Societat
Sergi Alemany
La matinada del 16 de desembre del 2005 tres homes joves, dos nois de 18 anys i un menor de 16, es van burlar, van intimidar i van cremar viva María del Rosario Endrinal Petit, una persona de 51 anys que en aquells moments no tenia llar i passava les nits en una sucursal de La Caixa a la cantonada del carrer Guillem Tell amb Saragossa, al barri del Farró.
Des de fa uns anys, el 2015, quan en feia 10 de l’assassinat de la Rosario o ‘Charo’, com li agradava dir-se a ella, diferents persones del moviment popular juvenil de Sant Gervasi de Cassoles es presenten cada nit del 15 de desembre davant l’oficina bancària per recordar-la amb una encesa d’espelmes i la lectura d’un manifest.
Denuncien l’aporofòbia, que és el rebuig i la por a la pobresa manifestat amb postures violentes o d’odi, i critiquen que cada vegada és més creixent entre la societat. L’últim exemple, el tenim la setmana passada a Gijón, a Astúries, on dos joves de 21 i 27 anys van ser detinguts per agredir la nit del 25 de novembre a una persona sense llar que dormia en un portal. A Catalunya un 46 % de les persones que viuen al carrer han patit agressions i violència de diferent tipus, en el que suposa un augment del 6 % respecte al 2019.
Fa 17 anys de l’assassinat de Rosario Endrinal, i és també la pena de presó, 17 anys, a què van ser condemnats els dos majors d’edat confessos del crim, Ricard Pinilla i Oriol Plana. La tercera persona, menor d’edat en el moment del crim, va ser sentenciada a 8 anys d’internament en un centre de menors i 5 més de llibertat vigilada.
“És inacceptable que a Barcelona hi hagi més de 10.000 pisos buits propietat de bancs, especuladors i immobiliàries que hi juguen per tal de fer créixer els seus beneficis”, han expressat els joves en la lectura d’un manifest aquesta nit, on també han volgut remarcar la necessitat de fer aquest tipus d’actes per recordar persones com la ‘Charo’: dona, gran i sense llar. “Creiem que és important posar de manifest que, a diari, es donen casos de violència per aporofòbia malgrat no assoleixin el ressò mediàtic que va tenir aquest cas”, han denunciat.
També han volgut posar de manifest que les dones, sobretot les de classe treballadora, pateixen de l’exercici d’una violència estructural que “molt sovint és invisible o invisibilitzada” i forma part de les lògiques sistemàtiques del capitalisme.
Segons Arrels, una de les principals entitats que treballa amb persones sense llar, a Barcelona hi ha més de 4.845 persones sense llar, de les quals enguany se n’ha comptabilitzat 1.064 que dormen cada nit als carrers de la ciutat. A Sarrià-Sant Gervasi es calcula que hi ha 26 persones dormint sense sostre. A més, 3.046 persones dormen als recursos públics i privats que existeixen a la ciutat, un 80% més respecte onze anys enrere, i 735 persones viuen en assentaments informals, un 93 % més que el 2015.
Un altre important centre d’acollida per a persones sense llar a la ciutat, Assís, situat a Sarrià, va posar el nom de Rosario Endrinal a un nou edifici construït i posat en funcionament fa dos anys per acollir a dones en situació de sensellarisme.
GALERIA | ACTE DE RECORD A ROSARIO ENDRINAL
