Reportatge
Jesús Mestre Campi
Fotografies Núñez i Navarro
Núñez i Navarro ha completat la rehabilitació d’una de les poques torres que encara hi ha al turó de Modolell, la casa que el metge i farmacèutic Enric Cera va encarregar a l’arquitecte Enric Sagnier, construïda el 1914 en un estil noucentista i amb alguns detalls ornamentals modernistes. La casa es troba situada entre els carrers Vico i Freixa.
Enric Cera va ser un home de món, ben relacionat amb la societat barcelonina de l’època, president del Reial Automòbil Club de Barcelona (actual RACC) i pioner en la pràctica del automobilisme. La residència va ser lloc de reunions i celebracions de diferents generacions dels Cera, i va acollir a intel·lectuals com el doctor Marañón o l’escriptora Elena Quiroga. En aquests salons se celebraven concerts privats de piano amb assistència de Dalí, Mompou o Monsalvatge. I entre les amistats destacarven artistes com Picasso, Miró, García Lorca o Balenciaga.
A partir d’ara, es vol que la casa torni a tenir vida social, però aquesta vegada serà de negocis, un ús que no ha desagradat als últims propietaris, que han elegiat la la preservació de la naturalesa original de l’immoble després de la rehabilitació: “No esperàvem trobar-ho tal qual. S’ha respectat al 100%. Tot està igual com ho vam deixar fa més de deu anys”. La constructora ha invertit 8 milions d’euros en l’operació.
Visita a can Cera
M. Antònia Font Fernandez
Fotografoa de Carme Rocamora
El passat 9 de febrer, Jesús Mestre, Carme Rocamora i servidora vam tenir l’oportunitat de visitar la Torre Enric Cera, al carrer de Vico. Per una vegada, els encarregats de la reforma van ser prou curosos amb l’aspecte original de què havia estat una de les cases més emblemàtiques de la vida social de Sant Gervasi i de Barcelona en general. Així doncs, han polit el que calia netejar, han restaurat les pintures en lloc de tapar-les i han optat per fer servir fusta de veritat fins i tot en els tancaments exteriors.
La idea és que els nous llogaters de la torre siguin oficinistes, els quals podran treballar com si fossin a casa i no en quatre parets anodines com s’alcen avui en dia. Esperem que sàpiguen cuidar aquest espai i que tractin els clients amb la mateixa atenció exquisida que nosaltres vam rebre del personal encarregat de mostrar-nos un bocí d’història del barri.
