Galvany – Turó Parc
Roser Díaz Martín
Segur que estem tips de passar per davant. Al número 21 del carrer Laforja hi ha una petita capella que guarda curosa un ritu de celebració de la missa que a molt pocs llocs trobem. Fa molts anys, a les acaballes del segle XVIII, la capella formava part de la finca de la família Delaforge. Pere Delaforge va comprar els terrenys a un pagès (Jaume Roses), qui els necessitava vendre perquè tenia molts deutes. Era una finca molt gran, alineada amb el carrer actual d’Alfons XII i que tenia la seva entrada principal pel carrer Laforja. La família Delaforge, era natural de Lió, a França. El seu nom es va castellanitzar i va batejar el carrer tal com ara el coneixem, carrer de Laforja. La capella era originalment l’església de la finca, en aquell temps un referent en mig del no-res. Quan la ciutat va créixer cap al nord, les monges alemanyes varen comprar l’heretat. La casa va passar a ser una escola on la capella s’utilitzava de manera privativa per les activitats de la congregació. Al principi dels anys 60 del segle passat el col·legi va quedar petit i una vegada més tota la finca es va posar en venda. L’any 1964 va ser adquirida per la “Fundación Internacional una Voce” i la seva finalitat era preservar la missa llatina i el cant Gregorià. La capella va ser l’habitatge d’una congregació de monges fins al Concili Vaticà II, en què van marxar a Argentona. Llavors l’edifici va quedar en suspens fins que es va fundar a Barcelona, l’associació de la” Roma Eterna.”
La missa tridentina, la singularitat de la capella
Quan el Concili Vaticà II va dictar les noves formes del ritual eclesiàstic, la capella de Laforja va continuar, com fins ara fa, celebrant la missa tridentina. Se’n diu així perquè és l’hereva dels rituals del Concili de Trento (1570), qui a la vegada reprenia les formes de l’antic ritual romà. Aquestes formes van perdurar de manera general fins a 1970 en què el papa Pau VI, va autoritzar el seu canvi. Ara només unes poques esglésies, entre elles la capella que ens ocupa, les conserven.
A la capella hi trobem el ritual de la missa segons el papa Pius V (Concili de Trento). Els rituals més diferenciats són:
— S’utilitza el Llatí (els textos es llegeixen també en espanyol per facilitar la comprensió).
— El sacerdot gira l’esquena al públic i oficia la missa de cara a l’altar, crucifix o retaule.
— Les dones han d’anar cobertes amb vel.
— Si és missa solemne, és cantada (acostuma a ser els diumenges), dura dues hores amb cants gregorians i acompanyament de l’orgue.
— La comunió sempre es rep de genolls i amb la llengua, mai amb les mans.
— És més rica amb gestos i simbolismes (Ritus servandus del Missae Romanum).
Actualment la capella ja no està associada a Roma Eterna i depèn administrativament de la Parròquia de Santa Teresa de la Petita Flor.
La fundació “Oasis de Jesús Sacerdot”
Aquelles monges que els anys 60 van marxar de la capella, de la mà del pare Pere de la Immaculada Muñoz, es van instal·lar a Argentona, en un convent retirat del món, on fan vida monàstica de clausura. Actualment també és un Institut de dret Pontifici. Segueix l’ordre Tridentí i la tradició de Sant Francesc de Sales, que uneix obediència, silenci i humilitat. Per això, si voleu conèixer i compartir la celebració de l’Eucaristia tal com era abans del Concili Vaticà II us podeu apropar a la capella de Laforja, qualsevol diumenge a dos quarts d’onze i viureu una experiència de recolliment especial…
Pregària Tridentina
Roser Díaz
I com si el món s’aturés,
l’aire envoltat d’emoció,
darrere l’altar major,
penja la creu del dolor.
Música de molt antics sons
en un idioma llunyà,
qui guanyant el temps al temps
encara roman present
en els llibres de pregar.
I s’enlairen, i esgarrifen
a l’ànima dels creients,
i es cusen amb sentiment
notes de cants gregorians.
I els fidels, i el mossèn,
tots enfilats de cara a Déu,
reviuen la cerimònia
Tridentina, per lloar
a aquell Jesús de la Creu,
oracions d’estil romà.
