La mirada jove
Sound Gervasi
El jovent es fa visible a les places, carrers i parcs dels barris de Cassoles. Pocs dies a l’any es deixa veure el pèl, principalment aquest fa vida a les aules, cases i biblioteques però també, durant el seu precoç i limitat temps d’oci, als pobles d’estiueig, gimnasos, caus, discoteques i bars. Tot i això, gràcies a Sound Gervasi, durant 4 dies puntuals a l’any, dins del període de les festes del barri, es deixen veure per l’exterior i és menys costós socialitzar-s’hi.
Per tercer any consecutiu, la comissió de festes de Sant Gervasi Cassoles, Soundgervasi, ha aconseguit arribar a veïnes i veïns del barri per gaudir d’unes festes més plurals, populars i que comptin amb el jovent. Es compleix l’objectiu d’organitzar unes festes majors alternatives, que arribin a tothom. Unes festes autogestionades i crítiques amb les dinàmiques institucionals i comercials que caracteritza les festes majors oficials del barri. Unes festes que tenen en compte el jovent i han ofert una alternativa a l’oci nocturn més comercial i sexista que impera durant l’any.
És ja tradició començar la Festa Major amb un sopar amb les entitats i associacions juvenils. Aquest any, a més, hem convidat altres entitats fora de l’àmbit estrictament jove, aplegant-nos als jardins de la Vil·la Florida. Després de sopar, per primer cop i a manera de pregó, es llegiren uns versots ben reivindicatius, com és d’esperar, i així es donà l’imperiós tret de sortida de la Festa Major. Per acabar, es projectà el documental de l’1 d’octubre en commemoració als 9 mesos del referèndum.
El primer dissabte, a la plaça Frederic Soler, va celebrar-se un dels actes que ha esdevingut referencial a la Festa Major: el concurs de paelles (i cassoles), on els participants han de demostrar les seves capacitats culinàries en l’elaboració d’arròs a la paella. Aquest any vam tenir la sort de gaudir d’un fitxatge estrella ja batejat com el valencià, qui s’oferí per elaborar l’autèntica paella, la provinent del País Valencià. Col·laboracions com aquestes ens fan seguir endavant amb tots i cada un dels actes que preparem, dedicar-hi hores, esforços i molta passió. També es va fer un petit corre-llengua amb unes proves que ens recordaren al programa del Gran Dictat així com a poetes del barri, havent de finalitzar alguns versos de Brossa o Maragall. Finalment, fórem els mateixos concursants qui, en l’última prova, vam compondre versos prou significatius en mostrar realitats actuals del barri.
L’endemà primer diumenge de festes, vam organitzar un Sound System al parc de la Tamarita, el qual consisteix en una trobada cultural, musical i festiva. Les seves arrels jamaicanes anhelen la cultura comunitària, la cohesió social i la solidaritat entre les veïnes i veïns. Fou una jornada durant el dia amb activitats de tot tipus, des d’un torneig de voleibol fins a un taller de dancehall i tot ambientat amb música en vinil. Un acte que se celebra per primera vegada a les Festes Majors i que, donada la bona rebuda que va tenir, s’espera poder repetir-lo els pròxims anys.
Dissabte 16 vam tenir un dia ple d’actes. Vam començar al matí amb una ruta històrica pel barri de Cassoles. El recorregut passava per plaça Molina, la parròquia de Santa Agnès (on s’hi troba una antiga txeca republicana i posteriorment franquista), l’encreuament entre Balmes i Mitre i l’antic casal Manuel de Pedrolo al carrer Bertran. Una ruta que anava des dels orígens de la vila de Sant Gervasi fins a l’actualitat, passant per l’edat mitjana, l’època de la restauració, la republicana, de la guerra civil i el franquisme. Vam saber d’on provenia l’escut de cassoles, quines eren les primeres cases, carrers i noms dels grans propietaris del barri, l’aparició d’oasis desèrtics que van tenir lloc durant a guerra civil i com els grups revolucionaris en van saber treure partit. Vam conèixer algunes de les txeques amb més renom de Barcelona i la seva reapropiació pels franquistes. Finalment, vam acabar repassant el boom expansiu i d’especulació immobiliària que va patir el nostre barri amb el règim franquista durant l’etapa de Porcioles, problemes que, per desgràcia, encara trobem avui dia. Tot plegat ens va servir per entendre millor el present del nostre territori i la seva gent. La tarda seguia amb el correbars que comença a ser habitual a les festes. Amb l’ajuda de les entitats joves del barri vam anar de plaça Molina a plaça Frederic Soler passant per diferents punts, entre ells el casal popular la Tecla, centre d’activitats de les festes majors alternatives.
També va esdevenint tradició el concert jove del segon dissabte de festes a Frederic Soler. Aquest ja és una data esperada pel jovent del barri. En aquesta ocasió vam comptar amb Sr Larry, grup de versions, els Homes Llúdriga, grup de rap de Vallcarca i les punxadiscs PDZitas. Un ambient distès que aplega a tot el jovent i aconsegueix fer possible un oci trencador amb dinàmiques consumistes i sexistes, capaç de teixir sentiment d’arrelació al barri pel col·lectiu més exclòs, el jovent.
Diumenge 17, vam concloure les festes amb una xerrada organitzada pel CDR de Sant Gervasi de Cassoles. Vam reflexionar sobre les institucions del règim del ‘78 i les dinàmiques institucionals tant de la Generalitat com del Govern espanyol que avui en dia encara el fan possible.
Ja acabades les festes, la sensació de cansament satisfactori és comuna. La comissió sempre comet imperfectes i els actes i activitats sempre poden estar més ben organitzats. Tot i això, que quatre joves arreplegats, durant període d’exàmens, decideixin voluntàriament muntar actes populars reivindicant la invisibilització del jovent del barri i l’accés a la cultura com a dret fonamental viscut sempre als carrers, places i parcs; és encara avui, un fet inexplicable.
