Andrea Escobar
Des del naixement, l’ésser humà manifesta la necessitat de jugar com un comportament i acte innat i natural que produeix sensació de benestar.
Des de la infantesa, està estudiada la contribució del joc en el desenvolupament global de la persona així com en el foment de múltiples aprenentatges. El joc, però, no és quelcom que només practiquem durant la infància, sinó que ho fem durant totes les etapes vitals ja que propicia el desenvolupament de diferents habilitats, interaccions, sensacions, emocions,… beneficioses pel desenvolupament i benestar emocional de la persona.
S’han de visualitzar els valuosos beneficis que produeix jugar en les persones grans. Concretament, i com s’ha anat comentant en anteriors articles, és important que les persones que pateixen demència o alguna malaltia neurodegenerativa com l’Alzheimer, fomentin l’exercici físic i mental per tal de mantenir la reserva cognitiva i millorar així la seva qualitat de vida i vivència de la malaltia.
Existeix un gran ventall de possibilitats en el món del joc, diferents tipologies i variants. Els jocs de taula, per exemple, són una opció molt encertada per a aquest col·lectiu de persones ja que comporta la realització d’exercici mental alhora que produeix diversió i entreteniment, connexió i socialització amb les persones que tenim davant, i implica confiança i seguretat en les pròpies capacitats, reafirmant així la pròpia identitat i personalitat i augmentant l’autoestima.
A l’hora de jugar, tots estem en un mateix pla d’igualtat, les regles del joc es poden establir adaptant-les a les capacitats i possibilitats de la persona que es té davant per tal que hi hagi una vivència positiva de l’activitat. És important com a familiar o cuidador que no esperem res concret de la persona malalta, res més enllà de passar una bona estona, compartir moments plegats, oblidar les capacitats i/o les limitacions de cadascú, i gaudir d’un mitjà de comunicació espontani, agradable, relaxat i divertit. Aquest no pot convertir-se en un moment d’angoixa i ansietat que provoqui frustració, sinó un espai lliure, de confiança i seguretat per a que la persona imagini i experimenti sense ser jutjat ni corregit.
Així, jugar és una activitat que aporta beneficis lúdics, així com socialitzadors i de comunicació, estimulatius – es posen en pràctica capacitats i habilitats cognitives com la comprensió i associació, el llenguatge, el càlcul, agnòsies, etc…-, de reafirmació de la identitat i augment de l’autoestima, i una connexió amb el món extern. A més, és una oportunitat de relació intergeneracional, on els més petits podran trobar un mitjà de comunicació i relació agradable i benestant amb els seus éssers estimats, doncs en ocasions troben dificultats per a entendre al seu familiar o relacionar-se amb aquest. Així doncs, aquest és un recurs que es pot posar en pràctica des de casa per conservar i fomentar les relacions familiars i l’evocació de sentiments i emocions positives en un espai de confiança, confort, i seguretat.
Dit això, no perdem mai les ganes de seguir jugant!
Andrea Escobar és educadora social
