Política
Carme Rocamora
L’Ateneu Popular de Sarrià, el Casal Popular La Tecla, la Casa Buenos Aires, SoundGervasi, el Grup Caliu “perquè hi són i es quedaran”, la Comissió de Festes Alternatives de Sarrià, La Pira Feminista, Arran Sarrià i Arran Cassoles. La CUP ha volgut homenatjar en el seu primer acte de campanya al districte -celebrat aquest divendres a la plaça Mañé i Flaquer- tots aquests moviments populars, (n’han crescut molts aquests últims 4 anys!), en un acte on han reivindicat la seva lluita de carrer i de base social.
La introducció l’ha fet la ponentina i ara veïna de Gràcia Roser Vime, número 7 dels cupaires a Barcelona, que abans d’explicar què ha fet la CUP aquests 4 anys a les institucions, ha volgut reconèixer la feina de la militància del districte.
“Quan vaig arribar m’imaginava Sarrià – Sant Gervasi d’una manera diferent, estereotipada. En canvi, m’heu ensenyat que vol dir ser poble en una ciutat com Barcelona”, ha començat Vime, que ha assegurat que ser antifeixista, independentista i feminista al “feu dels rics, de l’unionisme i de la dreta més rància” no és fàcil. Així, ha assegurat als veïns de Sarrià i Sant Gervasi, que són el “tresor de la ciutat”, i que la CUP i Arran “són més imprescindibles que mai en nuclis com aquests, en barris on us jugueu la cara per portar un llaç groc”.
Així mateix, Vime ha tingut un record especial per l’incendiat Ateneu Popular de Sarrià o el recentment desallotjat Casal Popular La Tecla, que ha dit que tot i que ara no existissin com a lloc físic, queda el millor: “Una xarxa de persones que heu construït un espai amb molt d’amor que va molt més enllà de qualsevol paret”.
En contra d’un barri “elitista i residencial”
També ha tingut espai per les intervencions Arran Cassoles, on Sara Boncompte ha fet una lectura que mentre el districte no està reconegut per tenir molts moviments socials, els joves han creat una assemblea i han alliberat espais, creant l’Ateneu Popular de Sarrià, la Pira Feminista, el CP La Tecla, SoundGervasi o el CDR de Cassoles.
Ha apuntat que creu d’especial importància treballar en clau d’habitatge davant una pujada desorbitada de preus “produïda pel rescat dels bancs i pel turisme de la ciutat” i ha criticat que el jovent no es pugui quedar a viure als barris, remarcant la necessitat de lluitar perquè el barri “no sigui elitista i residencial”.
“Tenim clar qui són els culpables. Els grans voltors, els bancs, les empreses immobiliàries que especulen, els governs que es venen” ha declarat Boncompte, que ha assegurat que no n’hi ha prou amb estendre el parc d’habitatge, sinó que cal promoure cooperatives d’habitatge, lloguer social, ocupar espais en desús, aturar la gentrificació i detenir els desnonaments, tot amb una resposta conjunta des dels carrers, les assemblees i amb la lluita institucional.
EMD per Vallvidrera i una participació vinculant
El candidat número 12 per Barcelona i veí del districte Luca Reventós ha assenyalat que els cupaires fan una lectura preocupant de com funciona la participació en òrgans com els consells de barri, que al seu parer són espais no vinculants i que conviden poc a assistir-hi “No hi ha públic jove que participi de forma activa”.
Reventós ha defensat una modificació de la carta municipal per poder escollir de manera directa els consellers i promoure la participació en la política. A més, en una línia de defensar la descentralització de la ciutat, volen per Vallvidrera una Entitat Municipal Descentralitzada, que vindria a ser un ens que depèn de l’Ajuntament però que dona més poder a Vallvidrera per poder gestionar-se a si mateixa. El primer pas, que porten els cupaires al programa, és doncs, fer un Consell del Poble per acabar assolint l’EMD.
Posar la vida de les veïnes al centre
La candidata a consellera de districte Anna Lletjós ha posat sobre la taula la necessitat de posar la vida de les veïnes al centre, amb un bon servei d’educació pública i amb una gestió directa del veïnat sobre els equipaments, i defensant que a espais d’autogestió com els ateneus populars “se’ls ha de donar el valor que toca” perquè són al seu parer els que fan teixit i moviment per engranar les lluites veïnals.
Un urbanisme amb perspectiva de gènere
El número 6 a la llista dels cupaires i veí de Sarrià, Leo Bejarano, ha criticat que s’hagi permés l’expulsió del veïnat amb rendes baixes del districte “amb cada intervenció urbanística que s’ha produït, encarada a generar beneficis”.
“Ningú està girant la truita, ens trobem amb una Barcelona de postal, ciutat aparador, que viu de cara a la galeria”. A més, ha defensat un urbanisme amb perspectiva de gènere, desmarcat de la concepció patriarcal, i així doncs que es repensi amb espais segurs per les dones, “que són les que més fan servir l’espai públic”.
Ha emplaçat a llegir l’urbanisme des d’una visió que no tingui només en compte els cotxes, els carrers i els arbres, sinó amb una dimensió social, que no permiti que desaparegui el teixit veïnal i la memòria històrica dels barris. Així, ha dit que cal no permetre que el districte es converteixi en un barri dormitori on la gent vol anar a viure perquè hi ha pisos de luxe: “Això també afecta al petit comerç, perquè s’obren grans supermercats on la gent, a sobre, hi va en cotxe”.
Així mateix, ha proposat un ús de l’espai públic descapitalitzat: “Si ara ens seiem un grup gran en aquesta plaça, per parlar i compartir, segur que ens vindrien a identificar. En canvi si estem ocupant terrases i consumint, no hi ha problema”, ha criticat.
Retornar els barris a la gent
Ha tancat l’acte el número dos de la CUP, Jordi Magrinyà, que ha posat en valor el sentit de la CUP a les institucions, com una eina per mobilitzar i enfortir el moviment popular que ha aconseguit victòries com “aturades de desnonaments, jornades de vuit hores o parades d’autobusos de l’odi”.
Ha destacat que gràcies al suport de la CUP, a Barcelona s’ha aprovat el PEUAD per capgirar el model turístic, la tirada en davant de la funerària pública, la unió del tramvia, el dentista municipal o bé la mesura de reserva del 30% de promocions en l’habitatge, “Tot i que volíem que anés més enllà”.
Ha defensat el decreixement turístic, expropiar grans tenidors per oferir lloguer social, una Barcelona ecologista i una rebaixa del preu de transport públic, així com una lluita contra el racisme institucional, garantir l’accés de les persones migrades als recursos municipals i municipalitzar els serveis públics.
“Retornar els barris a la gent, apropar les decisions al veïnat, descentralitzar la ciutat i abaixar els sous als càrrecs públics”, ha conclòs Magrinyà.
