Publicitat
spot_img

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí

Publicat el 28.6.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Ravella està situada al carrer Ravella, número 15, a la part alta del carrer Ganduxer, al barri de Galvany. Construïda l’any 1905 i atribuïda a l’arquitecte Antoni Falguera, segons la revista Matériaux et Documents d’Art Espagnols, que, a la publicació de l’any 1906, figura com a autor d’aquest edifici. Consta de planta baixa, dues plantes i dues petites construccions afegides al terrat. Tot i ser una construcció relativament senzilla, es distingeix pels seus carreus, que doten la façana d’una imatge rugosa amb molt de relleu.

Publicitat
Casa Ravella ©Ariadna Alcaraz

L’accés es realitza mitjançant un portal que, a la part superior, té un motiu escultòric amb simbologia vegetal i que s’adhereix al balcó de la primera planta. Aquesta planta disposa de tres grans obertures, cadascuna amb sortida a un petit balcó de forma ondulada i amb una barana de forja bombada. La coronació de l’edifici es realitza mitjançant uns arcs mixtilinis situats al capdamunt de les finestres, units per unes petites reixes, també de forja. La façana en conjunt conserva una simetria correcta.

Publicitat

Cal destacar els tres òculs circulars situats sota el remat de la coberta, decorats, així mateix, amb excel·lents motius vegetals. Es pot apreciar l’afegit de dos cossos d’edificació com a torretes, que contrasten de manera discordant amb la resta. L’edifici té una clara influència de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí, construïda el 1898 i situada al carrer Casp número 48.

Casa Ravella ©Ariadna Alcaraz

Antoni Falguera i Sivilla (1876-1947) fou un arquitecte i historiador de reconegut prestigi, amb un estil que transita del modernisme al noucentisme. Va ser nomenat arquitecte municipal de l’Ajuntament de Barcelona i, durant aquesta època, va construir alguns edificis destacats de la ciutat, com el Conservatori Municipal de Música, la Casa de la Lactància, la finalització del Mercat Galvany, així com l’arc metàl·lic que presideix l’entrada del Mercat de la Boqueria. Com a historiador, destaca la seva col·laboració amb Josep Puig i Cadafalch al llibre Arquitectura Romànica a Catalunya.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat

Il·lustració de l’arquitecte Jaume de Oleza
spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf
spot_img

Abaixa la persiana Mota Descans, la matalasseria centenària de Sarrià

Des de 1848, la botiga familiar ha estat sinònim de qualitat i tradició dins del sector

Jo també vaig ser-hi

"Per què les psiquiatres i psicòlogues han de portar una bata blanca per passar consulta? No estan operant, ni curant una ferida, no corren el risc de tacar-se de sang. Aquesta bata marca una subtil, però contundent, diferència entre elles i jo: la raó envers la no raó": l'opinió de Maria Bascompte

La mostra Reacciona 3 planta cara a la desinformació i manipulació digital

Entre l'1 i el 19 de desembre es podran veure el conjunt de vídeo-performances creades per l'alumnat de l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya; el conjunt de les obres posa en relleu la consagració maquiavèl·lica d’un món progressivament controlat, homogeni i simulat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí