Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume de Oleza
La casa Tosquella és una torre d’estil modernista situada a la cruïlla de la Ronda General Mitre amb els carrers Vallirana i Ballester. Un edifici construït el 1889 i que era propietat i la residència d’estiu d’Antoni Tosquella. Un ciutadà que va tornar d’Amèrica amb una bona posició econòmica després de la colonització espanyola, sent un exemple més d’aquella dita de “haver fet les Amèriques”. Aquesta torre és una de les primeres obres de l’arquitecte Eduard M. Balcells i Buigas, que va ser arquitecte municipal a Cerdanyola del Vallès durant molts anys i al 1911 va ser nomenat professor de mecànica de l’Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics de Barcelona. La seva obra se situa entre el modernisme i un estil molt personal i eclèctic com es mostra en aquesta casa. Balcells va reformar aquesta torre cap al 1907 donant-li la fisonomia que avui dia coneixem. Una composició formada per mediació de línies corbes amb certes connotacions d’estil àrab. Balcells també és autor d’una de les torres del modernisme català a Sant Cugat del Vallès, la Casa Lluch. La casa Tosquella és una construcció a tres vents, amb una única planta d’alçada amb semisoterrani i un petit torreó. L’habitatge va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1974, i també està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Una torre que la seva història li ha fet passar comptes, atès que va ser “okupada” i oblidada durant molts anys, amb una llarga trajectòria de desencontres amb la seva llogatera. Tot això ha contribuït a que es trobi en un estat lamentable de conservació. Una situació que ha provocat des de fa anys, la reivindicació de les organitzacions veïnals per a la seva restauració, però de totes maneres encara avui en dia es poden admirar els seus exteriors malgrat que sigui amb una certa tristesa per el seu estat d’abandonament.
La torre en el seu aspecte estètic aplega un cert barroquisme en les seves formes que no deixa res a l’atzar. Les baranes de forja, les finestres i les seves carpinteries, les pilastres d’obra, el torreó amb la coberta de ceràmica vidriada, etc. Tot això contribueix a la realització d’un treball arquitectònic molt lligat a la tradició catalana, tant en la seva construcció com en els materials emprats. Només cal contemplar la forja de les seves reixes, així com les vidrieres i persianes. Una obra d’arquitectura en què l’artesania conjuntament amb la imaginació del seu arquitecte, proporcionen un resultat espectacular i d’una riquesa formal fora de tota dubte.
Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat
