Publicitat

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

spot_img

Publicat el 28.6.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Ravella està situada al carrer Ravella, número 15, a la part alta del carrer Ganduxer, al barri de Galvany. Construïda l’any 1905 i atribuïda a l’arquitecte Antoni Falguera, segons la revista Matériaux et Documents d’Art Espagnols, que, a la publicació de l’any 1906, figura com a autor d’aquest edifici. Consta de planta baixa, dues plantes i dues petites construccions afegides al terrat. Tot i ser una construcció relativament senzilla, es distingeix pels seus carreus, que doten la façana d’una imatge rugosa amb molt de relleu.

Publicitat
Casa Ravella ©Ariadna Alcaraz

L’accés es realitza mitjançant un portal que, a la part superior, té un motiu escultòric amb simbologia vegetal i que s’adhereix al balcó de la primera planta. Aquesta planta disposa de tres grans obertures, cadascuna amb sortida a un petit balcó de forma ondulada i amb una barana de forja bombada. La coronació de l’edifici es realitza mitjançant uns arcs mixtilinis situats al capdamunt de les finestres, units per unes petites reixes, també de forja. La façana en conjunt conserva una simetria correcta.

Publicitat

Cal destacar els tres òculs circulars situats sota el remat de la coberta, decorats, així mateix, amb excel·lents motius vegetals. Es pot apreciar l’afegit de dos cossos d’edificació com a torretes, que contrasten de manera discordant amb la resta. L’edifici té una clara influència de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí, construïda el 1898 i situada al carrer Casp número 48.

Casa Ravella ©Ariadna Alcaraz

Antoni Falguera i Sivilla (1876-1947) fou un arquitecte i historiador de reconegut prestigi, amb un estil que transita del modernisme al noucentisme. Va ser nomenat arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona i, durant aquesta època, va construir alguns edificis destacats de la ciutat, com el Conservatori Municipal de Música, la Casa de la Lactància, la finalització del Mercat Galvany, així com l’arc metàl·lic que presideix l’entrada del Mercat de la Boqueria. Com a historiador, destaca la seva col·laboració amb Josep Puig i Cadafalch al llibre Arquitectura Romànica a Catalunya.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat

Il·lustració de l’arquitecte Jaume de Oleza
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí