Gent del barri
M. Antònia Font Fernández
Els mercats no són un punt de trobada de la gent jove: servidora ho sap prou bé perquè n’és clienta habitual des que es va independitzar amb 21 anys, ara en fa 6. L’anomenada classe activa, tanmateix, sol associar els mercats a una passarel·la de carros lents. Aquí, coneixerem el Mercat de Sant Gervasi per mitjà del president de l’Associació de Comerciants, Josep Ribas. Com s’ho fan els paradistes perquè no només el gènere que venen tingui bona aparença, sinó tot el servei que ofereixen? A continuació, trobareu algunes respostes.
Com funciona l’Associació de Comerciants de Sant Gervasi? Des de quan hi col·laboreu?
En formem part tots els comerciants del mercat, que hi aportem una despesa mensual fixa cada mes per pagar la neteja, el llum, etc. Jo personalment fa poc més de tres anys que la presideixo, però l’Associació hi ha estat sempre.
Valoreu particularment alguna fita que hagi estat possible pel fet d’estar associats?
La veritat és que, com a col·lectiu, sempre ens hem de barallar (en el bon sentit de la paraula: no fem servir ni pistoles ni ganivets!) amb l’Institut Municipal de Mercats, que és un òrgan de l’Ajuntament.
Justament, ara us trobeu que l’anhelat ascensor del Putxet us traurà visibilitat. Com teniu previst contrarestar aquest desavantatge?
Encara tenim present l’experiència de la famosa L9: van foradar per res, perquè durant quatre o cinc anys vam tenir un buit enmig de la plaça. Estava tapat, és cert, però vam perdre la meitat dels clients que venien a comprar amb cotxe, ja que havien de fer molta volta per arribar-hi. I ara que hem recuperat part d’aquesta clientela, no volem que passi el mateix. Per això, vam demanar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que ens fessin una lona publicitant-nos o indicant el camí perquè se’ns vegi. Ja n’hem vist les maquetes.
Així mateix, hem demanat al Districte més senyalització del mercat i, tot i que ja sabem que no ho faran, que es recuperi el gir del carrer de Balmes. Abans, els cotxes podien arribar a l’aparcament pujant per aquest carrer i voltant per Rubinstein; ara, per contra, s’ha d’anar pel carrer de Bertran i fer la desviació a Castanyer. Però en aquesta petició no ens faran cas…
Si la gent pot estar un minut a la cuina,
no n’hi està dos
El mercat es va remodelar els anys 60. Quins canvis va suposar, bàsicament, aquesta reforma?
Van arreglar la façana. També crec que van canviar l’accés principal: abans era a la plaça de Frederic Soler, per la part del carrer de Sant Gervasi de Cassoles.
Fa quasi 23 anys que hi despatxeu. Com ha canviat el negoci al llarg d’aquest temps?
Podria dir-ne tantes coses…! La meva família ja ve de la polleria, i abans venien el pollastre tal qual. Sencer, vull dir, encara que fos tallat. Ara ens toca elaborar el producte: els meus pares ja van desossar pollastres, però avui en dia els arrebossem, en fem hamburgueses, els envasem… El producte és igual de bo i fresc que fa 50 anys, però si la gent pot estar un minut a la cuina, no n’hi està dos.
El perfil de client també deu haver canviat…
El del matí, en essència, és el mateix: jubilats i gent amb temps que té l’hàbit d’anar al mercat el matí. En aquesta franja horària, la gent jove o relativament jove s’hi deixa veure poc. Després hi ha els clients que vénen una tarda a la setmana, i aquí sí que es nota una mica de canvi: són gent d’uns 40 anys, amb fills, que vénen quan poden.
Fotografies de M. Antònia Font Fernández
L’Ajuntament us ha proporcionat l’ajuda d’un tècnic, Josep Xurigué. Quina tasca fa?
El seu títol és de dinamitzador. No hi tinc res en contra, en absolut. Crec que ho pensem tots, però a títol personal puc dir que treballa molt bé. No és exactament que ens simplifiqui les gestions, sinó que s’encarrega de materialitzar les idees dels comerciants. Per exemple, si se’ns acut de portar un pallasso per entretenir la canalla, ell ens el busca i ens el fa arribar. La missió del dinamitzador, per tant, és la de donar-nos un cop de mà en les activitats que complementen el servei del mercat en el sentit estricte.
Parleu-nos de les activitats que feu, sobretot del Tast de Nit d’aquest octubre.
Vam començar arran del centenari del mercat i aquest serà el quart any que el fem. És una activitat que agrada molt: ve força gent.
Que de pas torna i compra…
Són casos comptats. A veure, jo crec que l’objectiu del Tast és més aviat fidelitzar… millor dit, tenir un detall amb el client que ve tot l’any, que aleshores pot descobrir noves maneres de consumir el gènere que compra. És a dir, servim el mateix però d’una altra manera. Sí que és veritat que l’any passat va venir molta gent de fora del barri. I gent jove. De fet, hi va haver clients que després ens van dir que ni hi van poder entrar perquè no s’hi cabia!A més, gràcies a l’Eix Comercial, fem activitats durant tot el dia: hi ha la fira de botiguers del barri, activitats per als nens… Nosaltres hi som tot el dia, i això ajuda molt: la gent mira, entra, pregunta… El boca-orella i les xarxes socials contribueixen a fer que aquest dia siguem un bar de pinxos.
Ara parlant com a ciutadà, com veu el barri?
Bé, jo sóc de Gràcia… i allò sí que és un poble! A veure, Sant Gervasi continua sent un poble per als qui hi han viscut sempre, però la relació entre veïns no la veig igual que allà. Gràcia és més proper, més familiar, mentre que aquí hi veig més distàncies, especialment entre les famílies joves. Per a mi, hi falta un punt de barri. En aquest sentit, les associacions mirem de bellugar-nos bastant, però el caliu no és fàcil si els veïns no s’hi impliquen de debò. Val a dir, de tota manera, que la gent, si li dónes les coses bastant fetes, està receptiva a poder-les gaudir. I els comerciants hi podem influir molt: el mercat és l’eix de qualsevol barri
I algun punt fort?
Hi ha força zones verdes per jugar, passejar, xerrar… D’altra banda, voldria dir que, tot i que Sant Gervasi és un barri amb la renda per capita més alta de la ciutat, això al mercat no es nota tant: per tot hi ha de tot. Sant Gervasi no deixa de ser un barri més, un barri de persones, sense etiquetes.
Ja per acabar, voldríeu afegir alguna cosa més?
Sí, home, sí! Que la gent vingui al mercat, que tenim ganes de treballar, que la nostra fama de ser un mercat car és injusta i difícil d’esborrar. No cal desplaçar-se a Gràcia: el mercat de Sant Gervasi és un mercat petit, però ben assortit.
En farem una bona crida. Hem entrevistat un veí de Gràcia que treballa a Sant Gervasi i que no recomana als veïns de Sant Gervasi que vagin al mercat de Gràcia tenint un mercat al seu propi barri. No cal dir més per incentivar el comerç de proximitat.
