Notícies del barri
Jesús Mestre Campi
Darrerament sembla que estem acumulant moltes diades històriques, però l’1-O de ben segur que ho serà. Possiblement com el 20S. Per l’1-O, fins i tot el clima va acompanyar: el sol va deixar de somriure, va ser substituït per un cel gris i la pluja i els plugims ocasionals que semblaven voler donar un marc solemne a la jornada electoral: es va fer el Referèndum per l’autodeterminació, es va desobeir a l’estat central i s’ha fet un pas endavant irreversible.
A Sant Gervasi s’havien preparat un total de 15 col·legis electorals, a la majoria dels quals la nit anterior hi va dormir gent per evitar el seu precinte. Eren aquests, amb la gent que es va quedar a dormir:
La Bonanova:
CIFO La Violeta (20 persones)
Escola Projecte (40 persones)
Escola Superior de Disseny Llotja (cap a 200 persones)
El Putxet:
Espai Putxet (10 persones). A la matinada va ser atacat per un grup d’ultres que van intentar entrar i van produir imperfectes a la porta.
Carrer Bertran
Institut Serrat i Bonsatre (hi van dormir prou persones)
El Farró:
Escola Oficial d’Idiomes (hi van dormir prou persones)
Escola Poeta Foix (més de 70 persones)
Monterols:
Casa Sagnier (hi van dormir prou persones)
Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament (no s’hi va quedar ningú a dormir)
Institut Menéndez y Pelayo (més de 100 persones)
Institut Montserrat (hi van dormir prou persones)
Galvany:
Escola Infant Jesús (hi van dormir unes 30-40 persones)
Escola Augusta (no s’hi va quedar ningú a dormir, però a les 4 ja hi havia gent i a les 5:30 van fer una xocolatada)
Escola Nausica (hi van dormir 40 persones)
A les 5 del matí, davant de les seus electorals s’hi va començar a agrupar veïns i veïnes per donar suport a la gent que estaven dins dels col·legis i per ajudar-los que no es precintessin. Alguns, com l’Augusta, es van ocupar llavors. Van passar els mossos que, en general, van donar consignes tranquil·litzadores tot i fer arribar a la gent dels col·legis les ordres judicials corresponents. Un moment especialment emocionant va ser quan van arribar, gairebé com a art de màgia, les urnes i les paperetes, i tot seguit es van constituir les meses electorals. Tot i així, els col·legis i les votacions va costar que comencessin, i quan ho van fer, passades les 10 h, a la majoria dels centres hi havia molts problemes informàtics. Hi havia un dur atac contra la logística informàtica del referèndum. Però van oferir-se a col·laborar voluntàriament experts informàtics que
van aconseguir connectar amb el cens electoral mitjançant mòbils de darrera generació.
Finalment, es votava. Però aleshores alguns col·legis van rebre l’atac de la policia nacional: un comboi amb més de 20 furgonetes i més de 100 policies va atacar de manera brutal l’Escola Infant Jesús. I va seguir cap a altres centres, entre ells l’Escola Projecte d’on es van emportar les urnes de males maneres. Però al cap d’una estona, se’n va treure una altra i la jornada electoral va poder seguir fins al final.
La tarda va ser més tranquil·la, però amb neguit; així, a partir de les 6 de la tarda van començar a tancar algunes seus electorals, com l’Espai Putxet, el del carrer Bertran o l’Escola Oficial d’Idiomes. Hi havia temor que tornés la policia nacional i que s’emportessin unes urnes tan plenes de vots que no en cabien més. Molta gent es va tornar a reunir a les seus electorals per protegir-los les urnes i permetre que es fes el recompte amb calma, entremig de cants i abraçades. Moltes persones estaven commocionades pel que havia vist en viu o pels vídeos que aleshores estaven circulant… pel barri i per tot el món. Però tothom estava ben convençut d’haver resistit l’embat amb una gran dignitat.
