Kapura: “Quan volem entrar al món de l’autoconeixement, ens trobem envoltades de gent molt més gran”

Entrevista

Miquel Rodrigo Ubach

L’Ana Rubió i la Marina Tordera són dues de les organitzadores de Kapura, el primer festival d’autoconeixement per a joves, que els pròxims 18 i 19 de setembre celebrarà la seva onzena edició a l’espai jove Casa Sagnier. Cada any des de en fa cinc, desenes de joves d’entre 18 i 35 anys es troben per fer tallers manuals i espirituals per desconnectar i conèixer-se millor. Ens reunim una tarda calorosa de juliol a la mateixa Casa Sagnier perquè m’expliquin l’essència del festival i com encaren les edicions per venir.

Què vol dir exactament autoconeixement?

Ana: Nosaltres ho entenem com qualsevol estona o intenció que tu posis en descobrir com funciones, què necessites perquè puguis ser la millor versió del que ets per després poder-ho aportar a la comunitat, com trobar les eines per entendre com funciono internament i com puc estar millor, perquè així quan em relaciono amb la Marina, jo pugui ser una persona amable, propera, carinyosa.

Marina: És un espai molt maco perquè coneixes gent amb qui crees un vincle fora del Kapura, que saps que quan us torneu a veure tornareu a estar en la mateixa relació que havíeu creat. En aquest procés és molt important la comunitat, i per això vam idear el format del Kapura de l’abril. Vam dir, “necessitem marxar fora a la natura, compartir, dormir junts, fer els mateixos àpats”.

A: I per intentar mantenir la sensació de grup al llarg de l’any intentem fer trobades obertes a tothom. L’any passat per Nadal vam fer una xocolatada amb l’excusa de mantenir els vincles que anem construint.

Al Kapura hi ha iniciatives des de la música, l’art, l’associacionisme i l’esport en què la tendresa i el fet de tractar-nos bé està al centre, i això ajuda que com a societat ens respectem més i ens estimem més

I que vol dir que la tendresa és revolucionària?

A: Estar en un espai on tothom és amorós, tendre i suau es contagia. Al Kapura hi ha iniciatives des de la música, l’art, l’associacionisme i l’esport en què la tendresa i el fet de tractar-nos bé està al centre, i això ajuda que com a societat ens respectem més i ens estimem més. La tendresa és revolucionària perquè et permet connectar amb una part vulnerable de tu que et fa sentir que no et poses per sobre ni per sota dels altres, sinó que et relaciones des de la igualtat i el respecte.

La tendresa és revolucionària perquè et permet connectar amb una part vulnerable de tu que et fa sentir que no et poses per sobre ni per sota dels altres, sinó que et relaciones des de la igualtat i el respecte.

Per què és important que sigui sense alcohol?

M: Tenim molts espais d’oci en què hi ha alcohol, que és un inhibidor de moltes coses. Està molt bé anar al bar a desfogar-se, però és important que, en aquest espai de consciència i d’intentar estar relaxat, ho aconsegueixis tu pels teus propis mitjans, amb tota la teva presència.

Per fer-me’n una idea: com funciona en la pràctica el festival? Quins tipus de tallers s’ofereixen?

M: El format del setembre és com les optatives de la universitat. En una mateixa franja hi ha diverses opcions per triar. Al Kapura d’abril només hi ha un taller per franja.

A: A l’abril marxem a Torelló, a l’ecoaldea Sequoia.

M: Els tallers de l’abril tenen un tema que els engloba a tots i els del setembre els escollim segons les necessitats del moment: tinc molts problemes per fer-me tàpers per anar a la feina, doncs busquem algú per aprendre’n. 

A: En qualsevol cas, hi ha tallers en què tu aprens una tècnica i n’experimentes l’efecte. Llavors sí que hi ha una part de treball terapèutic, però no és la intenció principal, si no més aviat volem ensenyar coses que tu després al dia a dia puguis continuar explorant.

Ho teniu tot preparat per a aquesta edició?

A: Sí. Aquest any estem potenciant molt els tallers manuals, perquè volem que tu vinguis amb els teus amics a fer unes espelmes i a menjar un gelat del Kapura. Tenim tallers de creació de llibretes, també alguna activitat de costura.

M: Un taller de com preparar-te els tàpers.

A: Un de plantes medicinals per fer-te com una farmaciola d’emergència, un de com connectar amb tu mateix a partir de la veu i el cant, un taller de disseny humà i un de sexualitat conscient.

M: També n’hi ha de meditació activa, no només a través de la respiració, sinó amb diferents exercicis. I tres iogues, oberts a totes les edats.

El Kapura vol créixer? 

M: És un tema, perquè Kapura farà cinc anys i moltes de les persones que hem estat al projecte hem canviat. Llavors prioritzar el Kapura a vegades costa, si és només a partir del voluntariat. Sembla que sigui una cosa molt petita perquè al final només són cinc dies l’any, però hi ha moltíssima preparació al darrere. Alhora hi ha una part que ens agrada molt que sigui tot autogestionat, perquè ens permet més llibertat, perquè res és una obligació i tot surt del desig de compartir. Llavors, afegir-hi el vessant econòmic pot fer que es perdi aquesta màgia, aquesta energia. És un debat que tenim obert.

A: La part voluntària també ens permet arribar a talleristes molt joves. Nosaltres hem definit l’edat dels participants entre els 18 i els 35 per crear una comunitat generacional de gent amb les mateixes situacions vitals, i volem que els talleristes també estiguin en aquest període, per tenir-hi una connexió més propera. El fet que sigui voluntària ens permet arribar a joves que comencen, però no s’atreveixen a professionalitzar-se. El Kapura serveix de laboratori perquè talleristes joves puguin començar a explorar. Alhora, ens calen voluntaris i voluntàries que vulguin venir a ajudar-nos durant el festival, i això sí que és una cosa que ens costa una mica de trobar.

Quants participants espereu?

A: Al setembre solem ser entre 80 i 90 i a l’abril sí que intentem fixar el màxim en 25 persones, per poder cuidar més la comunitat. Per a la pròxima edició, esperem repetir aquestes xifres.

Hi ha un públic objectiu del Kapura?

A: El Kapura neix quan ens adonem que com a generació tenim molts espais d’oci vinculats a la festa, a l’esport i a la cultura, però que quan volem fer entrar al món de l’autoconeixement i l’espiritualitat, ens trobem envoltades de gent molt gran. En un ambient amb gent de cinquanta anys, que en porta vint treballant-se, el vocabulari, les converses i les interaccions són molt diferents de les que podem tenir nosaltres. El Kapura vol generar un espai tranquil i relaxat on es pugui donar aquesta conversa amb més profunditat i que et permeti obrir-te a parlar sobre emocions, sexualitat, creences espirituals… El nostre públic objectiu és gent que s’està descobrint i que té curiositat per trobar espais on fer-ho.

M: O que necessita un espai per estar i no pensar en res més.

Com us financeu?

A: El Kapura va néixer perquè crèiem que tots els retirs, tallers i teràpies tenen un preu que és el correcte, però que per als joves és molt difícil accedir-hi. Volem que  l’economia no sigui una barrera i tirem del voluntariat per reduir al màxim el cost. Ara canviarà una mica, perquè comencem a tenir més costos, però sí que es mantenen uns preus raonables. Així doncs, funcionem a base de subvencions de l’Ajuntament, d’ajudes i d’intentar fer coixinet de les entrades que ens donen per poder-ho destinar als projectes que no tenen subvenció.

Què vol dir Kapura?

A: És una paraula en sànscrit que vol dir “element per allunyar els mals esperits”.