25.9 C
Sant Gervasi
| Dijous 05 d'agost de 2021 |
Publicitat

La casa Maria Quintana, un edifici construït l’any 1915 al carrer Clos de Sant Francesc

Una construcció d'Eduard Mercader que representa un exemple modest d'una arquitectura historicista que convivia amb els començaments del moviment modern

Publicitat
Publicitat

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Maria Quintana és un petit edifici entre mitgeres, construït el 1915 per l’arquitecte Eduard Mercader Sacanella (1851-1919): està situada al carrer Clos de Sant Francesc 51. Alguna de les obres més destacades d’aquest arquitecte poc conegut van ser les Escoles Pies de Sarrià i la finca Can Deu, un centre cívic que està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. No obstant això, també va fer algunes col·laboracions amb Josep Domènech i Estapà, aquest últim un arquitecte molt conegut i autor del Palau de Justícia de Barcelona i del Teatre Poliorama. Mercader ha estat un arquitecte oblidat, ja que amb prou feines hi ha informació sobre la seva biografia i el seu treball.

Avui parlem d’un edifici que no demostra un estil prou innovador per formar part del modernisme tan present en la seva època. Aquesta casa correspon a una forma d’entendre l’arquitectura sota un punt de vista d’estètica clàssica, amb certs vincles historicistes. És el que es podria arribar a entendre com un pre-modernisme.

Casa Maria Quintana © Jaume de Oleza

La casa Maria Quintana es caracteritza principalment pels detalls neogòtics de la façana. La galeria de l’última planta, formada per finestres corregudes i arcs de forma triangular, i les petites columnes donen pas a un gran voladís a manera d’aleró de la coberta,  decorat amb ceràmica. A la planta primera, les finestres que estan de dos en dos tenen uns arcs semicirculars sustentats per una esvelta columna, molt prima. El detall més original és en el fet que aquests arcs tenen una petita incisió a la part superior, que dibuixa un petit cercle buit. Això és una certa llicència creativa de l’arquitecte en la composició d’aquestes finestres. És de destacar també la forja de les reixes de les finestres de la planta baixa, que encara que no són molt treballades, s’integren molt bé amb les motllures de pedra que remarquen les obertures. 

Aquest petit edifici va ser restaurat l’any 1994 com a residència de les monges hospitalàries de la Santa Creu, i representa un exemple modest d’una arquitectura historicista que convivia amb els començaments del moviment modern. Un moviment que es donava pas a Europa, i que a la vegada convivia amb una arquitectura  de connotacions eclèctiques, com és el cas. Però aquesta és una circumstància que no li manca valor.

Jaume de Oleza és arquitecte. cwork.cat

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.