Publicitat

La casa Hugas i el modernisme popular a Sant Gervasi

Josep Masdeu va ser un mestre d’obres català amb obres construïdes a Barcelona com ara la casa Anita Rodés

Publicat el 30.9.2022 12:50

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al passeig de Vallirana número 61, al Farró, es troba la casa Hugas. Una construcció entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, construïda pel mestre d’obres Josep Masdeu Puigdemasa l’any 1909 com a residència per a Enrique Hugas. Es tracta d’un ric inversor que era propietari de diverses cases i pisos, alguna en aquest mateix carrer, com és la de Vallirana número 56. La casa del carrer Vallirana 61 la va fer construir per a ell i la seva família, i disposa d’un gran jardí a l’interior de la parcel·la.

La torre és de composició simètrica, i destaca la coronació, resolta mitjançant una barana de formes ondulades. Al centre es remata amb una peça de clara influència de la creu gaudiniana. L’acabament de la barana de la coberta és de forma mixtilínia, sota la qual s’incorpora un petit frontó amb un medalló amb la data de 1909. L’arc mixtilini representa una composició mixta entre la forma corba i la recta; una estètica que es va emprar a l’arquitectura hispanomusulmana i mudèjar, i més endavant utilitzada en el gòtic i el barroc.

Publicitat

La façana al carrer té al primer pis un balcó central, i les llindes de les finestres, tant a la planta baixa com a la primera planta, estan profusament decorades amb motius ornamentals florals. Destaca al conjunt de la façana els tres grans buits de ventilació del terrat, també decorats amb ornaments florals molt treballats. L’acabat de façana està fet amb estuc, imitant un especejament de carreuat, que diferencia la planta baixa de la primera planta pel relleu més palès en aquesta última. Aquest és un criteri compositiu que li dona un marcant caràcter diferenciador a l’edifici.

Pintura de la Casa Enrique Hugas © Jaume de Oleza

Aquesta casa representa un estil arquitectònic que va ser anomenat modernisme popular, i que va marcar el començament del segle XX. És una influència que des de l’arquitectura popular es van introduir al repertori formal del modernisme. Josep Masdeu (1851-1930) va ser un mestre d’obres català amb obres construïdes a Barcelona com ara la casa Anita Rodés, i també a Igualada i Terrassa. Seva també és l’obra, amb Ramon Ribera arquitecte, de la casa del carrer Vallirana número 75. Els mestres d’obres, com Josep Masdeu, van ser els predecessors dels arquitectes, i van anar perdent protagonisme fins que van desaparèixer a principis del segle passat, quan l’arquitecte va passar a ser el responsable dels projectes i la direcció de les obres d’arquitectura.

Jaume de Oleza és arquitecte 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

El Monestir de Pedralbes celebra 700 anys d’història

El centenari començarà el 26 de març del 2026, recordant la col·locació de la primera pedra de l’absis de l’església, i acabarà el 3 de maig del 2027, per commemorar l’entrada de la primera comunitat de monges clarisses

“La cuina vegetariana de sempre”: el nou llibre de fra Valentí

La cuina vegetariana tradicional, fruit de les necessitats i de la cultura ancestral del país, ens pot ajudar a ser més prudents en el menjar

Cloenda de l’Any Isabel Llorach

El tancament de l'any ha sigut també una cloenda d’aquella Barcelona que mai no tornarà i que només podem recordar amb nostàlgia

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí