DESTACATS: MARIA EUGÈNIA GAY · NADAL

Dimecres 11, desembre 2024
9 C
Sant Gervasi
8.9 C
Sarrià
Publicitat

La casa Carme Oliveres d’Aixemús

És un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918

spot_img

Publicat el 7.10.2019 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Carme Oliveres d’Aixemús és un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393 cantonada amb el carrer de Descartes. Un edifici d’habitatges projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918. L’arquitecte, molt conegut, va ser director i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Publicitat

La construcció originàriament tenia cinc plantes d’alçada i estava rematada per una cúpula que coronava la cantonada de l’edificació, que lamentablement va ser enderrocada a partir de la remunta posterior. Va ser una ampliació no gaire afortunada amb el caràcter majestuós de l’edifici. L’any de la construcció, el 1918, va rebre una menció al concurs anual d’edificis artístics. Un guardó atorgat per l’Ajuntament de Barcelona creat el 1899 per premiar el millor edifici construït a la ciutat de Barcelona. L’any que la casa Carme Oliveres d’Aixemús va tenir la menció, el premi va ser atorgat a l’edifici de La Caixa de Pensions del carrer Pau Claris, obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

Publicitat

L’edifici del carrer Muntaner es caracteritza pel disseny en cantonada corba i les pilastres adossades que delimiten dues franges de balcons correguts i que proporcionen a la seva façana una estètica de verticalitat que contribueix a la grandiositat de l’edifici. La façana de la planta baixa i primera està acabada en una forma encoixinada que contrasta amb la verticalitat, i defineix el sòcol del conjunt. Els balcons correguts al llarg de tota la façana exageren la cantonada de l’edifici i emmarquen part del sòcol i les pilastres. És de destacar que a la tercera planta es modifiquen les finestres i s’acaben en forma d’arc, un canvi de ritme en la composició de la seva façana que denota un cert gest de complicitat amb el classicisme de la façana. Un conjunt harmoniós i ben proporcionat, de connotacions clàssiques i que sens dubte contribueix a donar-nos una idea d’aquella Barcelona de principis de segle, en què l’elegància i certa sumptuositat impregnava moltes construccions de la part alta de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

Publicitat
spot_img

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.