Alguns dels recomptes donaven els següents resultats:
Institut Menéndez y Pelayo:
Si: 2.519 (88,02 %)
No: 270 (9,43 %)
Blancs: 60 (2,1%)
Nuls: 13 (0,45%)
Total: 2.862
Nausica:
Si: 1.527 (89,82 %)
No: 113 (6,64 %)
Blancs: 44 (2,60 %)
Nuls: 16 (0,94 %)
Total: 1.700
Serveis Centrals del Departament d’Ensenyament:
Si: 85,8 %
No: 9,75 %
Total: 2.255
Escola Augusta:
Si: 1.903 (85,71 %)
No: 113 (8,78 %)
Blancs: 44 (4,25 %)
Nuls: 16 (1,26 %)
Total: 1.903
Va ser una jornada molt emocionant. Cal fer esment del paper de molta gent gran que es va desplaçar amb dificultats fins als col·legis —alguns van rebre— i que van ser ovacionats al moment de posar el vot, i sobretot de les dones, joves o adultes, que eren arreu i que van formar part de l’escut humà davant les seus electoral, les meses o dels seus familiars. I moltes van rebre o van ser tractades indignament. Si hi ha una cosa que no s’entén des d’Espanya, és l’essència femenina d’aquest moviment, exemplificat per dones com la Muriel o la Carme, capaces de plantar cara a un policia de planta ferotge i armat fins a les dents. Moltes han rebut mastegots, però han guanyat!
Una crònica a peu de carrer
M. Antònia Font Fernàndez
Avui ha estat un dia sens dubte intens. Tot va començar ahir havent sopat, quan vaig agafar paper i bolígraf i vaig anar a l’Escola de Disseny del carrer Ciutat de Balaguer. El mòbil ja començava a treure fum. L’escola era plena de famílies i colles que havien organitzat activitats pel que ja sabem. En cert moment, va passar un taxi que no vaig tenir temps de retratar: duia una bústia al capó que posava ”Votarem”; la gent va aplaudir. Tornant cap a casa, vaig sentir a peu de carrer com Cassoles feia honor al seu nom: a Balmes-Copèrnic, fins i tot, hi havia gent estelada amb cassoles a la mateixa vorera.
Quan ha sonat el despertador, a les 8 h, he vist 235 whatsaps al mòbil entre Albada i diari! M’he posat en marxa immediatament. He anat als Serveis Educatius de Sant Gervasi, on no cal que parli del bon ambient que hi havia. Internet no anava i han vingut veïns a donar un cop de mà i a oferir els balcons per gravar possibles aldarulls… Han passat els mossos a avisar que la policia era a prop. Instruccions per organitzar-nos. Un home ha dit que si ens passava res no oblidaríem mai les cares dels que érem allà per la mateixa causa. No ha passat res.
He seguit cap a Casa Sagnier, on la votació ja funcionava. Allà, tot i no tenir-ho previst, he tret el DNI. De vegades, les millors decisions són improvisades, diuen… Un cop més, des de cotxets fins a cadires de rodes.
Pausa, dinar i descans. Bastó (mala genètica de les cames…!) i seguim. Tot en ordre al carrer Bertran i a Casa Sagnier. Mossos guardant, ciutadans conversant-hi. A l’Espai Putxet, igual. La mar es veia grisa, els ànims verds.
Vaig a l’Escola Oficial d’Idiomes, a la frontera amb Gràcia. A l’avinguda Príncep d’Astúries passaven cotxes que tocaven els clàxons en so de suport. Un conductor de la línia 24 de bus també. S’ha tancat la votació amb la remor d’un helicòpter que han escridassat.
D’aquí, cap a l’Escola Poeta Foix. Ambient festiu un cop més. I finalment arribo a l’Escola Projecte quan canten que ho han aconseguit. Tots sabem a què es refereix aquest HO, més que gramàtica és pragmàtica.
