Publicitat

La casa Jaume Sans, un edifici de grans dimensions a la plaça Molina

Va ser un dels primers edificis de Barcelona on es va fer servir una estructura metàl·lica

spot_img

Publicat el 1.5.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Jaume Sans Ribalta és un edifici de grans dimensions, situat a la plaça Molina número 1-7, construït l’any 1933 per l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona 1892 – 1981). Un edifici que fa cantonada amb el carrer de Balmes i amb el carrer d’Alfons XII, de caràcter racionalista amb detalls de l’estil art déco. Consta de planta baixa, sis plantes d’altura i un àtic, d’aparença unitària, però, així i tot, es va construir en dues fases, la primera corresponent a l’edifici del carrer Balmes, i posteriorment el 1942, en una segona fase es va construir l’edifici del carrer Alfons XII.

Publicitat

Va ser un dels primers edificis de Barcelona on es va fer servir una estructura metàl·lica, deixant enrere la tradicional estructura a base de murs de càrrega. L’edifici va ser un encàrrec de Jaume Sans a l’arquitecte Mestres. La família Sans s’havia enriquit gràcies a negocis fets a Cuba, i aquesta casa era el domicili habitual durant anys d’alguns membres de la família.

Publicitat

Jaume Sans estava casat amb Maria Arias i Vidal, tingueren dos fills, en Jaume (Sitges 1914 – Barcelona 1987) fou un conegut pintor surrealista. La família Sans Arias van viure llargues temporades a Cuba, fins al 1919 que s’instal·len de manera definitiva a l’àtic d’aquest edifici. Eren molt aficionats a la pintura, l’arquitectura i el disseny, per això solien reunir-se per prendre el cafè amb amics en llargues tertúlies. En aquest edifici també hi va viure l’escultor Eudald Serra.

Casa Jaume Sans des del carrer Alfons XII © Google Maps

L’edifici està dissenyat sobre la base d’un eix de simetria situat a la façana de la plaça Molina, un concepte clàssic en la composició que l’arquitecte incorpora a l’estil racionalista. El racionalisme va ser un corrent en què Mestres se sentia atret. L’any 1931 es va associar al GATCPAC, un moviment influït per les avantguardes europees, que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic del país. La seva activitat com a arquitecte va venir acompanyada amb la seva activitat política, va ser militant d’Acció Catalana. Destaquen als xamfrans els balcons semicirculars que endolceixen i alhora emfatitzen la cantonada.

La plaça Molina va ser un lloc de trobada l’any 1948, on acudien una sèrie d’artistes i intel·lectuals com Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç, el crític Arnau Puig, entre d’altres, que asseguts als bancs de la plaça, debatien sobre l’art i la filosofia. Un grup que van anomenar Dau al Set, el mateix nom de la revista que van fundar. Avui dia podem admirar una placa commemorativa d’aquest grup a la plaça Molina. Un grup que va ser molt influent en el panorama artístic del país.

Jaume de Oleza és arquitecte a Cwork

Notícies relacionades

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina

Finalitza la restauració de la Casa Baltasar Garriga, l’icònic edifici de Creu Blanca

Durant les obres s'han descobert valuosos esgrafiats ocults a la coberta, que s'han restaurat per tornar a l’edifici la seva esplendor original

Muley Hafid, la casa modernista que fa de seu del Consolat de Mèxic

L'arquitectura va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1911 i li deien popularment “la torre de l'àrab”

Les inquietuds per la reforma del carrer Balmes copsen l’Audiència Pública

Les inquietuds per la reforma del carrer Balmes copsen l'Audiència Pública
spot_img

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí