Articles d’Autor
Jaume de Oleza
La casa Oller, situada al carrer Amigó 76, és un edifici d’habitatges projectat per l’arquitecte Francesc Mitjans i construït l’any 1941. Mitjans va ser un arquitecte molt distingit a Barcelona, amb projectes molt significatius i coneguts. Alguns d’ells han conformat la iconografia de la ciutat, com per exemple el camp del F.C. Barcelona, la torre de l’antic Banc Atlàntic (avui en dia Banc de Sabadell, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer Balmes), el club nàutic de Barcelona, i la clínica Soler Roig.
Mitjans va contribuir en la transformació urbanística de Barcelona en els anys de la Postguerra incorporant un llenguatge de modernitat que en aquells anys era totalment nou, i una extensa obra de més de 50 anys d’activitat. Va morir als 97 anys, amb una inquietud cap a l’arquitectura moderna que mai va deixar de tenir.
Aquest edifici va ser la seva primera gran obra, i un cop acabat va causar un gran impacte al dissenyar un nou model d’habitatge que, per la seva novetat, encara perdura en els nostres dies. Tant és així que va viure en un d’aquests habitatges fins que va morir. A partir de la construcció d’aquest edifici, van ser innombrables els encàrrecs que va tenir: cases d’estiueig, edificis d’habitatges, edificis públics, i un llarg etcètera de projectes que el seu estudi d’arquitectura va realitzar, sempre actiu fins als 90 anys.
L’edifici del carrer Amigó recupera els criteris del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC). Una arquitectura amb principis de modernitat que s’havien deixat de banda en el moment de la Postguerra, i que van suposar allò que més endavant es va anomenar com el postracionalisme català. Un edifici que es caracteritza perquè la construcció està endarrerida respecte al carrer, cosa que permet incorporar uns jardins, els quals, conjuntament amb les grans terrasses que recorren tota la façana de l’edifici, dibuixen un concepte molt mediterrani d’aprofitament del sol. És de destacar també l’entrada de vehicles, que a manera de túnel travessa la finca i al mateix temps situa el vestíbul a mig camí. El bloc disposa de dos habitatges per planta de grans proporcions cadascun. Com a anècdota, comento que Mitjans defugia utilitzar la paraula habitatge o pis en els seus projectes, els quals definia com cases. Una interpretació humanista que emfatitzava el concepte de llar com un espai molt personal i únic.
