La biblioteca de Sarrià tindrà llibres, però no ànima

Quan era petit, la plaça de Sarrià era com si fos una plaça treta d’un dels anuncis nadalencs de la loteria. Era en blanc i negre, naturalment. Recordo que sempre hi feia fred perquè, en realitat, sempre tinc la sensació que, durant la meva infància, sempre feia fred. La plaça tenia, ho recordo molt bé, uns urinaris públics subterranis que encara deuen existir sota el paviment. Crec recordar que hi havia un bar que es deia La Plaça, nom inequívoc i perfecte. Recordo també que sempre hi havia coloms, com encara hi ha, als quals ma germana i jo donàvem besses. En aquells anys els cotxes i els autobusos pujaven per Major de Sarrià i cap carrer no era per a vianants ni se sabia que podien existir.

Avui la plaça té només tres costats, perquè al quart costat hi estan aixecant la futura biblioteca. És just al cantó oposat de la nostra església, a la qual li falta un campanar per unes raons que explicarem un altre dia. Sarrià deu ser el darrer barri de Barcelona sense biblioteca, i no serà perquè no s’hagi promès una vegada rere una altra. Diuen que l’any vinent ja la tindrem acabada. Suposo que a algú li deu interessar fer-la a tota pastilla per inaugurar-la abans de les eleccions. Llàstima que les restes arqueològiques que van aparèixer just a sota van endarrerir les obres, oi?

El cas és que finalment tindrem biblioteca i això és l’important. Una biblioteca és essencial per a teixir la vida d’un poble. Fins ara, jo mateix, i suposo que molts altres veïns i veïnes, em desplaçava a les biblioteques que hi ha més enllà de la Via Augusta a la recerca de llibres, còmics i contes per a les filles. Una biblioteca a la nostra vila permetrà que no n’hàgim de sortir per gaudir de la literatura, i permetrà als nostres joves estudiants tenir un lloc de concentració i estudi. També la nostra gent gran podrà llegir-hi el diari i les revistes sense haver-se de desplaçar als barris forasters. Una biblioteca fa poble, fa caliu. Els llibres, en una casa, escalfen i amoroseixen l’ambient amb la seva sola presència. El mateix val per una biblioteca. La biblioteca arriba tard, tardíssm, però és molt benvinguda.

Ara bé, que esperi amb il·lusió l’arribada de la nostra biblioteca no vol dir que tot em sembli perfecte. De fet, l’edifici que hi estan aixecant és un atemptat urbanístic de primer ordre. No té cap relació amb l’entorn ni respecta, en absolut, l’estil ni de la plaça ni de la vila. L’edifici projectat, que admeto que m’agrada estèticament i és funcional, podria ser una biblioteca de Singapur, de Buenos Aires o de San Diego; però no hauria de ser la biblioteca de Sarrià, que té un estil urbanístic i arquitectònic singular i molt coherent. La nova biblioteca tindrà llibres, però no tindrà ànima.

Un altre tema no menor és el nom que rebrà. Ja aviso que hauria de tenir el nom del poeta sarrianenc per excel·lència, que no és altre que JV Foix. No hi ha cap altra persona que mereixi aquest honor. Admeto que havia considerat el nom de la periodista i escriptora Carme Karr, a la qual tinc una gran estima i admiració (de petit jo vivia al carrer que porta el seu nom), però la seva vinculació amb Sarrià és més tardana i no tan essencial. JV Foix no es pot entendre sense Sarrià, i a la inversa. Potser el nom de la biblioteca es podria sotmetre a consulta popular, un concepte amb el qual s’omplen la boca els responsables municipals. En aquest cas el vencedor seria JV Foix, sense cap mena de dubte. Haurem d’estar amatents que no facin cap maniobra. Poble informat, poble respectat.

Jaume Clotet és periodista