Publicitat

La casa Hugas i el modernisme popular a Sant Gervasi

Josep Masdeu va ser un mestre d’obres català amb obres construïdes a Barcelona com ara la casa Anita Rodés

Publicat el 30.9.2022 12:50 · Actualitzat el 30.9.2022 12:50

Arquitectura

Jaume de Oleza

Al passeig de Vallirana número 61, al Farró, es troba la casa Hugas. Una construcció entre mitgeres, de planta baixa i primer pis, construïda pel mestre d’obres Josep Masdeu Puigdemasa l’any 1909 com a residència per a Enrique Hugas. Es tracta d’un ric inversor que era propietari de diverses cases i pisos, alguna en aquest mateix carrer, com és la de Vallirana número 56. La casa del carrer Vallirana 61 la va fer construir per a ell i la seva família, i disposa d’un gran jardí a l’interior de la parcel·la.

La torre és de composició simètrica, i destaca la coronació, resolta mitjançant una barana de formes ondulades. Al centre es remata amb una peça de clara influència de la creu gaudiniana. L’acabament de la barana de la coberta és de forma mixtilínia, sota la qual s’incorpora un petit frontó amb un medalló amb la data de 1909. L’arc mixtilini representa una composició mixta entre la forma corba i la recta; una estètica que es va emprar a l’arquitectura hispanomusulmana i mudèjar, i més endavant utilitzada en el gòtic i el barroc.

Publicitat

La façana al carrer té al primer pis un balcó central, i les llindes de les finestres, tant a la planta baixa com a la primera planta, estan profusament decorades amb motius ornamentals florals. Destaca al conjunt de la façana els tres grans buits de ventilació del terrat, també decorats amb ornaments florals molt treballats. L’acabat de façana està fet amb estuc, imitant un especejament de carreuat, que diferencia la planta baixa de la primera planta pel relleu més palès en aquesta última. Aquest és un criteri compositiu que li dona un marcant caràcter diferenciador a l’edifici.

Pintura de la Casa Enrique Hugas © Jaume de Oleza

Aquesta casa representa un estil arquitectònic que va ser anomenat modernisme popular, i que va marcar el començament del segle XX. És una influència que des de l’arquitectura popular es van introduir al repertori formal del modernisme. Josep Masdeu (1851-1930) va ser un mestre d’obres català amb obres construïdes a Barcelona com ara la casa Anita Rodés, i també a Igualada i Terrassa. Seva també és l’obra, amb Ramon Ribera arquitecte, de la casa del carrer Vallirana número 75. Els mestres d’obres, com Josep Masdeu, van ser els predecessors dels arquitectes, i van anar perdent protagonisme fins que van desaparèixer a principis del segle passat, quan l’arquitecte va passar a ser el responsable dels projectes i la direcció de les obres d’arquitectura.

Jaume de Oleza és arquitecte 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí