Política
Sofia Puvill
El portaveu de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha tornat a reclamar al consistori d’Ada Colau que tingui cura del patrimoni de Sarrià – Sant Gervasi. Ho ha dit aquest divendres en una roda de premsa fent referència a la construcció de la biblioteca als Jardins de Muñoz Ramonet, projecte que va ser aprovat el 2015, i del qual ja “s’havien presentat renders, dibuixos i plànols”, però que finalment no tirarà endavant.
On són els límits de la intervenció municipal? El llegat de la família Ramonet estableix què es pot fer i què no als jardins, reoberts al públic ara fa tres anys, i aquesta és “l’excusa que posa el Govern per no tirar endavant el projecte de la biblioteca”, segons Martí, que ha afirmat que tot i entendre que hi ha “dificultat econòmica per licitar i construir”, el seu grup no hagués pensat en cap moment que el projecte es posaria en qüestió.
Des de JxCat exigeixen que es reconsideri novament la decisió, o si no, que es presenti un projecte alternatiu d’equipament per al barri, d’acord amb el veïnat. “Al final es tracta d’una biblioteca per la gent, pels veïns, els testimonis d’aquesta mancança”, ha dit Martí, que ha avisat a Albert Batlle que no estan en condicions de “tenir un regidor comparsa”.
Tres barris sense biblioteca
Galvany és el barri del districte de Sarrià – Sant Gervasi amb més població, i és, de fet, juntament amb Sarrià i el Putxet i el Farró, un dels tres que no disposa de biblioteca municipal. Des de l’Ajuntament està establert un pla de biblioteques que n’estipula la presència mínima d’una per barri, en cas de no existir. A més, Sarrià – Sant Gervasi és el districte amb més estudiants i més centres educatius i formatius de Barcelona, i per tant, amb una capacitat de generar demanda d’aules d’estudi molt alta.
El conflicte
El juliol del 2013 l’Ajuntament de Barcelona va aconseguir -després de molts anys de plets- les claus de la finca de l’industrial Julio Muñoz Ramonet, situada al carrer Muntaner 282. Des de l’any 1995 la Fundació Muñoz Ramonet ha buscat quina utilitat donar-li a l’espai, tant al palauet principal com a l’edifici annex.
Amb la seva mort, Muñoz Ramonet va deixar en herència l’espai al patronat de la ciutat, amb la condició que es formalitzés una fundació que portés el seu nom. Quatre anys més tard l’Ajuntament va descobrir que era dipositari d’una part de la seva herència, però la majoria d’obres d’art d’una magnífica col·lecció, mobles i objectes de valor ja havien desaparegut a través de les seves quatre filles.
