de productes frescos de proximitat. I considera que la Bodega està molt ben ubicada perquè els carrers Pàdua i Guillem Tell són els més comercials del barri durant el dia, mentre que el carrer Saragossa és el que atreu més activitat nocturna.

La textura del local, com anomena Jordi a la decoració, és obra del sogre, Vicente Calatayud, que és un enamorat del Seat 600 i ha fet les adaptacions de peces de motor i de carrosseria del Seat 600 que hi ha al bar. Els marcs amb fotos del barri en blanc i negre va ser idea de Jordi, quan van fer el restaurant el 1985. El Club 600 BCN es reuneix habitualment a la Bodega, i se senten identificats en la seva afició amb un sortidor de cervesa fet amb el bloc d’un motor de Seat 600, o el morro d’un altre 600 penjat en una de les parets. El dia de la Festa Major del barri, el setembre, el celler convida a cervesa durant dues hores i, com és normal, el sortidor no para d’omplir copes de cervesa. Hi ha també una zona d’exposició que permet als clients mostrar els seus treballs fotogràfics, i a sobre hi ha la prestatgeria-expositor d’objectes aportats per la clientela que se sent identificada amb l’atmosfera del local. En Jordi se sent orgullós dels seus clients que en molts casos es converteixen en amics com Joan Guinjoan, compositor de prestigi, al qual dedica un petit espai amb retalls de premsa i objectes personals dedicats. Locals com la Bodega Pàdua són petits museus de la història del barri explicada per objectes i imatges de la gent que hi viu.

De dalta a baix, l’equip de la cuina; el grup de la barra i servei; el menjador amb l’exposició d’andròmines i fotografies antigues del barri. Fotografies de Javier Sardá
De dalta a baix, l’equip de la cuina; el grup de la barra i servei; el menjador amb l’exposició d’andròmines i fotografies antigues del barri.
Fotografies de Javier Sardá

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.